Física i Química es fusionen i el TR perd pes en el batxillerat

El Departament d’Educació i Formació Professional ultima canvis en el batxillerat per al curs 2025-2026 vinent «a requeriment de la Secretaria d’Estat d’Educació del Ministeri» per adaptar el currículum català a les exigències de la Lomloe, segons va comunicar ahir la Direcció d’Innovació, Digitalizació i Currículum als centres educatius catalans. El canvi, imminent, es farà «de manera esglaonada»: a primer de batxillerat el curs vinent (per als actuals alumnes de quart d’ESO), i, a segon, el curs 2026-2027.

Els principals canvis que planteja aquesta modificació són la reducció del pes de la qualificació del Treball de Recerca (TR), que passarà de tenir un valor del 10% de la qualificació final del batxillerat a computar «com qualsevol altra matèria»; la unió de Física i Química i de Biologia i Geologia a primer de batxillerat, que passen a ser una sola matèria, de tres hores a la setmana, i l’eliminació de les matèries de modalitat de Literatura Castellana i Literatura Catalana de segon, que passen a ser optatives anuals de primer. El motiu del canvi, segons fonts d’Educació, és que a segon només hi ha quatre hores disponibles per a matèries optatives i, per tant, no es podrien cursar les dues.

El Ministeri d’Educació té la potestat per llei sobre les matèries comunes i de modalitat del batxillerat. A Catalunya, des del decret del 2008, es van fixar com a matèries de modalitat les literatures castellana i catalana amb l’objectiu que fossin matèria d’examen a la selectivitat, especialment interessats per la Literatura Catalana. L’actual requeriment ordena passar aquesta matèria de la carpeta de matèria de modalitat a la carpeta de matèria optativa. Aquest canvi afecta les matèries fins ara de modalitat, no les matèries comunes de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, que segueixen igual.

Cinc itineraris

En el cas de la modalitat de Ciències i Tecnologia, a primer de batxillerat s’unificaran les matèries de modalitat de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals (que passaran a ser una sola matèria amb tres hores setmanals), i Física i Química (una sola matèria amb tres hores setmanals, també). Això serà només a primer perquè a segon, i de cara a la selectivitat, tornaran a separar-se. En el cas de Física i Química, la particularitat catalana de fer-les per separat havia comportat alguna vegada algun problema en alumnes que canvien de comunitat autònoma a mig batxillerat, ja que a la resta d’autonomies eren una sola matèria.

Fonts del departament assenyalen que la unificació de matèries no ha de significar perdre hores de ciències. En aquest sentit, remarquen que han dissenyat cinc itineraris amb optatives perquè l’alumnat interessat en aquestes disciplines no perdi aquestes hores. Per exemple, fomentant l’optativa de Reptes Científics Actuals, associats a la física i la química, o bé la creació d’altres optatives pròpies de centre, tenint en compte que els instituts ja tenen els docents especialistes per cobrir les hores d’aquestes matèries.

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Un altre canvi significatiu és la impossibilitat de cursar les Matemàtiques de Ciències si es fa el batxillerat de Ciències Socials. Fins ara existia una finestra perquè l’alumnat de Ciències Socials que volgués cursés les Matemàtiques de Ciències en lloc de les Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials. Aquesta última assignatura serà exclusiva del batxillerat social.

Finalment, canviarà el nom d’algunes matèries. En aquest sentit, Llengua i Literatures Gregues passa a ser Grec, Llengua i Literatures Llatines passa a ser Llatí i Funcionament de l’Empresa i Disseny de Models de Negoci es converteix en Empresa i Disseny de Models de Negoci. Aquests canvis es fan perquè els noms de les assignatures coincideixin amb els que marca la normativa estatal.