«Em van condemnar i no entenia res»

«Em van jutjar i condemnar per un delicte, tot i que jo, en aquell judici, no entenia absolutament res. És surrealista i incomprensible», denuncia Loli Muñoz, una dona amb discapacitat auditiva el cas de la qual mostra que poc accessible és la justícia per a les persones amb discapacitat. La nova llei de dret de defensa, que ha entrat en vigor aquest mes, mira d’evitar que aquest cas es repeteixi en el futur. Muñoz aprofita per denunciar que aquesta discriminació es pateix en molts altres serveis, des dels trens fins al metge. «Ningú pensa en nosaltres», es queixa.

Muñoz va deixar de percebre sons als 25 anys. Des de petita sempre va tenir problemes per sentir-hi correctament, per malformacions, quistos i problemes als ossos de l’oïda interna. Al llarg de la seva vida ha anat perfeccionant la capacitat per llegir els llavis, tot i que viu amb un implant coclear des dels 49 anys. Ara en té 56. «He tingut una vida relativament normal. He anat a l’escola normal, he jugat a handbol, he tingut tres fills, feina... És veritat que no reconec la música, però la ballo amb vibracions o m’invento la lletra», diu amb un somriure. Explica que l’implant l’ha ajudat molt, tot i que no és perfecte. «Has de reaprendre a escoltar, els sons són nous i costen molt d’identificar. I el soroll ambient també costa molt, de vegades és insuportable», segueix.

A finals del 2023 els Mossos d’Esquadra es van presentar a casa seva a notificar-li que s’havia de presentar a un judici ràpid. La citació era als jutjats de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) arran d’un conflicte veïnal. «Em van dir que no em preocupés, que el dia de la vista tindria un advocat d’ofici», recorda. Va arribar el dia, però no hi havia lletrat. «Resulta que em van donar un paper que no em corresponia». Però allò no va ser el pitjor. «Vaig tenir por, em vaig posar nerviosa, estava histèrica. No entenia res del que deien. Els vaig demanar si em podia posar davant del jutge per llegir-li els llavis perquè no entenia res del que estaven dient».

L’alternativa que va proposar el magistrat va ser recolzar-se en la seva filla, de 20 anys i nul·la formació jurídica, perquè expliqués a la seva mare el que deia cadascú. «Era impossible defensar-me. El jutge em parlava i em preguntava si hi estava d’acord i jo no sabia sobre què». Encara recorda la fiscal parlant d’una cosa incomprensible per a ella. «Estàs fora de tot el que està passant, no controles res. Si no puc llegir els llavis em perdo, és com si em parlessin en un altre idioma». El resultat: el judici va acabar amb una condemna per a ella.

Transcripció subtitulada

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Mesos després, la mateixa veïna la va tornar a denunciar. Gràcies a la Federació d’Associacions Catalanes de Famílies i Persones amb Sordesa (Acapps), la seva advocada va demanar mesures d’accessibilitat. En un primer moment, el jutge li va proposar un intèrpret en llengua de signes, però Muñoz no entén aquest idioma, com el 98% de persones amb discapacitat auditiva. A la fi van aconseguir una transcripció subtitulada a través d’una professional que es va asseure al seu costat en la vista. El cas va acabar en condemna igual, però està recorregut a instàncies superiors.

Muñoz va viure de manera radicalment diferent els dos judicis. «En el primer, va ser una indefensió brutal, em sentia sense suport per poder-me defensar. No van tenir en compte els meus drets», critica. Ella desconeixia que tenia dret a demanar mesures per a l’accessibilitat.