La por de viatjar sense monitor

La llei catalana d’accessibilitat, en el seu article 18, regula que el transport adaptat de persones amb discapacitat, dependència o mobilitat reduïda que no poden fer ús del transport públic i necessiten un acompanyant ha de comptar amb el "suport personal necessari" perquè això sigui possible. Precisament aquest dret reclamen, des de fa ja més d’una dècada, un grup de mares de joves amb pluridiscapacitat i gran dependència de Montcada i Reixac que cada dia es desplacen a un centre de dia sense el suport necessari. "Només demanem els nostres drets, tenim por que un dia es produeixi una desgràcia", es queixa Olga Espasa, mare d’Ester Espasa, una noia de 20 anys amb paràlisi i crisis d’epilèpsia que es planteja portar el cas a la justícia. La regidora de Serveis Socials, Dori Alcalá, argumenta que han mirat de fer diverses licitacions, però han quedat desertes.

Cada dia, el Sergio, el Dani i l’Ester van i tornen de Montcada i Reixac a Sabadell en una furgoneta adaptada. Tenen 30, 46 i 20anys i una discapacitat al voltant del 90%. Amb prou feines poden parlar i caminar, a causa de la seva pluridiscapacitat i la seva paràlisi cerebral. Dos d’ells de naixement, i el Dani, arran d’un accident de trànsit. Per a les seves mares és un alleujament i una sort que durant el dia puguin assistir a un centre de dia a Sabadell on són atesos, fan activitats i miren de viure una vida amb certa estimulació i activitat. El problema és que en aquests trasllats no hi ha ningú que els acompanyi.

Al matí, en el viatge d’anada, set joves amb discapacitat viatgen fins al centre diürn. "De vegades ve una monitora, de vegades no", explica Manuela Molina, mare del Sergio. Quatre d’aquests joves només van al centre de dia al matí. A la tarda, el Sergio, l’Ester i el Dani tornen sense cap acompanyant. "A mi em fa por que el Sergio pateixi una broncoaspiració i s’ofegui", diu Molina. "L’Ester té crisis epilèptiques, es mou molt i durant el trajecte es pot fer mal a ella mateixa o als altres companys", afegeix Espasa. La conductora del vehicle, al deixar-los, admet que només espera que el problema es resolgui. "Jo vinc aquí creuant els dits perquè no passi res, perquè estic conduint i no me’n puc fer càrrec", diu la dona, que prefereix mantenir l’anonimat.

Mesos de reunions

El responsable d’oferir aquest transport adaptat és l’Ajuntament, mentre que el Consell Comarcal s’ocupa del dels joves que assisteixen a centres d’educació especial. Fa mesos que aquestes mares es reuneixen amb els responsables municipals, i de la Generalitat, per buscar una solució. "Al febrer ens van prometre que això canviaria a l’agost, però continuem igual", explica la mare del Sergio, que assegura que fa una dècada que els vehicles que traslladen el seu fill al centre de dia no tenen assegurat un monitor.

Notícies relacionades

"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

Una xarxa compartia a Telegram com sedar i agredir dones

Encarni Molina, la mare del Dani, està cansada de protestar i ara únicament li preocupa que els obliguin a pagar-ho de la seva butxaca. "No puc fer front a més despeses", afirma.

L’Ajuntament de Montcada ha declinat fer declaracions sobre aquest assumpte. No obstant, en el ple del novembre, la regidora de Serveis Socials, Alcalá, va reconèixer a les famílies que aquesta situació és un "drama". "Comprenem l’avorriment, el cansament i la ràbia d’aquesta situació injusta", va admetre. També va explicar que, malgrat que a Montcada hi ha tres rutes de transport adaptat, només una compta amb una monitora. El contracte amb l’empresa que presta aquest servei, Cersa, era del 2013 i acabava el 2023, i es troba en pròrroga forçosa. "Els tres processos de licitació que hem iniciat han quedat deserts", va explicar, incapaç de posar data a quan es podrà complir la legislació.