Els atacs d’os remeten tot i que augmenten els exemplars

Els atacs d’ossos s’han estabilitzat en els últims anys al Pirineu català. El nombre d’exemplars ha augmentat any rere any, i ha batut rècords, però en canvi, els danys que ha causat el plantígrad no han crescut de manera proporcional a l’increment de la fauna. En aquest sentit, les dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica recollides per EL PERIÓDICO són molt gràfics i confirmen aquest canvi de tendència.

Quan es va reintroduir l’os, amb dos exemplars l’any 1996, els expedients oberts per atacs a bestiar o apicultura superaven el nombre d’exemplars, malgrat que els individus es podien comptar amb els dits de les mans. En canvi, en els últims anys, exceptuant el 2016, el 2017 i el 2018, els danys provocats per l’os s’han mantingut i són inferiors al nombre d’ossos que viuen a les províncies catalanes.

La calma després de Goiat

El pic del 2018, segons indiquen les fonts de la conselleria, coincideix amb el fet que una explotació no apliqués les mesures preventives. A més a més, l’os Goiat, un exemplar jove i voraç, entre el 2016 i el 2018, va matar una quantitat considerable de vaques, cavalls i ovelles.

Però si s’exclouen aquestes tres temporades, les últimes xifres tendeixen cap a l’estancament. De fet, fent la vista enrere, la comparació crida bastant l’atenció: els expedients confirmats el 2021, el 2022 i el 2023 difereixen molt poc dels del 2007, el 2008 i el 2009, malgrat que la quantitat d’ossos que habita a Catalunya en el dia d’avui triplica la de fa 15 anys. Protegir-se no implica estar d’acord amb la reintroducció de l’os bru.

El 2007, hi havia 11 ossos al Pirineu i el 2021, 38. Es pot afirmar, llavors, que l’èxit de la reintroducció, que mai ha sigut del grat dels ramaders, ha anat acompanyada d’una adaptació del sector, que ha assumit la presència d’aquest mamífer a les comarques pirinenques.

"Bona tasca ramadera"

"Cada vegada s’apliquen més i millor les mesures preventives per part dels ramaders", explica a aquest diari Marc Alonso, portaveu de Depana i especialista en l’os bru i tècnic de la Fundació Os Bru. "El risc zero no existeix, però una part de l’èxit és gràcies a ells i és important felicitar-los per la bona feina dels últims anys", afegeix Alonso.

En canvi, algunes explotacions ramaderes de Navarra i Aragó encara ara es continuen negant a posar en marxa els sistemes de protecció, segons Alonso. "Alguns anys, hi ha hagut més atacs en aquests llocs que a Catalunya, tot i que aquí tenim més ossos", exposa.

"Protegir-se no implica estar d’acord amb la reintroducció i la conservació de l’os bru", assenyala el portaveu de Depana. Però tenint en compte les xifres es pot afirmar que la reintroducció ha sigut un èxit. L’expert assegura que quan un animal apareix per primera vegada en un territori és difícil treballar per adaptar-se a la seva presència. Però amb el pas del temps, el sector entén la necessitat d’aplicar mesures i canviar com manegen del bestiar per protegir-lo.

Diferències amb el llop

Notícies relacionades

Alegria a la frontera de l’Hospitalet i BCN

Més de dos milions per a un hotel històric

Al llarg de l’últim any, els sindicats agrícoles han tornat a reivindicar el seu rebuig de l’os i del llop. Es tracta de situacions diferents, ja que aquest segon carnívor no ha sigut reintroduït, sinó que ha arribat a Catalunya, esporàdicament, d’una manera autònoma i natural. És veritat que la presència de llops sol comportar més atacs als ramats que la dels ossos, ja que els llops són uns animals carnívors al 100% i els ossos sovint actuen com a oportunistes, aprofitant carronya o alimentant-se dels fruits d’algunes plantes.

La Generalitat, per la seva banda, reivindica l’aplicació de mesures preventives per als dos casos i defensa que són la millor fórmula perquè la fauna salvatge depredadora i la ramaderia extensiva puguin coexistir.