L’Església vol canvis per destinar els seus pisos a habitatge social

"Estem oberts a ajudar davant l’emergència social i habitacional. Podem cedir immobles buits de l’Església perquè s’utilitzin com a habitatge, però necessitem la cooperació de les administracions perquè puguem canviar el tipus d’ús", va plantejar ahir Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, en una roda de premsa de Càritas. L’Església es proposa cedir equipaments que es trobin buits perquè es fcin servir com a habitatge social, però necessiten canvis normatius que fins avui no han sigut possibles. Les dades de l’entitat tornen a ser alarmants: a la diòcesi de Barcelona, el 40% de famílies amb fills no poden fer front al pagament de l’habitatge o els subministraments, i un 24% viu en infrahabitatges.

El bisbe auxiliar de Barcelona va plantejar que fa mesos que miren d’iniciar un cens per poder comptabilitzar el nombre d’habitatges buits que té l’Església a Catalunya per utilitzar-los com a habitatge social o d’emergència residencial per a famílies o persones en situació de vulnerabilitat. Va explicar que encara no tenen dades concloents, tot i que el cens podria incloure espais com convents o habitatges en les parròquies.

La primera vegada que es va plantejar aquesta iniciativa va ser després de la crisi de refugiats d’Ucraïna per la invasió russa. Posteriorment s’ha continuat tractant l’assumpte en converses amb la delegació del Govern a Catalunya sobre l’acollida de migrants i refugiats després de l’emergència dels cayucos a les illes Canàries en els dos últims anys.

Impediments

Notícies relacionades

Una avaria deixa sense servei 140 quilòmetres i 26 estacions de la línia R3 de Rodalies durant tres hores

Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves

"El problema és que mai ho aconseguim, les normatives, els interventors sempre ens ho impedeixen", es va queixar Eduard Sala, director de Càritas Barcelona. Aquests immobles eclesials estan catalogats com a equipaments, no com a habitatge. I caldria canviar aquesta normativa. Sala va afegir que hi ha alcaldes menys sensibles –en el sentit que no volen la presència de ciutadans en situació de vulnerabilitat social–, però d’altres sí que ho han intentat però no ho han aconseguit. És el cas de la parròquia Casa Abraham, inaugurada a la Vila Olímpica el 1992 per garantir els cultes interreligiosos i que té diversos allotjaments que en el seu moment es van utilitzar per allotjar sacerdots durant els Jocs. Avui aquest equipament es manté buit, igual que la residència del sacerdot de Torre Baró, a Barcelona, que tampoc s’ha pogut utilitzar per allotjar famílies necessitades.

En total, Càritas Barcelona disposa de poc més de 400 habitatges socials on viuen 2.000 persones. Aquest any només 19 llars han sortit al refer la seva vida. "És impossible arribar a tots els que ho necessiten", va afegir Sala. En aquest sentit, l’informe FOESSA de la diòcesi de Barcelona, que inclou municipis des de Cornellà fins a Mataró, assenyala que en aquest territori 726.000 persones no poden accedir a un habitatge digne o tenen greus problemes de pagament.