Més de la meitat de l’economia global depèn de la natura

Tots els éssers vius que habiten el planeta depenen dels recursos naturals per subsistir. I nosaltres, els humans, no en som cap excepció. Segons destaca l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), més del 50% de les activitats socioeconòmiques de la nostra espècie depenen directament de la natura i dels recursos que aquesta ofereix. En termes monetaris, estaríem parlant d’almenys 58 bilions (milions de milions) de dòlars a l’any, l’equivalent a més de la meitat de l’economia global i del PIB. "Tot i així, avui es continua invertint en activitats que perjudiquen el planeta. Tot pel benefici material d’uns quants i, sobretot, per mantenir una visió a curt termini", afirma Marta Rivera Ferre, investigadora espanyola d’INGENIO (CSIC-UPV) i coautora de l’informe Nexus.

L’anàlisi, presentada ahir, incideix en la paradoxa que, d’una banda, sabem que més de la meitat de les activitats econòmiques humanes depenen de la natura però, de l’altra, també es continuen invertint quantitats ingents de diners en qüestions que perjudiquen el clima i els ecosistemes. Per exemple, segons constata aquest treball, cada any el sector privat canalitza fins a 5,3 bilions de dòlars en activitats directament perjudicials per a la biodiversitat com la desforestació. També s’estima que els governs destinen almenys 1,7 bilions de dòlars a l’any en subvencions per a temes que perjudiquen el medi natural i afavoreixen la sobreexplotació de recursos. A tot això cal sumar-hi l’impacte d’activitats il·legals, sobretot relacionades amb el comerç de vida silvestre i fusta, que canalitza entre 100.000 i 300.000 milions de dòlars més cada any.

Segons denuncia la investigadora Pamela McElwee, una de les màximes responsables d’aquest treball, el gran problema de la nostra era és que "en la presa de decisions actual s’estan prioritzant els beneficis econòmics a curt termini mentre s’ignoren els costos d’aquests processos per a la natura i, al seu torn, no es responsabilitza els agents que apliquen pressions econòmiques negatives que afecten el món natural". En aquesta mateixa línia, l’estudi calcula que els "costos ocults" que es deriven dels danys ambientals en àmbits tan diversos com la biodiversitat, l’aigua, la producció d’aliments i el canvi climàtic estarien provocant pèrdues d’entre 10 i 25 bilions de dòlars a l’any. "El problema de fons és que la nostra societat està profundament desconnectada de la natura i ja no veu que tot el que som i tot el que tenim depèn d’aquesta", va qüestionar Rivera Ferre en una roda de premsa organitzada pel Science Media Centre Espanya. "Tot, des de la fabricació d’uns texans o una taula fins a la producció de plaques fotovoltaiques, requereix recursos naturals com l’aigua, la fusta o certs minerals. Per això és tan important adonar-nos d’aquests nexes i abordar-los de manera conjunta", destaca la científica, que també posa èmfasi en la necessitat d’abordar paral·lelament totes les crisis naturals que assetgen al planeta i, sobretot, deixar de fomentar aquelles activitats que juguen contra el medi natural i de nosaltres mateixos.

L’informe, aprovat ahir després d’un ple celebrat a la ciutat africana de Windhoek, a Namíbia, incideix en la necessitat d’abordar de manera conjunta les cinc grans crisis que afecten el planeta: la del clima, la de la biodiversitat, la de l’aigua, la dels aliments i la de la salut. "Necessitem adoptar decisions i emprendre accions que vagin més enllà de l’abordatge aïllat d’una sola qüestió per aconseguir així millorar l’efecte de cada una de les mesures preses", afirma Paula Harrison, codirectora del treball. L’anàlisi calcula que almenys el 43% de les mesures destinades per afavorir la biodiversitat, per exemple, resulten beneficioses per a altres d’aquests àmbits i que, en general, la millora de cada esfera també afavoreix les altres, per la qual cosa els efectes d’aquestes polítiques conjuntes es potencien.

Un exemple il·lustratiu d’aquesta dinàmica és la construcció d’espais verds a les ciutats, ja que, destaquen els autors, la creació d’aquests refugis aconsegueix reduir l’impacte dels extrems de calor a les metròpolis (una qüestió climàtica), millorar la qualitat de l’aire, reduir els al·lergògens, afavorir el benestar mental de la població (una cosa relacionada amb la salut) i afavoreixen la preservació d’espècies locals (qüestió de biodiversitat). És a dir, que una mateixa acció té diferents beneficis alhora i ajuda a abordar diferents problemes.

Malalties parasitàries

Notícies relacionades

Indults

Els docents no comparteixen els canvis ni la retallada en ciències

Un altre exemple de la importància d’abordar conjuntament aquestes crisis és la lluita contra malalties parasitàries a l’Àfrica com l’esquistosomiasi. "Si només es tracta com un problema de salut, la malaltia va reapareixent cada vegada que una persona s’infecta. Però si es mira més enllà, hi ha projectes que, per abordar aquesta crisi, estan treballant per reduir la contaminació de l’aigua i eliminar les plantes aquàtiques invasores que allotgen els cargols que transmeten els paràsits que provoquen aquesta malaltia. Aquest enfocament no només va aconseguir reduir un 32% les infeccions sinó que, a més, va aconseguir millorar l’accés a aigua dolça i va beneficiar l’economia de les zones rurals implicades", comenta Harrison.

Entre les 70 eines de l’informe Nexus per cuidar el planeta destaca la gestió de la biodiversitat per reduir el risc de propagació de malalties d’animals a humans.