Els CAP utilitzaran la IA per transcriure les converses amb els pacients

Tots els centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya tindran un administratiu sanitari (o assistent clínic) que treballarà junt amb un metge i una infermera i que ajudarà a desburocratitzar les seves tasques. A més, els centres de salut també comptaran amb un programa d’intel·ligència artificial (IA) que transcriurà la conversa entre sanitaris i pacient dins de la consulta, i que els estalviarà el metge i la infermera escriure a l’ordinador. La modernització del sistema sanitari català arrencarà el febrer del 2025 i en un àmbit molt concret: l’atenció primària, tan imprescindible com abandonada durant dècades per les administracions.

Aquestes són només dues de les primeres 25 mesures que Cairos, el comitè d’experts de la Conselleria de Salut destinat a reformar el sistema sanitari, va presentar als mitjans de comunicació. "Estem orgullosos del nostre sistema sanitari. Però en les coses més banals no funcionem tan bé", va reconèixer el president d’aquest comitè, Manel del Castillo, en una entrevista amb aquest diari. Així, un dels principals objectius de Cairos és agilitzar l’activitat de l’atenció primària i frenar la fugida de molts pacients a mútues privades (un 32% de catalans tenen doble cobertura), una cosa que posa en risc, manté Del Castillo, la "sostenibilitat" de la sanitat pública.

La figura de l’administratiu sanitari ja existeix en alguns CAP de Catalunya, com per exemple l’Onze de Setembre de Lleida. La valoració, tant de professionals com d’usuaris, és molt bona. Salut vol ara expandir-la a tots els centres de salut del territori, igual com el programa d’IA que permet transcriure automàticament i amb una elevada precisió la conversa entre sanitari i pacient i que va ser presentat el febrer passat en el Mobile World Congress 2024.

El cost

Les mesures proposades ahir per Cairos començaran a implantar-se progressivament a partir de febrer del 2025. La Conselleria de Salut ja ha donat el vistiplau a totes, però encara no ha especificat quant costarà el desplegament. Es tracta de mesures, va explicar Del Castillo, aparentment senzilles. "Són petits passos orientats a grans idees", va dir. Aquesta "gran idea" és, ni més ni menys, la reforma d’un sistema sanitari que ja té 40 anys, que no està prou modernitzat i que perd, progressivament, usuaris. Una altra de les mesures més noves és una prova pilot consistent a crear 10 centres de salut integrals de referència (CSIR) en 10 CAP ja existents que s’elegiran al febrer, però en tot cas seran "voluntaris".

Notícies relacionades

José Joly, reelegit com a president de l’AMI

La provisió del fàrmac del TDAH es normalitzarà el 2025

En aquests 10 CSIR, que es crearan tant en centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) com en concertats, es provaran nous rols professionals, però, sobretot, es buscarà integrar el treball de Salut amb el de Drets Socials. "Unificarem en cada pacient un únic gestor de les seves necessitats socials i sanitàries. Afecta sobretot pacients amb dependència. Farem l’atenció més eficient per tractar més casos, perquè el problema més gran que tenim és l’envelliment poblacional", va constatar la consellera de Salut, Olga Pané. Del Castillo va posar un exemple per il·lustrar-lo: el del típic pacient gran que hagin operat de pròtesi de maluc i que, ja que viu sol, durant unes setmanes necessiti un cuidador dues vegades al dia. "Si aquest pacient no té ningú que el pugui cuidar, es queda a l’hospital". Els CSIR busquen, precisament, mobilitzar ràpidament els recursos domiciliaris per gestionar l’alta i que el pacient pugui anar-se’n a casa.

Una altra de les mesures de gran importància presentades ahir és una prova pilot que es realitzarà a través dels pediatres en els centres d’atenció primària (CAP). Aquesta iniciativa té com a objectiu principal diagnosticar de manera més precoç trastorns del neurodesenvolupament, com és el cas de l’autisme.