Metropolitren, metropolitram

El patinet ha passat de zero a 90.000 desplaçaments en deu anys. En suma 318.000 al dia amb la bici, i dobla la quota elèctrica i la total a Barcelona. El raret del col·le ara és el modern de la classe, amb un de cada 25 trajectes, malgrat el veto en el transport públic, que havia de durar sis mesos i al febrer compleix dos anys. L’enroc entre patinadors i l’Autoritat Metropolitana semblava que afluixava el 5 de desembre passat. Alguna ciutat ja reserva el fons del vagó. Associacions i partits treballen en els estàndards de seguretat europeus. No ho fan per caprici. És per intermodalitat, la combinació de tren, tramvia i bus ha d’incorporar bicis i patinets. La gent sense carnet de la primera i segona corona metropolitana té dret a moure’s de manera autònoma, segura, saludable, sostenible, assequible i eficaç.

Fer-ho en 15 minuts ja és una altra cançó. Caldria posar l’habitatge com a primera infraestructura de mobilitat, regular els lloguers i apostar per una descentralització de serveis i activitats. Alguns governants se saben la tornada: la ciutat habitada és la ciutat transportada. D’altres ballen al rendisme, al turisme, a fons que fan, dels pisos, inversió, assets, actius financers, tot menys llocs per viure. I així ens empobreixen, banalitzen, buiden. Treuen la sang i eixuguen el cor del cos col·lectiu, de la nostra identitat com a societat, com a _ (ho podeu emplenar amb el que us sembli, ciutat, país, nació, estat o comunitat perquè, morta i seca, serà igual). El bus dels municipis metropolitans ofereix oportunitats de millora en flotes, abast i freqüències. Una integració de serveis optimitzaria recursos. Que els autobusos de Lliçà i Parets, Segur i Cunit o Barcelona i l’Hospitalet funcionin per separat, quan els seus teixits urbans són contigus, és ridícul.

Notícies relacionades

Veïns de tres districtes molt diferents encapçalen el treball de proximitat

El 75% dels barcelonins viuen i treballen a la seva ciutat

La carta als Reis de la Plataforma pel Transport Públic podria prioritzar inversions. Les sis zones, per començar. ¿Per què no un clatellot als de Vic i Igualada, quan baixin a Sants, posats a fer? Tunelar, doblar vies, a favor, ¿què va primer? El tren-tramvia funciona a Alemanya des de 1988. Quan s’ajuntin a Francesc Macià amb els ferrocates hauria de detonar una reacció en cadena de raïls estesos per les artèries de la ciutat central cap a les planes de la Barcelona metropolitana. L’eclosió del Metropolitren. El big bang del Metropolitram.

 Alejandro Giménez Imirizaldu és arquitecte per l’ETSAB, professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica i investigador del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona