Guerra al ‘fast fashion’
Quan la moda abraça el planeta
Són una franca minoria, però no és tan difícil trobar empreses que, sense renunciar a crear tendències, anteposen el medi ambient en les seves polítiques productives i la presa de decisions.
Bcome permet mesurar l’impacte de cada producte i, així, prendre les mesures oportunes
Rudi 1944 fa de l’interiorisme el temple del reciclatge al convertir el tèxtil en mobiliari nou
Helena Hinrichs trabajando en uno de los muebles de Rudi 1944. /
Fins i tot Zara va llançar fa dos anys una col·lecció feta amb residus tèxtils, a banda d’obrir la seva plataforma de revenda de segona mà. Conscients del seu impacte en el clima, els gegants de la moda ràpida han llançat propostes per contaminar menys i s’han afanyat a recollir a les seves botigues la seva roba utilitzada. Parlem no només d’Inditex, sinó també de Mango, El Corte Inglés, Tendam, Decathlon, Ikea, Kiabi, H&M, Primark i Sprinter. Paral·lelament, tota una plèiade de marques molt més petites que aquestes multinacionals han nascut els últims anys amb la filosofia de la sostenibilitat a les venes.
Coleo, solucions per al residu tèxtil.
"Hi ha molt poques empreses a Europa que facin una cosa semblant, separar les peces per colors, composició, formes... A Coleo hem aconseguit automatitzar al màxim els processos per tractar el residu tèxtil i transformar-lo en una matèria primera que no només sigui reciclada, sinó que contingui el màxim contingut de tèxtil a tèxtil per aconseguir una circularitat real", detalla Nacho Bueno, director de màrqueting d’aquest grup nascut a la ciutat de Barcelona fa una dècada. El 2020 va virar cap al que és avui, quan va obrir la primera planta de residus amb classificació automàtica a la Corunya. Ja en tenen una altra a Mataró (Maresme), i l’any que ve n’obriran una més a Galícia i una Tolosa.
Fibres, fils i teixits reciclats que tornen a la indústria com a productes per a la moda, la llar, roba de feina o altres tèxtils industrials. La divisió Coleo Studio, a més, dissenya teixits i peces. "Venem producte als principals retailers de moda europeus, gràcies als quals hem aconseguit introduir al mercat més de 10 milions de peces reciclades", destaca.
Rudi 1944, mobles de luxe amb residu tèxtil.
"Rudi 1944 és la solució circular i innovadora per reduir el residu tèxtil. El retirem dels abocadors i així en reduïm l’impacte negatiu al planeta. I el transformem en un nou material, resistent i durador, per produir tot tipus de mobiliaris, espais i materials de construcció". Després de més de 20 anys fitxant a Inditex i altres marques, a Elena Hinrichs, natural de Vigo però establerta a la Corunya, se li va acudir crear la seva pròpia empresa d’interiorisme circular. Taules, divans, butaques, llums... Una de les claus del projecte és que es poden reciclar les peces completes (amb totes les seves fornitures), una cosa que fins ara no es pot fer tècnicament si l’objectiu del reciclatge és la creació d’altres peces tèxtils. En el seu model Pia Round Table, per exemple, es fan servir 39 quilos de roba, que suposen un total de 117 peces.
Girbau Lab, maximitzant la cura de teixits.
Un dels projectes pioners en sostenibilitat és la desfilada Reborn, que ja ha celebrat la seva tercera edició a la 080 Barcelona Fashion. De la mà dels estilistes Fermín + Gilles, es presenten col·leccions creades amb roba 100% recuperada de plantes de classificació de residus tèxtils i botigues de segona mà. "No és només una manera de comprometre’s amb el medi ambient, sinó de vestir amb roba original i de qualitat, i anar diferent de la majoria, que es vesteix amb les mateixes marques", assegura Fermín Serret. Des del principi, la seva proposta a la setmana de la moda de Barcelona ha comptat amb el patrocini de Girbau, una empresa nascuda a Vic (Osona) fa 60 anys, les solucions de bugaderia industrial i comercial de la qual avui són presents a més de 100 països.
Recovo, ressuscitar teles mortes.
"Hi ha empreses tèxtils que tenen 15 milions d’euros aturats en rotllos de tela en un magatzem, sense donar-los sortida per a la seva producció ni venent-los a d’altres. Nosaltres hem creat un software que maximitza l’eficiència de l’inventari tèxtil mitjançant solucions per reutilitzar, revendre i reciclar fàcilment els teixits sobrants, cosa que al sector es coneix com deadstock". Amb aquestes paraules resumeix Gonzalo Sáenz, CMO i cofundador de Recovo, juntament amb Mónica Rodríguez (CEO), la síndrome de Diógenes que pateix la indústria de la moda i la solució innovadora que ells ofereixen gràcies a l’empresa que van crear conjuntament el juliol del 2021.
BCome, calculant l’impacte.
Notícies relacionadesAlba Garcia i Anna Cañadell van fundar el 2016 BCome, una start-up amb seu a Barcelona i amb la missió de "transformar la indústria tèxtil, que porta dècades fent barbaritats, més enllà de poder fer o no negoci". L’empresa s’encarrega de mesurar els impactes mediambientals i socials de cada peça perquè les marques prenguin les millors decisions i els consumidors puguin fer compres més responsables.
Als antípodes del greenwashing, la plataforma, que compta entre els seus clients HOFF, Adolfo Domínguez, Tropicfeel i Ecoalf, els permet mesurar indicadors clau com l’ús d’aigua, el canvi climàtic i els recursos abiòtics, i obtenir més de 500 dades d’impacte per article, que poden utilitzar per prendre decisions més informades sobre sostenibilitat i compartir els resultats amb els seus clients.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Plaga urbana Grans alimentadors de coloms
- Entitats demandaran BCN si deixa els patis sense límit acústic
- Nomenament Borrell serà el nou president del ‘think tank’ barceloní Cidob
- Suggeriments culturals per a nadal 10 propostes per veure en família
- Futbol El Reial Madrid es deixa el liderat al Vietnam de Vallecas
- Futbol L’Espanyol s’enreda contra l’Osasuna i no surt del pou
- Futbol Un calamitós Girona s’autodestrueix a Mallorca
- ASSUMPTES PROPIS Pierre Guillon de Princé: "No soc responsable del passat, però sí del futur"
- Tendència editorial El boom de les dones assassines acapara la producció cultural actual