ELS EFECTES DEL TEMPORAL

Només el 3% de les famílies han cobrat les ajudes per a habitatge i estris

Els afectats per la dana lamenten la demora d’unes indemnitzacions "molt necessàries" per als que 50 dies després de "perdre-ho tot no han rebut res".

Només el 3% de les famílies han cobrat les ajudes per a habitatge i estris
2
Es llegeix en minuts
Mónica Ros / Lluís Pérez

Les ajudes directes a les famílies s’estan abonant molt a poc a poc. Només el 2,79% de les sol·licituds han cobrat avançaments per recuperar habitatges o estris. Són 819 famílies de les 29.239 peticions presentades, segons l’última actualització d’ahir publicada pel Govern central, amb un import total de 16,8 milions. Fa cinc dies que la xifra no s’actualitza.

Les dades són variables perquè l’Executiu les publica diàriament i, a més, perquè les sol·licituds segueixen creixent un ritme de 700 peticions noves diàries des de fa un mes, quan s’havien registrat 5.311 peticions. I el ritme és constant perquè el creixement diari ha sigut de 713 sol·licituds en l’última setmana, entre el 10 i el 17 de desembre, i de 725 la setmana precedent.

Als principals municipis afectats per la tragèdia la indignació veïnal és evident per la "tardança" a l’hora de cobrar uns ajuts econòmics que a algunes famílies els han arribat però a moltes d’altres no.

Sense casa i sense ingressos

"¿Ajudes? Les he demanat totes, però encara no me n’ha arribat cap. Ni la de la Generalitat, ni la del Govern central. Tampoc sé res encara del Consorci d’Assegurances. Res. Zero euros. La meva casa està destrossada. Allà no s’hi pot viure, no en queda res. Com que allà no puc estar-hi me’n vaig anar a casa del meu fill, que viu en un segon pis aquí també, a Catarroja, però, és clar, no va l’ascensor i mira com vaig. Quin desemparament, que malament tot. I l’Ajuntament ni hi és ni se l’espera".

Així de clar parla María Amparo Serrano, de 69 anys, una dona amb mobilitat reduïda que surt poc de casa per dos motius: el primer és perquè necessita un caminador per moure’s i baixar les escales, que per a ella és "un suplici". El segon, perquè es posa "malalta" de veure el seu poble en aquest "lamentable estat". "La sensació és d’abandonament total", diu la dona mentre camina amb la seva germana Silvia. "No m’han arribat ni les medecines que vaig demanar".

Notícies relacionades

En la mateixa situació es troba el José Antonio, de 75 anys. La seva neta ha col·locat un cartell a la façana de casa seva on indica fins on va arribar l’aigua (2,5 metres). L’home també ha demanat les ajudes autonòmiques destinades a sufragar els danys produïts als habitatges. Per demanar les estatals té cita a l’Ajuntament aquesta setmana. La seva dona va sol·licitar ahir la targeta moneder de Creu Roja. No saben res del Consorci d’Assegurances. "No he rebut encara cap ajuda. Ni un duro. És desesperant. Tot és per ordinador i tot va molt lent", explica l’home mentre escombra l’entrada de la seva casa plena d’una pols impossible d’eliminar i relata, emocionat, com l’aigua ho va arrasar tot i com els "voluntaris van venir a salvar-nos".

La Pura i a Pilar són de Massanassa, de 81 i 84 anys, respectivament. Totes dues han patit danys a casa seva i totes dues esperen les ajudes, que encara no han rebut. No obstant, asseguren: "Hi ha gent que la necessita molt més que nosaltres, que hem tingut danys en estris i mobles, però són danys menors".