El sistema amb IA per detectar fauna a la calçada s’estendrà de Girona a Lleida

Trànsit va decidir fer aquesta prova pilot davant l’augment de la sinistralitat per la presència de fauna salvatge, majoritàriament senglars, cabirols i cérvols. Els Agents Rurals van detectar, a més, que això passava en determinades carreteres: l’N-260 de Cabanelles (on s’ha instal·lat el primer dispositiu), i també a la mateixa N-260 al terme municipal de Garriguella i a l’N-2 a Pontós, totes a la comarca de l’Alt Empordà.

Després del bon balanç del primer dispositiu, Trànsit està ultimant el muntatge d’un altre dispositiu a l’N-260 a Garriguella i a finals de gener en posarà un altre a l’N-2 a Pontós. Aquests dos ja estaven previstos en el pla inicial de Trànsit, que té un cost de 80.000 euros. D’aquesta manera, els tres plafons lluminosos estaran situats en carreteres de la demarcació de Girona.

La cosa no quedarà aquí, però. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, Trànsit té previst col·locar més senyals d’aquest tipus al llarg del 2025, en concret en carreteres de Lleida. En aquests moments hi ha converses en marxa amb els Agents Rurals per determinar en quines carreteres hi ha d’entrada més presència de fauna. "Amb aquesta experiència, nosaltres també estudiarem i analitzarem l’efectivitat d’implementar aquests sistemes i veurem la resposta que donen", expliquen els responsables de la gestió del trànsit a la xarxa viària catalana interurbana.

Panells fotovoltaics

En aquest sistema, la intel·ligència artificial és clau. Aquesta tecnologia permet analitzar les imatges captades per les càmeres, que funcionen les 24 hores a través de sensors tèrmics. Quan la IA detecta la presència d’un animal, genera un avís que posa en marxa els plafons lluminosos que alerten que hi ha un animal a la calçada. També es poden registrar en vídeo les imatges captades per analitzar-les. El sistema s’alimenta amb panells fotovoltaics. Per evitar confusions, els plafons lluminosos estan per defecte inactius. Només s’activen quan la càmera detecta la presència d’un animal.

Una particularitat d’aquests plafons, segons detallen els responsables de Trànsit, és que són versàtils i, si convé, també es poden fer servir per alertar d’altres situacions que afectin la seguretat viària, com informar els conductors de la circulació de ciclistes, d’inclemències meteorològiques o de l’estat de la carretera davant qualsevol incidència, com un accident o una obra. "Són més flexibles" que altres plafons semblants emplaçats, per exemple, a les carreteres franceses, que només poden avisar de la presència de fauna.

30% d’accidents

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

L’origen de tot aquest desplegament és que el 30% dels accidents que es produeixen a les carreteres catalanes estan relacionats amb la presència de fauna. El 2022, es van registrar 5.482 sinistres d’aquest tipus (15 cada dia), la qual cosa va suposar un augment del 25% respecte al 2021. I si mirem enrere, la xifra multiplica per cinc els registres del 2010, quan Trànsit va reportar 1.119 incidents d’aquestes característiques.

Aquests sinistres, com és lògic, se solen produir durant les hores de més activitat d’aquesta classe d’animals, que coincideix amb les hores nocturnes. És a partir de les sis de la tarda quan la corba s’enfila, però el pic d’accident s’acostuma a produir cap a les onze de la nit. No hi ha cap comarca catalana que se’n salvi, però n’hi ha tres amb una incidència molt destacada: pel que fa als senglars, la Selva (275), l’Alt Empordà (259) i la Noguera (232) i, pel que fa als cabirols, el Solsonès (123), el Bages (112) i la Noguera (112).