Anna Marbà: "Si no volen reduir el nivell en ciències, que no retallin hores

Tenen tota la raó. Aquests "reptes", a més, els pots incloure en la matèria de Biologia, per exemple. Pots explicar la base molecular de l’ADN i vincular-la després a un repte actual.

Així és com se’ns havia explicat que s’estava ensenyant des de feia anys, de fet.

Així hauria de ser. Però el que ens diu la investigació és que la manera de fer les classes no ha canviat tant. El que ha canviat és el missatge a Twitter i la percepció que tenim. Una cosa és que diguis que treballes per projectes i una altra que allò sigui un projecte. No sé si el canvi és tan real, no en tenim dades.

Els instituts deien que ja no tenien temps per acabar el temari amb tres hores setmanals, com per fer-ho ara en la meitat de temps.

És clar. Si reduïm hores, reduïm temari. Si aquesta proposta tira endavant, hi haurà d’haver un nou decret en el qual s’expliqui què s’ha d’aprendre en la matèria única de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, perquè, si després, a sobre, deixen que cada professor o institut decideixi què entra i que no, ens trobarem una situació molt desigual.

Sens dubte suposa tensió afegida als instituts.

És una responsabilitat que el docent no hauria d’assumir. És responsabilitat del Departament. Necessitem concrecions. Quan llegeixes el currículum del batxillerat i l’ESO, el que veus són títols, res concret. I decidir això amb tots els temes és molt difícil i són moltes hores, i és un esforç una mica inútil, no té sentit que tots els docents pensem fins on hem d’ensenyar el cos humà.

Els canvis a escala política es volen introduir molt ràpid, però assentar-los requereix temps...

L’educació requereix calma. Té molta inèrcia. És voler canviar una cosa que és molt gran i que es mou molt lentament. Tu no pots anar desequilibrant el sistema, perquè al final esclata. Tenim canvis curriculars constants que són impossibles de portar a terme i, a més, hi ha una inestabilitat brutal dels equips docents. A més, el batxillerat és una etapa que no és obligatòria i l’alumnat el fa amb una finalitat clara: anar a la universitat. Aquí s’ha de discutir quins són els continguts mínims de Biologia i Geologia, perquè la Geologia és la gran oblidada del currículum.

¿Què ha passat amb aquesta assignatura?

En l’ESO és una cosa completament anecdòtica, i en el batxillerat, també, perquè la matèria és inexistent. Si alguna cosa no té un estatus en el currículum, depèn de la voluntat o dels interessos del claustre. ¿Què és el mínim que es necessita saber de Geologia per fer un batxillerat científic? A més, en el context d’emergència climàtica, és important entendre els impactes al planeta. Si tu no tens geòlegs, és molt difícil fer nous geòlegs. La Geologia hauria de tenir molt més pes per entendre quines són les conseqüències de la crisi climàtica, per entendre què va passar a València. És necessari entendre la ciència com una forma de cultura.

¿Entenen que ara no passa?

Hi ha d’haver un mínim de contingut científic que qualsevol alumne de batxillerat a Catalunya hauria de saber. Ara una persona pot arribar a la universitat i és possible que l’últim curs en el qual va fer ciències fos tercer de l’ESO. És a dir, amb 15 anys. I això vol dir que van estudiar una vegada Geologia i una vegada l’àtom, una idea central en la química. També és possible que hagin vist el cos humà així una mica de passada. Tothom defensa la literatura com a cultura general, però, en canvi, la ciència en queda fora.

El Departament insisteix que no retallen hores, sinó que el que fan és reestructurar-les.

El problema és que estàs traient hores d’unes matèries per convertir-les en optatives. Si fos una cosa només de nomenclatura –que hem de posar juntes la Biologia i la Geologia però mantenim el nombre d’hores–, no estaríem parlant d’aquest assumpte. El problema és que el que proposen és passar una part a optativa, així que només podràs garantir les tres hores setmanals.

¿L’impacte d’anar traient hores ja s’ha notat? ¿Els joves arriben menys preparats?

La retallada que es planteja és molt bèstia. Abans es va retallar una hora, però ara es planteja reduir-les a la meitat. Això vol dir que, en el pitjor dels casos, t’arribaran amb la meitat del que sabien.

Si fos assessora del Departament, ¿què recomanaria? La primera cosa, entenc, no retallar hores en ciències.

Això seria un mínim si vols que arribin amb el mateix nivell que fins ara. Si treus hores, la gran majoria no ho farà. Al final, tot això impacta en qui té menys recursos. És el que passa sempre. Si no volen reduir el nivell, el que no poden fer és treure hores.

Abans ha comentat que una cosa és dir que s’ensenya per competències i una altra que es faci. ¿Quin paper té la facultat en això?

Notícies relacionades

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

Nadal sense treva

Un paper important. Per ser professor de secundària necessites 300 crèdits de formació. 240 són conceptuals. La part de didàctica és molt petita. Amb els crèdits que tenim és impossible.

Els falten hores, també.

Falten hores i falten docents a secundària, sobretot de ciències, i no obren més places del màster en el sistema públic. Cada any es queda molta gent fora.