Lliçons del cas Pelicot

El cas Pelicot suposa un abans i un després en la lluita contra les violències masclistes. En primer lloc, perquè visualitza les agressions sexuals en el si de les parelles, un dels àmbits més silenciats, amb l’agreujant de l’ús de la submissió química i la participació de desenes d’homes. I en segon lloc perquè Gisèle Pelicot i el seu lema la vergonya ha de canviar de bàndol s’ha convertit en un poderós símbol del feminisme i la lluita contra les violències sexuals. Són moltes les fites que han marcat aquest procés, però aquestes són les vuit lliçons més importants, segons el parer de quatre destacades especialistes en violències masclistes:

Una víctima inusual.

El perfil de Gisèle dista molt del prototip clàssic. Es tracta d’una dona de 72 anys, mare i àvia, que ha sigut violada pel seu marit i desenes d’homes durant 10 anys, mentre dormia per efecte de les drogues. A més, quan va tenir constància de la situació, en lloc d’amagar-se, atesa la humiliació i vexació a què va ser sotmesa, va decidir que el judici fos públic perquè "la vergonya canviés de bàndol" i fossin els agressors els que rebessin la condemna social. D’aquesta manera, "ha desconstruït el prototip de víctima" i ha reforçat "la seva dignitat alhora que ha desconstruït la dels agressors", segons destaca Alba Alfageme, psicòloga especialista en violència masclista.

La cultura de la violació.

Alhora, el procés ha destapat l’anomenada cultura de la violació, amb referència a l’extensió i gravetat de la violència sexual. "Ens ha permès veure que els agressors responen a molts perfils i com el patriarcat es mou amb impunitat: els agressors es creien amb dret a violar la Gisèle mentre dormia i els semblava normal", reflexiona Paula Narbona, advocada penalista.

Mentre que Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, considera que el procés "ha despertat moltes consciències" al voltant del fet que cal "abordar la violència de gènere com una cosa estructural i veure què està passant perquè més de 50 homes, de qualsevol edat i condició, sotmetin i vexin una dona com si d’un objecte qualsevol es tractés".

La vergonya canvia de bàndol.

Gisèle ha aconseguit el que s’ha proposat. "Que la vergonya canviï de bàndol no només s’ha convertit en un lema feminista, sinó en una realitat perquè el judici públic ha permès conèixer i posar el focus en els agressors i com es comportaven i ha fet que el judici social recaigui sobre ells", destaca Beatriz Bonete, sociòloga experta en gènere.

La credibilitat.

Per tant, aquest cas i la dimissió a Espanya d’Íñigo Errejón "demostren que ara es creu les víctimes i que la por ha canviat de bàndol", afegeix Bonete. No obstant, Narbona puntualitza que "encara queda molta feina en aquest camp" perquè les víctimes encara tenen por que no se les cregui i se les sotmeti a escarni públic.

Les parelles.

Una altra de les fites que ha marcat el procés és que ha visualitzat que les agressions sexuals també es produeixen en el si de les parelles. De fet, les estadístiques indiquen que el 60% de les violacions són comeses per coneguts de les víctimes, com les seves parelles, veïns o amics.

La submissió química.

En l’imaginari col·lectiu es pensa que s’utilitzen les drogues per deixar inconscients les víctimes en ambients festius, però en aquest cas Dominique Pelicot la utilitzava "en la seva vida diària", cosa que, segons el parer de Bonete, "permet entendre millor què és veritablement la submissió química".

El suport.

Un altre dels triomfs de la víctima francesa és el suport social que ha rebut. "Hi ha hagut una revolució de suport cap a la Gisèle", afirma Alba Alfageme.

Notícies relacionades

José Joly, reelegit com a president de l’AMI

La provisió del fàrmac del TDAH es normalitzarà el 2025

La sentència.

No obstant, la sentència ha deixat un cert regust agredolç, a causa que la major part dels acusats han rebut una condemna inferior de la que sol·licitava la fiscalia.