La música com a llengua comuna

Una fotocòpia mida DIN A4 en una porta de la façana principal anunciant una extraescolar de tagal dona una pista sobre la composició social de les famílies de La Salle Comtal, molt semblant a la de la resta de centres de Ciutat Vella, malgrat ser un edifici senyorial, obra de Bonaventura Bassegoda, i estar ubicada davant el Palau de la Música Catalana. En la seva fundació, el 1879 –aquesta és la primera Salle de Catalunya–, era una escola per a fills de comerciants, molt avançada pedagògicament (tenien un banc en el qual imprimien els seus propis bitllets), pàtina de prestigi que va mantenir durant molts anys, però la realitat del veïnat el 2024 és una altra. El 88% de l’alumnat té un progenitor nascut fora d’Espanya, i el 47%, tots dos. "Hagin nascut on hagin nascut els seus pares o ells, els nens són tots d’aquí", reivindica Ernest Casaponsa Carrau, director del centre, que compta amb gairebé un 10% d’alumnat amb algun tipus de discapacitat i gairebé un 60% en risc de pobresa.

"Per a nosaltres tenir 37 nacionalitats entre les nostres famílies no és un problema; estem contents, però suposa hàndicaps i disposem de pocs recursos per afrontar-los. Quan hi ha un alumne que està vivint un procés de desnonament, i no són pocs, això genera una tensió que arriba a l’escola, necessiten molt més acompanyament i l’hi hem de poder donar", prossegueix Casaponsa Carrau. Com la majoria de directors d’escoles de màxima complexitat –els experts més grans en el tema–, sí que qüestiona el fet que, quan una escola arriba a aquests índexs d’alumnat vulnerable, genera un rebuig per a les altres famílies, una cosa que va en contra de la diversitat.

Buscar complicitats

"M’he adonat que no és tant l’escola la que segrega, sinó les mateixes persones, les famílies. Quan a les portes obertes veuen la foto d’I-3 ja perceps algunes mirades i és molt trist –afegeix. Això no treu que sigui veritat que tenim alumnes que carreguen motxilles pesades: qui no està a prop d’aquestes realitats tem que els seus fills les puguin conèixer, i això és molt difícil de resoldre". La màxima del director és que "els nens són nens" i el seu afany és buscar complicitats amb el teixit social de l’entorn per oferir-los –"a tots", remarca– les màximes oportunitats possibles.

D’aquesta recerca va sorgir, ja fa tres cursos, l’aliança amb la Fundació Conservatori Liceu. De primer a sisè de primària –de moment van per tercer, però aniran pujant– tot l’alumnat –i aquí hi ha la grandesa de la iniciativa– fa tres hores de música a la setmana: dues de llenguatge musical i una d’instrument. "Amb professors del Conservatori Liceu i en grups desdoblats per a instrument", destaca, orgullós, Casaponsa Carrau.

El programa de Primària Musical Liceu va començar a caminar el curs 2009-2010 i ara s’implementa en 28 escoles. Sis, com La Salle Comtal o la Pia Sant Antoni –amb una composició social gairebé idèntica–, compten amb el mecenatge de la Fundació de Música Ferrer Salat, que ofereix la universalitat dels estudis musicals en escoles les famílies de les quals no s’ho podrien permetre. "La voluntat era que el projecte no diferís en res del de les escoles on ho paguen el centre i les famílies –explica Carme Passolas, directora acadèmica de les Escoles Liceu-. Com que sabíem que explicar a les famílies que hi podrien participar de manera gratuïta seria difícil, vam decidir que ho fes el 100% de l’alumnat en horari escolar".

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

Primer teletransport quàntic a través de fibra òptica convencional

"El llenguatge musical és el que ens ajuda a connectar amb hemisferis cerebrals; és una llengua més i, a més, comuna a tots ells. Vinguin del país que vinguin, fan música junts; canten junts i aprenen català junts a través d’una cosa tan bonica com cantar", relata Passolas. A partir de tercer, detecten els alumnes més motivats i fan una altra hora a la setmana de llenguatge musical i mitja hora personalitzada d’instrument (també els bequen l’instrument). Aquest curs han sigut 11 de 44 els alumnes de tercer becats. L’objectiu, expliquen, és obrir horitzons. Que els nens puguin aspirar a ser clarinetistes igual que somien ser futbolistes, que la música entri en el seu imaginari. A jutjar per com toquen amb només 6, 7 i 8 anys, no hi ha dubte que, almenys, aquest objectiu està complert amb escreix.

Dins del projecte, cada escola tria els instruments que ofereix, decisió pactada amb el Liceu en funció de les característiques de cada centre. La Salle Comtal va triar guitarra i bateria. "Em van dir que a partir de quart o cinquè començarien a crear grups de música. I vaig pensar: vinga, donarem vida al col·le", confessa el director de l’escola, que agraeix molt la implicació dels professors del Conservatori Liceu.