Nadal sense treva
Una treva nadalenca a Ucraïna seria un esbós d’acord per a una congelació del conflicte i, tal vegada, preludi d’una pau concertada. En la Primera Guerra Mundial l’alt comandament alemany i l’aliat es van quedar perplexos quan les tropes en combat van prolongar la treva de Nadal amb una confraternització que alterava la disciplina militar en tots dos bàndols. Van beure i van brindar, van intercanviar cigarrets, va haver-hi abraçades.
De 1914 a 2024 hi va més d’un segle amb una altra guerra mundial i una bomba atòmica, totalitarismes, una guerra freda, massa conflictes bèl·lics, i alhora millores per a la humanitat que cada any celebra el naixement del fill d’un fuster. Més enllà de les treves nadalenques, la humanitat no viu un minut sense guerra en algun lloc. Ara mateix, Ucraïna, Gaza, també al Sudan, guerra contra els narcos, a Etiòpia i al Sahel. Va ser sinistre el Nadal als Balcans. No hi ha millor escenari per a una treva que l’esperit de Nadal. Unes generacions anaven a veure pessebres, unes altres xalaren amb els dibuixos animats i ara pugem al Polar Express, per a veure Papà Noel. Per allà els Tres Reis d’Orient fent camí pels deserts cap al portal de Betlem.
Molt més que l’alto al foc oficial, les treves de 1914 van ser una concòrdia espontània entre homes armats, mentre passava l’Estrella d’Orient. Hi hagué partits de futbol entre alemanys i anglesos i cantaren nadales. Va ser l’alegria fugaç a les trinxeres fins que la invenció i ús del gas mostassa va omplir de guerra i destrucció els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any, fins a 1919. Van caure imperis, esclataren revolucions. La postguerra va dur una altra guerra i la segona guerra es va prolongar en la guerra freda. Però un sentit sacre continua estant més a mà quan arriba Nadal.
Hi ha altres treves molt lluny de les trinxeres, de la pizza rescalfada en el microones als festins de nou ric, dels menjadors de Càritas als bars de gent solitària. En qualsevol instant nadalenc oblidem que alguna vegada perdérem la innocència. Algú vaga pels grans centres comercials per a regalar-nos els mitjons de cada any.
Dickens continua sent el gran portaveu de Nadal. A Cançó de Nadal, el conyac del púding flameja amb una branca de grèvol clavada al capdamunt. Bon Nadal, any rere any. Canvien els costums, apareixen Papà Nobel i l’arbre de Nadal però Nadal és família. A vegades només fugaçment, retrobem una certa cordialitat. El sagrat també està més a mà amb Nadal encara que per a molts només sigui un acte comercial.
No hi havia lloc a la posada de Betlem. Josep i Maria van trobar recer en un estable. Ella va donar a llum al seu fill primogènit i l’acotxà en un pessebre. D’aquí, una vida que refà el món i deixa buit un sepulcre. Al principi va ser el goig. Aquests dies nadalencs, pel fil musical sona Adeste fidelis i tornem a casa amb ganes de celebrar alguna cosa, encara que no sapiguem què, com els pastors de Betlem. Bon Nadal, fins i tot entre guerres sense treva.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
