L’helicòpter-radar de Trànsit imposa 816 multes en mig any

Des que va entrar en funcionament el juny passat fins a mitjans del mes de desembre, aquest radar aeri ha imposat 816 multes, més del 90% a l’AP-7, ja que és la via que acumula més vehicles. Aquest cinemòmetre aerotransportat es diu Falcó i és indetectable per a qualsevol sistema existent d’inhibidors i identificadors de radar, al no emetre cap tipus d’ona, segons explica a EL PERIÓDICO Jean Peña, responsable de gestió del Trànsit del Servei Català de Trànsit.

Tot i així, els conductors saben quan l’helicòpter està volant perquè apareix un avís als panells informatius. Peña destaca la importància de la pedagogia per acabar amb els sinistres provocats per l’excés de velocitat, ja que el factor humà és present en el 90% dels accidents: com més marca el comptaquilòmetres, inferior és el temps de reacció. També destaca Peña que és important mantenir sempre el control del vehicle i més davant un increment de la mobilitat a la carretera.

Cada vegada que s’enlaira, que no és diàriament, aquest helicòpter-radar detecta unes 23 infraccions de mitjana que acaben en sanció, apunta Peña. Després de captar-les, envia les imatges amb la matrícula a un servidor perquè s’iniciï el procés administratiu, de manera similar als carro-radar que Trànsit ha posat recentment en funcionament.

Això de multar des de l’aire no és nou. Fins ara, des de les càmeres instal·lades a l’avió bimotor o des d’un segon helicòpter de Trànsit, es captaven infraccions molt greus, com avançaments irregulars en línia contínua o pel voral; girs prohibits, o conducció temerària, que no respecta la distància de seguretat o que recau en negligències com consultar el mòbil al volant. Cada any s’interposen una mitjana de 2.500 sancions des de l’aire, segons Peña, una xifra que augmentarà considerablement al poder controlar també els excessos de velocitat amb el radar.

556 càmeres de trànsit fixes

Per controlar el trànsit en els 12.000 quilòmetres de carretera, Trànsit compta amb 556 càmeres fixes que vigilen la majoria de trams. Als punts que no arriben s’envien els mitjans aeris, els dos helicòpters i l’avió bimotor, que també informen en directe, de la situació viària, com possibles accidents, talls de carreteres, avaries o congestions. Totes les imatges arriben al centre viari de control en el qual s’ubiquen els gestors de Trànsit.

"Realment els mitjans aeris són càmeres voladores, podem arribar a zones que ens interessen i en les quals no tens infraestructura fixa", comenta Peña, que recorda que les càmeres de monitoratge permanent són a les vies de més alta capacitat, per les quals passen més de 100.000 vehicles al dia. Els helicòpters poden sobrevolar tot l’espai aeri a una velocitat mitjana d’entre 200 i 250 km/h i permeten quedar-se estacionat en un punt durant molt de temps per captar imatges.

"Els helicòpters fan quatre funcions fonamentals: informar sobre l’estat de les carreteres i els problemes derivats de la circulació; vigilar les vies amb càmeres potents per denunciar infraccions greus o molt greus; inspeccionar l’estat i la senyalització de les carreteres per al seu manteniment o reparació, i fer seguiments d’operacions, com les de sortida i tornada, en contacte permanent amb els controls que es fan des de terra", explica Peña.

Sobre aquesta última funció, el responsable de gestió del trànsit del Servei Català de Trànsit assenyala que els dispositius es planifiquen davant de concentracions de vehicles en alguns punts. Per exemple, el passat pont de la Constitució s’esperava que hi hagués més afluència a les carreteres en direcció a muntanya. En aquests casos, amb un únic mitjà aeri no poden cobrir tota la xarxa viària catalana i per això se n’utilitzen alguns alhora.

Altres mitjans aeris

L’avió, que pot arribar a una velocitat de 300 o 350 km/h, s’envia per inspeccionar punts més llunyans de Catalunya, ja que les seves característiques permeten volar més ràpid i a més distància. També compta amb una càmera incorporada que ofereix informació de trànsit en temps real.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

El 2024 Trànsit ha iniciat també una prova pilot per a l’ús de drons. La normativa estableix que no poden volar a més de 120 metres d’altura i el pilot sempre ha de visualitzar el recorregut, que no pot ser per sobre de nuclis poblats. Al portar càmeres també, els gestors de trànsit les utilitzen per controlar l’accidentalitat en encreuaments perillosos o en els quals es cometen irregularitats, com no respectar els senyals o possibles distraccions al volant.

A més, els drons també permeten fer el mesurament d’angles i distàncies per tal de representar topogràficament un terreny sobre pla. Així, es pot detectar els possibles problemes en un pendent o la corba d’una via. Per a l’any vinent, Trànsit pretén seguir amb proves pilot de vols simultanis de drons triangulant en punts conflictius amb molta concentració d’accidents.