El desglaç de l’Antàrtida accelera la formació de tempestes

El gel marí antàrtic està desapareixent a una velocitat rècord i l’any passat, per exemple, es va reduir fins a un 80% en algunes zones i va acabar registrant un dels valors més baixos mai observats en la història. Aquest fenomen no només es reflecteix en l’extensió del paisatge gelat de l’Antàrtida, sinó que, segons destaca un estudi publicat ahir a la revista Nature, aquest desglaç accelerat també està impulsant la formació de tempestes a l’oceà. "Aquest treball demostra fins a quin punt la pèrdua de gel marí està afectant el sistema climàtic. Segons els nostres càlculs, el desglaç en aquestes zones està afegint fins a set dies més de tempestes al mes a la regió", assenyalen els científics responsables d’aquest treball.

L’estudi, liderat pel Centre Oceanogràfic Nacional del Regne Unit i la Corporació Universitària per a la Investigació Atmosfèrica de Colorado, se centra a indagar sobre els efectes de l’escalfament en aquesta regió gelada situada a l’extrem sud del nostre planeta. Amb aquest fi, es van recollir dades per satèl·lit tant del gel marí com de l’oceà pròxim al llarg del 2023. Gràcies a això van constatar, d’una banda, una pèrdua accelerada de gel marí durant l’estiu i, de l’altra, un augment de la calor alliberada des dels oceans cap a l’atmosfera en aquestes àrees. Segons esgrimeixen els investigadors, aquest canvi de dinàmiques estaria impulsant l’aparició de tempestes a la regió i augmentant la seva freqüència.

Les tempestes de l’Antàrtida són un dels fenòmens meteorològics més extrems i freqüents que es produeixen a la regió. Durant aquests episodis, que es poden allargar durant diversos dies, se solen registrar abundants precipitacions, moltes vegades en forma de neu, i fortes ratxes de vent que poden arribar a velocitats superiors als 200 quilòmetres per hora. Segons constaten les dades, entre el 1990 i el 2015, en aquesta zona hi solia haver uns nou dies de tempestes al mes. Però en els últims anys, especialment el 2022 i el 2023, s’estan registrant almenys 11 dies de tempesta al mes i, en alguns punts, fins a set dies addicionals de mal temps. Tot això, a causa de la pèrdua accelerada de gel marí a la regió.

Però això no és tot. Les anàlisis revelen que aquests canvis en les dinàmiques climàtiques de la zona, molt marcats per l’escalfament accelerat que viu la regió, també podrien alterar la circulació dels corrents oceànics que travessen la zona i que influeixen en el clima global. En aquest sentit, es creu que les aigües del fons antàrtic, fins a ara caracteritzades per una temperatura gèlida i una alta densitat, podrien sobreescalfar-se de forma accelerada a l’intentar emmagatzemar grans quantitats de diòxid de carboni. Això no només podria alterar la salinitat de les aigües sinó que, a més, també podria influir en la dinàmica mateixa amb què circula aquest corrent. Tot això, al seu torn, podria acabar impactant en el clima global.

Conseqüències devastadores

Són molts els estudis que, fins ara, han alertat de les diferents conseqüències que té el desglaç accelerat de l’Antàrtida a la regió. Se sap, per exemple, que aquest fenomen està estretament vinculat a la dràstica reducció de les poblacions de pingüins que habiten a la zona (tant per la pèrdua d’hàbitats com, en general, per la falta d’aliments o l’augment de condicions hostils per a la vida d’aquests animals). Hi ha casos documentats de colònies, com la de Halley Bay, que fa alguns anys que perd la majoria dels pollets engendrats a causa del col·lapse de gel marí a la zona. En aquesta mateixa línia, alguns experts prediuen que, en cas de continuar així, fins al 98% de les colònies de pingüins emperador podrien col·lapsar cap al 2100.

Notícies relacionades

Sis empreses gestionaran el servei públic d’ambulàncies de Catalunya

‘Viajar’ celebra la tercera edició dels seus guardons

L’altra conseqüència més temuda a la regió té a veure amb el debilitament de l’embornal de carboni de l’oceà austral. Aquest fenomen, també associat amb el canvi climàtic provocat per les emissions de la nostra espècie, podria reduir la capacitat d’aquest ecosistema de "capturar" l’excés de diòxid de carboni de l’atmosfera i això, al seu torn, podria afavorir un augment encara més marcat de les temperatures a la zona. Col·lateralment, aquesta dinàmica podria accelerar la pèrdua de gel. I segons adverteixen els experts, tot això acabaria provocant un augment més marcat del nivell del mar arreu del món.

Els estudis més exhaustius realitzats fins a la data sobre aquesta qüestió, com l’última anàlisi del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), afirmen que l’única manera d’esquivar aquests escenaris és aconseguir una reducció dràstica dels gasos amb efecte hivernacle, que estan sobreescalfant l’atmosfera i impulsant fenòmens com el desglaç dels pols.