Per què la vetlla és tan important quan mor un ser estimat: tot comença en el comiat

“La vetlla permet iniciar el trànsit pel procés de dol”. Així defineix la psicòloga especialitzada en dol de Salut i Persona Fundació, Teresa Rutllán, el paper tan important que juga aquest ritual que l'ésser humà ha dut a terme des de fa mil·lennis per a acomiadar-se dels seus éssers estimats. L'experta apunta que “serveix per a acceptar la pèrdua, expressar i manifestar el que sentim: el dolor, la tristesa, etc… i, a més, compartir aquestes emocions amb l'entorn.”

Un exemple del paper tan important que juguen els comiats en el procés de dol va ser l'experiència de la pandèmia. Moltes famílies no van poder acomiadar-se dels seus familiars per les restriccions del moment. “No podien iniciar el procés de dol perquè no van poder començar la transició i es van quedar enganxades en l'acceptació. Era molt recurrent sentir que els costava creure que el seu familiar havia mort perquè no l'havien vist”, apunta la psicòloga que col·labora amb Mémora, funerària que té més de 190 tanatoris a Espanya. Tot i això, en una societat que, segons Rutllán, “viu d'esquenes al dolor i rebutja les experiències desagradables”, moltes vegades s'intenta accelerar el procés de comiat. “Cada vegada es fan més curtes i hi ha famílies que decideixen prescindir de la vetlla per a evitar emocions desagradables. Això pot dificultar l'inici del dol”.

Com han evolucionat les vetlles?

Fins fa unes dècades les vetlles es duien a terme en les llars, però, en l'actualitat, la gran majoria es fan als tanatoris. De fet, Barcelona compta amb el més antic d'Espanya: el Tanatori Sancho d'Àvila, que va ser inaugurat en 1968. “Al principi la gent era reticent. Ho veien impersonal, fred, no els agradava… Realment pensaven que era artificial. Amb els anys la situació ha canviat, nosaltres ens hem adaptat i ells han vist que el tanatori és el lloc idoni on acomiadar-se del seu familiar. Avui dia ningú dubta que has d'anar a un hospital en cas de malaltia, de la mateixa forma que ja està acceptat que el tanatori és el lloc on acomiadar-te del teu familiar”, explica Josep Anton Díaz, responsable d'Atenció a les famílies i Protocol de Mémora, que va començar la seva trajectòria fa 35 anys com a mestre de cerimònies.

Un dels canvis més significatius que s'ha viscut en les últimes dècades és el pas a les cerimònies personalitzades. Díaz recorda que, en 1992, quan va començar a fer-les, es realitzaven una cada mes o dos. “Actualment elaborem 5, 6 o 7 diàries només al Sancho d'Àvila. La societat ha evolucionat. S'ha tornat més oberta, ha crescut el laïcisme, i això també es reflecteix en els funerals”, assegura el responsable d'Atenció a les famílies i Protocol de Mémora. Els tanatoris també s'han adaptat a la multiculturalitat i, actualment, es poden adaptar a qualsevol confessió. “Últimament acollim moltes cerimònies ortodoxes, per exemple. En el cas dels musulmans, molts dels nostres tanatoris a Catalunya estan adaptats per als seus rituals de la rentada, com el Tanatori de Collserola, Girona, Salt, L’Hospitalet, entre altres”, explica Díaz.

Cerimònies cada vegada més personalitzades

Els funerals també són cada vegada més personalitzats. “El nostre personal parla amb la família i preparen la cerimònia sobre la base del que vulgui destacar. Es treballa sobre les dades que ells proporcionen. Demanen música en directe o gravada i reproduir material audiovisual com a fotos o vídeos. Fins i tot es pot retransmetre en directe per ‘streaming’. Es busca que aquest moment sigui un homenatge a la persona que marxa”, assenyala l'expert.

Díaz destaca que les famílies agraeixen la professionalitat, però, sobretot, la informació. “Afortunadament, la gent no té enterraments de manera recurrent. Es té un cada set o vuit anys de mitjana. Necessiten informació. Volen saber com funcionarà el servei, quan anirem a buscar-los, com serà la comitiva per a seguir el cotxe fúnebre, la cerimònia, el tema de la música. Quan els informes de com anirà tot, se senten tranquils”.

Notícies relacionades

L'Agència Catalana del Consum ofereix mecanismes per a solucionar conflictes entre consumidors i empreses

Javier i Mila: "Teníem la jubilació en joies i se les va emportar la riuada"

El tanatori també és un espai que permet una participació activa de tothom i compartir el dolor amb l'entorn sempre ajuda durant un procés de dol. “L'entorn és fonamental. El més pròxim és en el qur tendim a manifestar els nostres sentiments i això ajuda, sobretot, durant la fase de tristesa. Parlar amb el teu cercle més íntim t'ajuda a avançar”, apunta Rutllán.

Han d'anar els nens al tanatori?

Quan hi ha menors implicats, moltes famílies es pregunten si han de participar o no en la vetlla. Per a Rutllán la clau està a preguntar-los directament a ells. “En el dol no hi ha res correcte ni incorrecte. Cada cas és diferent. Però la veritat és que és important que els nens sàpiguen en tot moment què ha passat. Ells veuen que ha canviat alguna cosa en el seu entorn, que la gent plora, que estan tristos, però no saben què ha passat... Se li pot preguntar si vol acomiadar-se, si vol fer un dibuix o si vol participar d'alguna forma en la vetlla. Això ajuda al nen a expressar els seus sentiments”, explica la psicòloga. En aquest sentit, l'experta recomana adaptar a la seva edat l'explicació i no amagar-los res. “És bo que participin a la seva manera i és bo que ho facin si volen”, remata Rutllán.