El TC admet a tràmit el primer litigi climàtic a Espanya

Amb la demanda presentada ahir, les entitats espanyoles esperen seguir la mateixa estela i aconseguir una resolució que també «obligui Espanya a complir els seus compromisos climàtics». «Amb l’admissió a tràmit d’aquest cas, el Tribunal Constitucional es pronunciarà per primera vegada sobre com el canvi climàtic afecta els drets fonamentals de les persones. Concretament, el dret a la vida, el dret a la salut i el dret a la llibertat de les persones», afirma Inés Díez, responsable de l’Àrea Jurídica de Greenpeace. Segons esgrimeixen des de l’entitat ecologista, l’admissió a tràmit ja és per si mateixa una victòria simbòlica ja que de mitjana el Constitucional només processa un 0,76% dels casos que li arriben i rebutja el 99% restant. L’any passat, per exemple, només es van admetre a tràmit 87 dels 11.415 recursos que li van arribar. Aquest any, entre les poques desenes de casos que passaran per la taula de l’alt tribunal hi haurà aquest litigi climàtic històric.

Llimbs judicials

El primer litigi climàtic de la història d’Espanya arriba ara al Constitucional després de ser desestimat pel Suprem i passar mesos en uns llimbs judicials. El cas es va presentar oficialment a finals del 2020 de la mà de Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam Intermón. El 2021, Fridays For Future i la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament es van unir a la demanda. Després d’anys de tràmits i espera, el juliol del 2023, el Suprem es va pronunciar contra la causa i, tot i que en el seu escrit va reconèixer la gravetat de la crisi climàtica per a la població, va fer cas omís de les queixes i peticions dels ecologistes. D’aquí que, malgrat el revés judicial, les entitats decidissin elevar el cas al Constitucional.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

La gran queixa de les entitats ecologistes és que, tal com constaten innombrables informes científics, països com Espanya «no estan fent prou» ni per fer front a la crisi climàtica ni per protegir la seva població davant els efectes perjudicials de la calor extrema, els desastres naturals o la contaminació a l’alça. En aquest sentit, en la demanda presentada davant el Constitucional es denuncia que les retallades d’emissions plantejades pel nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) per al 2030 «no són suficients» per contribuir als objectius climàtics globals i, sobretot, «no estan alineats amb l’Acord de París» i, per tant, no contribueix a evitar un escalfament global extrem. L’acabat d’aprovar pla espanyol preveu retallar un 32% les emissions respecte als nivells de 1990, davant la reducció del 55% reclamada per científics i ecologistes.

En l’escrit presentat davant el Constitucional, a què va tenir accés EL PERIÓDICO, les entitats argumenten que «l’Estat té l’obligació d’adoptar les mesures apropiades per salvaguardar la vida de les persones sota la seva jurisdicció».