El Govern rectifica i no rebaixarà les literatures a matèria optativa

Segons va explicar la consellera, el Govern està "en converses" amb el Ministeri d’Educació per poder seguir oferint les literatures com a matèries de modalitat "com fins ara", malgrat que el Govern demana que passin a ser optatives en compliment de la llei d’educació (LOMLOE). "Veiem bona disposició a atendre la singularitat de Catalunya", va assegurar Niubó.

En aquestes negociacions, Educació esgrimirà que les literatures catalana i castellana són matèries de modalitat des de 1996, que són un "tret característic" del currículum de batxillerat català i que no suposen cap problema quant a l’homologació del títol en el cas d’alumnes que marxin o que arribin a Catalunya, a diferència de les matèries de Física i Química i de Biologia i Geologia, que s’han unificat per complir el que marca la LOMLOE. En el cas d’aquestes assignatures, sí que hi ha hagut algun problema quant a l’homologació, tot i que són casos comptats. A l’última Selectivitat es van examinar de l’assignatura de modalitat de literatura catalana 1.412 estudiants, i de literatura castellana, 1.172. Són 2.584 estudiants del total de 41.736 alumnes que es van presentar a les PAU.

Quant al batxillerat científic, la consellera va afirmar que estan treballant "amb direccions" –una cosa que moltes d’aquestes neguen– i "inspecció", per donar una resposta consensuada "que tingui el mínim impacte en hores i en plantilla del professorat". És a dir: segueixen endavant els canvis en Física i Química, que s’unifiquen en una sola assignatura a primer de batxillerat, el mateix que Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, que també formaran una sola matèria. Aquestes dues assignatures passaran a tenir tres hores setmanals.

"Aquestes modificacions no tindran afectació en l’alumnat que avui cursa primer o segon de batxillerat", va remarcar la consellera. És a dir: els canvis els experimentarà la promoció que avui cursa quart d’ESO. Al marge de la marxa enrere en les literatures, sobre la resta de canvis, en el dia d’avui, Educació no es planteja retrocedir i apel·la al diàleg perquè l’aplicació tingui el mínim impacte.

Tempesta política

Aquests canvis no han aixecat tanta polseguera política però han despertat crítiques entre la comunitat docent. Seria el cas que afecta el Treball de Recerca (TR), senya d’identitat del batxillerat a Catalunya que s’està fent des de la implantació de la LOGSE. El TR passarà de pesar el 10% de la nota del batxillerat i ocupar la ment dels estudiants durant dos cursos a ser "una matèria més".

Aquesta és la primera tempesta que capeja Niubó des de la seva arribada a la conselleria. Tempesta que va començar divendres, quan alguns docents van compartir en xarxes el polèmic document en què s’anunciaven canvis en el batxillerat a partir del curs vinent, a requeriment de la Secretaria d’Estat d’Educació del Ministeri, per adaptar el currículum català a la LOMLOE.

Dilluns, les informacions que sortien del Departament resultaven contradictòries: primer es va començar insistint que el document no era el definitiu i que compartir-lo va ser un "error humà", i després es va passar a confirmar-ne el contingut. Ahir, després d’un matí de declaracions de polítics i veus de la cultura, com el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, posant el crit al cel pels canvis en les literatures, la consellera va sortir al pas de la polèmica assegurant que les literatures "continuaran sent matèries de modalitat" (fórmula catalana perquè entrin a la Selectivitat malgrat no ser considerades així per la LOMLOE), tot i que per a això hagi d’obrir negociacions amb el ministeri de Pilar Alegría.

Notícies relacionades

Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista

Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari

Al Parlament, Junts demanava al Govern que "revertís" la decisió i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, advertia que "relegar la literatura catalana a optativa és menysprear la cultura del país i posar en joc l’aprenentatge del futur", i anunciava "front comú al Parlament per parar-ho".

Un "front en comú" que, en principi, no serà necessari, ja que Niubó no pensa fer cas al requeriment del Ministeri en aquest punt. Lluny de pronunciar termes com "desobediència", la consellera va remarcar que "des del ministeri són sensibles a la singularitat catalana" per arribar a un acord que permeti deixar les literatures com estan. Aquest punt l’explicarà de nou avui al Parlament.