La lluita per salvar la Terra, una gran oportunitat de negoci

El treball es publica sota la firma d’un centenar d’experts de 42 països del món i, en total, reuneix milers de treballs acadèmics i reflexions sobre quines mesures hauríem d’impulsar per aconseguir un "món més just i sostenible" per a totes les espècies que habiten el planeta. L’informe recull, d’una banda, un exhaustiu diagnòstic dels "problemes" que estan causant greus danys naturals i pèrdua de biodiversitat al món i, d’altra banda, també planteja un full de ruta per fer front a aquest fenomen. Tot això en un context d’"urgència", ja que, segons destaca la investigadora Karen O’Brien, una de les autores del treball, "el planeta s’està acostant a diversos punts d’inflexió que podrien ser irreversibles, com la desaparició dels esculls de corall, l’extinció de la selva amazònica i la pèrdua de les capes de gel de Grenlàndia i de l’Antàrtida".

Poder i riquesa

L’informe identifica diverses "causes subjacents" que estan impulsant la pèrdua de biodiversitat al món: des de la "desconnexió de les persones amb la naturalesa" fins als "processos de dominació del medi i dels recursos naturals", "la concentració desigual de poder i riquesa" i "la priorització dels guanys individuals i materials a curt termini". Els experts també destaquen el "perill" que suposa, per exemple, "la pressió dels lobbies" que impulsen mesures perjudicials per a la natura. "Els mateixos fenòmens que provoquen el declivi de la natura també fomenten desigualtats i injustícies socials de tota mena", afirma Arun Agrawal, un dels autors principals d’aquest treball, qui també reclama la implicació dels que fins ara "més s’han beneficiat dels danys naturals" perquè siguin els primers a impulsar "un canvi transformador".

L’informe identifica cinc grans línies estratègiques per "salvar la vida a la Terra". La primera se centra a "conservar, restaurar i regenerar espais naturals" que siguin importants per a les comunitats locals. La segona parla d’"impulsar un canvi sistèmic" que ajudi a "implicar els sectors més responsables del declivi de la natura" com, per exemple, l’agricultura, la ramaderia i la pesca. El tercer consisteix a "transformar els sistemes econòmics" a favor de la natura, eliminar les subvencions a les activitats nocives per al medi ambient i fomentar les inversions en programes de conservació. La quarta proposa "integrar la biodiversitat en la presa de decisions" i la cinquena es planteja "impulsar un canvi de valors per reconèixer la interconnexió entre éssers humans i natura".

Beneficis

Segons argumenten els especialistes que han liderat aquest treball, l’impuls de les mesures per "salvar la vida al planeta" i protegir la biodiversitat no només ajudaran a la supervivència d’animals, plantes i ecosistemes ara amenaçats, sinó que, a més, també reportaran beneficis per a la nostra espècie. L’anàlisi, de fet, indica que aquestes polítiques podrien generar "oportunitats de negoci" de fins a 10 bilions de dòlars des d’ara fins al 2030, així com almenys 395 milions de llocs de treball en àmbits tan diversos com l’agricultura i la ramaderia ecològica, els projectes de reforestació i fins i tot iniciatives d’ecoturisme en àrees rurals. "Parlar d’estratègies per frenar la pèrdua de biodiversitat no només és parlar d’ossos polars i animals en risc d’extinció. També es refereix a polítiques, per exemple, per aconseguir que els terrenys es mantinguin fèrtils i aptes per al cultiu o que les aigües siguin sanes i es puguin beure", assenyala Victoria Reyes García, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautora d’aquest informe. "Les dades confirmen que el que hem fet fins ara no ha sigut suficient per frenar i revertir els danys en la natura, així que necessitem un canvi d’enfocament i, sobretot, de mentalitat", va afirmar l’especialista durant una sessió informativa organitzada pel Science Media Centre Espanya.

"Tot i que abordar aquestes qüestions sigui difícil, sabem que és possible. La història ens ha demostrat que les societats poden transformar-se a gran escala, com va passar durant la revolució industrial", va argumentar l’investigador Lucas Garibaldi, un altre dels autors principals del treball presentat ahir. "Si volem complir avui els nostres objectius comuns de desenvolupament mundial, hem d’iniciar una nova transformació que conservi i restauri la biodiversitat del nostre planeta en lloc d’esgotar-la i que alhora ens permeti prosperar a tots", va reflexionar el científic.

Invertir la tendència

Un dels aspectes clau en els quals incideix aquest informe, a més d’assenyalar la importància d’aquestes mesures per "salvar la vida a la Terra", és la idea que "retardar les accions per aturar i invertir la pèrdua de biodiversitat al món, tot i que només sigui una dècada, costarà el doble que actuar ara". Sobretot en un context en què, com va destacar un altre informe de l’IPBES publicat ahir, més de la meitat de les activitats econòmiques globals depenen directament de la naturalesa i generen més de 58 bilions (milions de milions) cada any. En aquesta mateixa línia, l’informe calcula que actualment s’inverteixen uns 135.000 milions de dòlars a l’any en programes de conservació de la biodiversitat en comparació amb els entre 700.000 i més de 900.000 necessaris per abordar de manera eficaç aquesta crisi ambiental, per la qual cosa, com destaquen els experts, fa falta augmentar al més aviat possible les inversions per cuidar el planeta.

P arem molta menys atenció de la que es mereixen els informes de l’IPBES, el Panel Intergovernamental sobre Biodiversitat de les Nacions Unides. Mentre que les sigles de l’IPCC (el grup d’experts sobre canvi climàtic) són reconegudes per un percentatge estimable de la població, el seu homòleg en el camp de la biodiversitat és un desconegut per al públic. Aquesta bretxa entre la societat i el coneixement que ens ofereixen els informes de l’IPBES són exemple del que el panel descriu com una de les causes subjacents en la destrucció de la natura: la nostra sagnant desconnexió del món natural.

Les conclusions de l’últim informe de l’IPBES són clares, urgents i sòlides, tant com les de l’IPCC sobre la reducció de les emissions de carboni. Tot allò que ens importa depèn que siguem capaços de virar el rumb, frenar l’erosió del món viu i reparar les ferides que li hem infligit durant segles. Que ens hem infligit, de fet, ja que no existeix cap separació entre el món natural i l’humà, més enllà de les fronteres que nosaltres ens entossudim a aixecar. No és "nosaltres i la natura", sinó "nosaltres, la natura".

Entre les motivacions tradicionals per a la protecció de la natura podem distingir entre les que apel·len al valor intrínsec dels éssers vius i les seves formes d’organitzar-se, i les que apunten al seu valor utilitari per a l’ús humà. És cert que les raons que s’emmarquen en el primer grup són prou importants per filar una ètica i pràctica de la conservació, els anomenats serveis ecosistèmics i el concepte mateix de recurs natural ens carreguen encara més de motius per demandar un canvi radical en la nostra relació amb el món natural.

Destruir la natura no només és una empresa immoral, suïcida i inhumana, sinó profundament estúpida i econòmicament desastrosa. L’IPBES certifica que més de la meitat de l’economia mundial depèn directament de la natura, tot i que podríem esmenar la conclusió del panel i asseverar, sense por d’equivocar-nos, que en realitat el percentatge és del 100%. No hi ha economia possible en un planeta mort, perquè res existiria sense la natura.

Notícies relacionades

Sis empreses gestionaran el servei públic d’ambulàncies de Catalunya

‘Viajar’ celebra la tercera edició dels seus guardons

Incorporar la destrucció d’ecosistemes i l’extinció d’espècies a l’esfera econòmica és un primer pas per frenar les activitats que estan provocant aquesta crisi ecològica. No obstant, no podem deixar que la mercantilització de la natura la transformi en un actiu més amb què especular, o que la transformació es freni en aquesta mera imputació comptable.

El missatge de fons de l’IPBES, de les comunitats indígenes i de milers de científics i activistes d’arreu del món s’ha de mantenir. Necessitem un canvi transformador per garantir no només la nostra supervivència, sinó també la de la diversitat biològica que ens acompanya en aquesta nau espacial que s’anomena Terra. Totes formem part del mateix teixit.