Metropolitren, metropolitram

El patinet ha passat de zero a 90.000 desplaçaments en deu anys. En suma 318.000 al dia amb la bici, i dobla la quota elèctrica i la total a Barcelona. El raret del col·le ara és el modern de la classe, amb un de cada 25 trajectes, malgrat el veto en el transport públic, que havia de durar sis mesos i al febrer compleix dos anys. L’enroc entre patinadors i l’Autoritat Metropolitana semblava que afluixava el 5 de desembre passat. Alguna ciutat ja reserva el fons del vagó. Associacions i partits treballen en els estàndards de seguretat europeus. No ho fan per caprici. És per intermodalitat, la combinació de tren, tramvia i bus ha d’incorporar bicis i patinets. La gent sense carnet de la primera i segona corona metropolitana té dret a moure’s de manera autònoma, segura, saludable, sostenible, assequible i eficaç.

Fer-ho en 15 minuts ja és una altra cançó. Caldria posar l’habitatge com a primera infraestructura de mobilitat, regular els lloguers i apostar per una descentralització de serveis i activitats. Alguns governants se saben la tornada: la ciutat habitada és la ciutat transportada. D’altres ballen al rendisme, al turisme, a fons que fan, dels pisos, inversió, assets, actius financers, tot menys llocs per viure. I així ens empobreixen, banalitzen, buiden. Treuen la sang i eixuguen el cor del cos col·lectiu, de la nostra identitat com a societat, com a _ (ho podeu emplenar amb el que us sembli, ciutat, país, nació, estat o comunitat perquè, morta i seca, serà igual). El bus dels municipis metropolitans ofereix oportunitats de millora en flotes, abast i freqüències. Una integració de serveis optimitzaria recursos. Que els autobusos de Lliçà i Parets, Segur i Cunit o Barcelona i l’Hospitalet funcionin per separat, quan els seus teixits urbans són contigus, és ridícul.

Notícies relacionades

Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista

Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari

La carta als Reis de la Plataforma pel Transport Públic podria prioritzar inversions. Les sis zones, per començar. ¿Per què no un clatellot als de Vic i Igualada, quan baixin a Sants, posats a fer? Tunelar, doblar vies, a favor, ¿què va primer? El tren-tramvia funciona a Alemanya des de 1988. Quan s’ajuntin a Francesc Macià amb els ferrocates hauria de detonar una reacció en cadena de raïls estesos per les artèries de la ciutat central cap a les planes de la Barcelona metropolitana. L’eclosió del Metropolitren. El big bang del Metropolitram.

 Alejandro Giménez Imirizaldu és arquitecte per l’ETSAB, professor d’Urbanisme de la Universitat Politècnica i investigador del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona