Indults

Montserrat Roig es va preguntar una vegada què havia après de la vida i què dels llibres. Va arribar a la conclusió que guanyaven els segons. Una cosa que els lectors i els amants de la literatura compartim i comprenem. La lectura de grans obres ens ensenya a entendre el món i a transitar-lo, ens acosta a les complicacions de l’humà, començant per nosaltres mateixos. Només els que no han llegit literatura en la seva vida ignoren el que la literatura pot fer per ells. Educar-los, en el bon sentit de la paraula, mostrar-los altres vides, permetre’ls mirar al seu interior. I com a conseqüència de l’últim: convidar a pensar, a prendre posició, a comprendre els altres. La vida és de vegades tan complexa o tan horrible que només amb literatura pot suportar-se.

Allà on ens fa més mal.

La sociòloga experta en lectura Michele Petit va escriure, arran dels moments crucials de la vida en què els llibres poden fer tant per nosaltres, que "la literatura posa paraules allà on més ens dol". Quin dubte hi ha, d’això. Els bons llibres se les apanyen com res per parlar del dolor, de les ferides de l’ànima, però van molt més enllà. També ens diverteixen, ens il·lustren, ens ensenyen altres camins possibles, ens contagien d’emocions veritables, ens ensenyen a expressar-nos (i per tant, a escriure) i, en definitiva, ens fan la vida més suportable, més agradable, més feliç. Se’ns acabarà el temps abans que els bons llibres. Em consola pensar-ho. Sempre seré una lectora feliç amb alguna cosa per llegir.

Notícies relacionades

El primer Nadal després de la mort d'un ser estimat

DKV lliura els Premis APS en les categories d'hàbits saludables, medi ambient i donació de sang

Tot l’anterior ho dic com a devorallibres, ja ho deuen haver endevinat. Com la lectora irredempta que he sigut i soc, també com a defensora a ultrança de la literatura com a eina formativa. A mi, com a Montserrat Roig, llegir m’ha convertit en la persona que soc (a més de l’escriptora que somio ser) i m’ha obert els ulls tantes vegades a tantes coses que m’és impossible enumerar-les. I com que he llegit moltes més històries de les que m’ha sigut possible viure, també jo –com Roig– he après molt més als llibres que en la vida. És clar que jo pertanyo a una època en què la literatura s’estudiava a secundària, no com una mera enumeració d’obres i títols, sinó com una recopilació de textos amb capacitat per enlluernar-nos.

Escric això el dia que ens hem despertat amb la notícia que la literatura es relegava a la categoria de matèria optativa d’un batxillerat específic. L’any en què les lectures obligatòries van desaparèixer de la selectivitat. El temps del descrèdit, l’apatia i la ignorància que condueix a certes decisions en educació. A la tarda el Departament havia reculat, és cert. En l’últim moment ha arribat l’indult per a les literatures. Em consta que alguns sectors de la Universitat s’estaven ja mobilitzant, però han respirat amb alleujament. En canvi, no és alleujament el que jo sento a l’arribar al final d’aquest text, sinó tristesa. Estem defensant a dentades un últim reducte, que potser fa molt que no és suficient. El món necessita gent que comprengui alguna cosa i pensi bé. Necessitem bons lectors.