Una estrella ‘fake’

Els llums dels satèl·lits de Musk porten al pessebre de Trump

3
Es llegeix en minuts
Una estrella ‘fake’

Els tres camells circulen en fila índia. "Picha, tu estàs segur que és per aquí", pregunta Luis Medina. "Els meus contactes diuen que sí, mira la captura de pantalla del one oportunitat: segueix l’estrella, que ve un Messies que fa miracles i convertirà l’aigua en vi", contesta Víctor de Aldama. "Jo buscaria una posada, sembla que plourà, i que em facin factura que penso desgravar aquest viatge de negocis", aporta Alberto González Amador. "Per aquí ja hem passat, quina pudor", es queixa Medina. Darrere d’una figuera de moro, el caganer Carlos Mazón llegeix concentrat Les benèvoles. "Avui no donen pluja, tranquils. ¿Sou els Mags?", pregunta a la gatzoneta. "Mags, aconseguidors, facilitadors… emprenedors, en suma, el que necessitis. ¿Una mascareta?", respon González Amador. "No, gràcies, a base de cagar-la infinit jo ja m’hi he acostumat, potser aquell…". Darrere d’una pedra, Íñigo Errejón també està ajupit i amb els pantalons pels turmells. "No vull res vostre, representant del neoliberalisme heteropatriarcal, la vostra subjectivitat tòxica…". "Tòxic el teu cul, calla o li dic a aquelles on t’has amagat perquè vinguin a cancel·lar-te", contraataca Aldama, assenyalant unes pastores que s’agrupen al costat del foc. "No conec el Messies, ni ganes. Influeixo en el PIB", declara Taylor Swift. "Jo no sé res i no contesto", respon Begoña Gómez, "però un àngel amb la cara de David Broncano se’ns ha aparegut fa una estona per revelar-nos un parell de coses tremendes". Després de pactar una comissió, un lloguer vitalici i una casa a la platja, una altra pastora s’avé a afluixar. "El Messies no és Lamine Yamal, ni Rafa Nadal", aporta Alaska, "qui tingui orelles…".

Tres camells més apareixen per l’horitzó, però en direcció contrària. "És per aquí, com a home enamorat, ja estic olorant els vents del canvi històric…", diu Pedro Sánchez. "No em facis riure que em desmaio, si una altra vegada hem topat amb el caganer valencià, que no és el teu churri. A mi em dones el que vas prometre o me’n vaig amb aquells", ataca Carles Puigdemont. D’un palmerar emergeix la figura d’Alberto Núñez Feijóo, que sense que ningú pregunti res exclama: "No us deixeu enganyar pel meu aspecte juvenil i la meva faç tersa, que no soc jo el Messies, el Nen Déu, que jo no vull ser el Redemptor. Que no, ea, que tot i que els romans em nomenin…". Traient el seu dit índex i enfilant uns quants tacs, baixa de la seva muntura el tercer rei, Vinicius: "Ja està bé, jo no faig més voltes. Aquí venim a guanyar. ¿Qui són aquests tres mentiders que es dirigeixen al portal fent-se passar per nosaltres, que els pego?". "Necessites alguna cosa, un lampista, un Porsche…?", intercedeix Medina. La tensió es relaxa quan Aldama li demana un selfie per a la seva col·lecció. Els sis miren al cel, confusos per la profusió d’estrelles brillants amb cues quilomètriques que tracen dibuixos inquietants. Un Pablo Motos alat apareix de sobte al costat d’un formiguer. "Jo soc l’autèntic anunciador i us dic que el fill de Déu està per allà", assenyala un mausoleu de marbre ple d’ornaments daurats, envoltat per un camp de golf. "Els meus contactes al Mossad, l’MI5, la CIA, la DEA i la TIA em diuen que aquest és el lloc", s’imposa Aldama, agafant del bracet a Sánchez, que murmura alguna cosa sobre la màquina del fang. Dolly Parton els dona la benvinguda a un immens saló. En un sofà blanc es fuma un puro Donald Trump. "¿Heu trobat fàcilment el camí seguint els satèl·lits del meu estimat Elon Musk? Benvinguts al pessebre més gran de la història. ¡Farem Betlem gran una altra vegada!".