Un milió de catalans amb limitació auditiva tindran judicis subtitulats

Segons les dades de la fundació Acapps, hi ha un milió de catalans que tenen algun tipus de pèrdua auditiva, especialment entre els més grans de 70 anys. No obstant, només 174.000 tenen reconeguda alguna discapacitat per això. «La realitat és que només el 2% de les persones amb sordesa utilitzen i coneixen la llengua de signes. La pràctica majoria utilitza mesures auditives com implants coclears o audiòfons», explica Prujà.

La realitat a les sales judicials és que aquests aparells no funcionen correctament. «Parlem de sales amb sostres alts, amb eco, reverberacions, on parla més d’una persona alhora, amb distància... I els aparells impedeixen localitzar geogràficament el so. A les persones amb deficiències auditives els costa molt comprendre el que passa a les sales», segueix Pujalt. I a això s’hi han de sumar els nervis amb què arriben aquests afectats.

Fins avui, si aquestes persones tenien un judici pendent, l’Administració de justícia només els oferia un intèrpret en llengua de signes per comprendre el judici. «No té cap sentit, no serveix de res», explica Prujà. «El seu dret és accedir a la informació», reclama.

Normalment, el que solia passar és que els fills o familiars dels afectats eren els que s’encarregaven de garantir que les persones amb discapacitat entenien el que estava passant. «Han d’acceptar comunicacions més curtes i de persones que no tenen coneixements legals. Normalment són nois de 18 o 19 anys, no ho fa un professional», lamenta Prujà.

Mesures poc conegudes

Segons aquesta entitat, el que és útil perquè aquestes persones puguin comprendre els procediments judicials orals, especialment els judicis, interrogatoris o les vistes ràpides, són o bé la subtitulació o bé el mètode del bucle magnètic. En el primer cas, un professional s’asseu al costat de la persona amb problemes auditius i, en una pantalla sempre visible per a l’usuari, pot anar llegint el que va dient cadascú. En el segon, un dispositiu envia el so que capten els micròfons directament als implants o audiòfons a través d’un senyal electromagnètic, suprimint tot el soroll ambient.

Fins aquest any, qui volgués utilitzar aquestes mesures, molt poc conegudes fins i tot entre la comunitat de persones amb discapacitat auditiva, s’ho havia de pagar de la seva pròpia butxaca. «Depèn del tipus de judici, de quant duri..., però en casos senzills fàcilment el cost arriba als 500 o 600 euros», apunta Prujà.

Notícies relacionades

La personalitat de l’any

EL PERIÓDICO presenta l’edició digital local de Tarragona

Ara, i en compliment del que marca la llei, l’Administració de justícia haurà de facilitar aquests serveis de manera gratuïta als ciutadans que el requereixin. Prujà té dubtes que això s’acabi aplicant. «Som un país que aprova lleis però si no són drets informats, si la gent ho desconeix, són impossibles d’exercir», segueix Prujà. «De vegades no ho coneix ni el mateix jutge», segueix el director, que sovint acompanya persones sordes en aquestes circumstàncies.

Arran de les noves garanties que aporta la nova llei, Acapps ja està plantejant escrits perquè els advocats que ho considerin recorrin les sentències que van perdre arran que els seus clients no van comprendre el que estava passant a la sala o el testimoni dels quals va perdre credibilitat arran d’aquesta incomprensió. «Hem posat dos escrits a disposició dels advocats: un perquè puguin demanar aquestes noves mesures per facilitar la comprensió i un altre amb arguments per recórrer la sentència en cas que s’hagi vulnerat el dret a la defensa i això hagi afectat la resolució judicial», explica Prujà. Uns recursos que han elaborat en col·laboració amb els col·legis d’advocats.