Pelicot, condemnat a 20 anys per violar i sedar la seva dona

Al sentir la sentència per part del president del Tribunal d’Avinyó, Roger Arata, Dominique Pelicot va abaixar el cap i va assumir la condemna en silenci. Més enllà de violació agreujada, també va ser condemnat per gravar les agressions sexuals, per les fotografies de la seva filla, Caroline, seminua, i les seves nores trobades al seu ordinador, i per intent de violació de la dona del seu "deixeble", Jean-Pierre Marechal.

La resta dels 50 acusats, els homes que van acudir al seu domicili i van seguir les indicacions de Dominique –aparcar a una distància prudencial, despullar-se fora de l’habitació i escalfar-se les mans per no despertar Gisèle del seu estat–, van ser condemnats en funció dels fets, el seu reconeixement, antecedents i reinserció. De fet, sis dels agressors sortiran en llibertat, malgrat haver sigut declarats culpables, ja que han complert penes a presó provisional durant aquests quatre anys que ha durat la investigació i els posteriors quatre mesos que s’ha allargat el judici.

"El senyor Pelicot ha pres nota d’aquesta decisió i aprofitarem el termini de 10 dies que se’ns ha concedit per veure si apel·lem", va dir l’advocada de Dominique, Beatrice Zavarro. Els condemnats poden iniciar un procediment d’apel·lació fins al 29 de desembre.

Tot i que al banc dels acusats s’hagin assegut 51 homes, la policia de Carpentras va arribar a identificar més de 80 homes als més de 20.000 arxius que guardava Dominique als seus dispositius. Imatges i vídeos perfectament ordenats i titulats amb el nom dels agressors, la data i les vegades que havien violat Gisèle.

La decepció durant la lectura de les sentències va arribar aviat a la Sala Voltaire. El segon dels acusats, anomenat "el deixeble" per seguir el mateix modus operandi de Dominique, va ser condemnat a 12 anys, quan la fiscalia en demanava 17. També entre els condemnats per violació agreujada n’hi ha alguns amb càrrecs per possessió de material pedòfil, com és el cas de Thierry P., Christian L. o Nicolas F., sentenciats a entre 10 i 12 anys. Mentre el president del Tribunal llegia les sentències, els fills de Gisèle mostraven la seva decepció. David, el més gran dels germans, bufava incrèdul.

La pena més alta va ser per a Romain V., que va violar almenys en sis ocasions a Gisèle i que encaixa una pena de 15 anys de presó (la petició fiscal era de 18). En les seves declaracions va culpar a Dominique de l’ocorregut: "Era un zombi guiat per ell", va declarar. La més pena més baixa la va rebre Saifeddine G. –tres anys de presó– per temptativa de violació agreujada. En total, més de 400 anys de presó per als 51 agressors de Mazan: 41 ingressen immediatament en presó preventiva, tres es beneficien d’arrestos domiciliaris o hospitalaris per motius de salut i sis més sortiran en llibertat.

Judici de dones

Va ser un judici de dones. Al vestíbul del tribunal, desenes de dones periodistes. A l’interior, la víctima, Gisèle, amb el cap ben alt acompanyada dels seus fills, però també de desenes de dones que inundaven la sala habilitada per a les famílies. Les familiars dels acusats van ser els que es van desplaçar al tribunal, i van plorar i van acompanyar els seus fills, germans o familiars. No hi va haver rastre d’ells, d’aquests germans, pares o amics.

Notícies relacionades

José Joly, reelegit com a president de l’AMI

La provisió del fàrmac del TDAH es normalitzarà el 2025

La majoria dels acusats van assenyalar amb el dit acusador Dominique, i mai s’han reconegut com a culpables. Fins i tot un d’ells va assegurar que no s’havia adonat que aquesta dona de 73 anys estava adormida fins a "la tercera o quarta vegada" de les seves trobades. Les imatges, però, mostren a una Gisèle inerta i fins i tot, en alguns moments, roncant.

Més enllà d’això, la Sala Voltaire del tribunal va ser testimoni de com la vergonya ha canviat de bàndol en un dels judicis més influents dels últims anys a França. També del recorregut que encara queda per fer en la lluita contra la violència sexual. "Tinc odi envers les dones", "va ser consentit perquè el seu marit ho va permetre" o "ella va donar el seu consentiment, tot i que estava adormida" són algunes de les frases dels ara condemnats.