La rehabilitació d'edificis és crucial per a combatre el canvi climàtic i reforçar la seguretat contra incendis

ROCKWOOL Peninsular és la filial espanyola del grup danès ROCKWOOL, amb una trajectòria de més de 85 anys com a líder en la fabricació de solucions d'aïllament de llana de roca per a edificacions, prevalent la protecció del medi ambient, la màxima seguretat davant possibles incendis i el confort dels ocupants dels habitatges. El grup referent en el sector a nivell global compta amb més de 12.200 empleats en 40 països.

La llana de roca és un material versàtil, infinitament reciclable, que forma la base del negoci de la companyia i que s'ha convertit en un element clau per a fer front als reptes de descarbonització a tot el món, i també al nostre país. Espanya té davant seu un important desafiament per a impulsar la rehabilitació, ja que gran part del parc residencial va ser construït fa més de quatre dècades, quan encara no existia una normativa reguladora de les condicions tèrmiques de les edificacions, la qual cosa es tradueix en un pitjor aïllament, que fa els edificis menys eficients i augmenta la despesa energètica. Per a parlar de tot això, entrevistem a Miguel Ángel Gallardo, Director de la Unitat de Negoci de ROCKWOOL Peninsular.

P. Quin paper tenen els edificis en la sostenibilitat? 

R. Actualment, el 33% de les construccions consumeixen més d'un terç de l'energia utilitzada a nivell global, i el 66% del consum energètic dels edificis s'utilitza en calefacció, refrigeració i ventilació. Aquestes cridaneres xifres de consum energètic poden disminuir amb la instal·lació d'un aïllament eficaç i sostenible com la llana de roca, que permet reduir fins a un 70% la climatització usada als edificis. 

Al mateix temps, l'aïllament a base de llana de roca contribueix a reduir els nivells de soroll, manté una temperatura òptima, protegeix davant factors externs com la floridura o la humitat i ofereix altes prestacions de seguretat contra el foc al ser un material no combustible.

A més, cal tenir present que la Unió Europea ha imposat mesures ambicioses als Estats membres per a estalviar energia en l'àmbit de l'edificació. Brussel·les insta a la rehabilitació d'habitatges amb la finalitat d'aconseguir un parc immobiliari de zero emissions i totalment descarbonitzat en 2050. De fet, la nova Directiva d'Eficiència Energètica (2023) força als vint-i-set a garantir col·lectivament una reducció del consum d'energia de gairebé un 12% en 2030. Un document que posa en relleu que el 75% del parc immobiliari de la UE té un baix rendiment energètic, aspecte que és necessari combatre de manera urgent apostant per la rehabilitació.

P. S'està avançant en aquest sentit a Espanya? 

R. El govern espanyol ha reconegut la importància de la rehabilitació d'edificis i està implementant diverses polítiques i programes per a impulsar la renovació del parc residencial. El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 estableix la meta d'aconseguir la rehabilitació energètica de 1,2 milions d'habitatges fins a 2030, incrementant el ritme de rehabilitació fins a aproximar-se a la xifra de 300.000 rehabilitacions d'habitatges a l'any, amb el que es posa de manifest la necessitat d'adoptar mesures per a accelerar l'activitat de rehabilitació residencial. Fins ara hi ha hagut incentius fiscals i subvencions disponibles per a aquells propietaris i comunitats de veïns que decideixin dur a terme projectes de rehabilitació, però en un futur pròxim desconeixem si seguiran. 

Entre tots hem d'impulsar la transició energètica del nostre país i lluitar contra l'escalfament global, i en aquest procés la rehabilitació és crucial. És una aposta decisiva per a combatre el canvi climàtic i reforçar la seguretat contra incendis, per tant, sostenibilitat i seguretat han d'anar de la mà. Pel que fa a la seguretat, a Espanya encara existeix una laxa regulació contra incendis, per això és necessari enfortir els criteris que estableix el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). 

P. En aquest context, quines perspectives té actualment el mercat d'aïllament al nostre país?

R. El mercat d'aïllament es troba en un bon moment, especialment a Espanya. Està creixent per la gran demanda d'eficiència energètica i sostenibilitat que hi ha, i la necessitat de rehabilitar un dels parcs residencials més envellits d'Europa. La societat també està cada vegada més conscienciada en aspectes mediambientals i la innovació en solucions eficients i competitives està impulsant el mercat. 

No obstant això, el mercat s'activaria encara més amb una definició explícita sobre els edificis a rehabilitar i la profunditat amb la qual fer-ho, a més de posar a disposició els mecanisme financers necessaris a nivell país per a complir amb aquest nivell d'exigència, i per ells col·laborarem activament en què a finals de 2025 Espanya enviï la seva proposta de Pla Nacional de Rehabilitació d'Edificis a la Unió Europea per a complir amb una altra de les exigències recollides en la EPBD. 

A més, aquest procés d'actualització del parc immobiliari és i serà molt positiu per a l'economia, ja que generarà molts llocs de treball en el sector de la construcció. 

P. El Codi Tècnic de l'Edificació està en procés de modificació. Què demanda el sector principalment? 

R. El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) ha iniciat la modificació parcial del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) amb l'objectiu d'abordar la transposició de la Directiva d'Eficiència Energètica d'Edificis (EPBD per les seves sigles en anglès) aprofitant, a la vegada, per a adaptar el text a l'entrada en vigor del nou Reglament de Productes de la Construcció. 

Amb motiu de la consulta pública, nombroses entitats han realitzat una exhaustiva anàlisi del document actual, elaborant una sèrie de propostes de millora, que seran fonamentals per al futur de la construcció i rehabilitació. El document aborda qüestions com la millora de l'eficiència energètica a través d'elements com la coberta o la façana, la revisió de càlculs per al control de la demanda d'energia o l'exposició solar, aspectes relacionats amb la qualitat de l'aire interior, i també aspectes relatius a la seguretat en cas d'incendi, la implantació d'energia solar o la seguretat en pàrquings.

Si observem a països de l'entorn, Espanya es troba a la cua en quant a exigències reguladores en la prevenció de la propagació d'incendis per façanes. Concretament, en el Sistema d'Aïllament Tèrmic per l'Exterior (SATE), en el cas d'edificis de gran altura i/o alt risc, França, Alemanya, el Regne Unit, països nòrdics i altres, exigeixen l'ús de materials no combustibles en la façana, tant en obra nova com en rehabilitació. 

Una gran part dels països analitzats defineixen en la seva regulació quins són els edificis d'alt risc (edificis de lenta o difícil evacuació, d'alta ocupació o amb façanes de difícil accés per als equips d'intervenció), més enllà del criteri d'altura. A Espanya, no obstant això, els requisits són menys exigents, ja que encara es permet l'ús de materials combustibles per sobre dels 18 metres d'altura, en façanes o en cambres ventilades d'aquesta mena d'edificis. 

P. Creu que la societat és conscient realment de com incideix l'aïllament dels seus habitatges en la seva qualitat de vida? 

R. Des del sector privat i públic ha de reforçar-se la conscienciació de la població perquè la societat sàpiga fins a quin punt un bon aïllament en els habitatges és fonamental en el seu benestar, confort i seguretat. En instal·lar un aïllament eficient, com la llana de roca, es pot reduir el consum energètic entre un 50% i un 90%, a més de protegir els edificis de factors externs, i minimitzar el risc de propagació d'incendis. 

Aïllar correctament ajuda a combatre la pobresa energètica i contribueix a disminuir les emissions contaminants, però també és molt important per a evitar l'impacte negatiu en les persones de l'excés de soroll a les ciutats. En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que el soroll és un dels principals riscos, després de la contaminació de l'aire. Les propietats acústiques dels productes de ROCKWOOL ajuden a millorar el confort i el benestar de les persones en els seus habitatges.

P. Quins avanços està realitzant ROCKWOOL per a impulsar la descarbonització i la sostenibilitat? 

R. ROCKWOOL compta amb un ambiciós Pla de Descarbonització que es basa en l'impuls de la circularitat, l'eficiència energètica i la innovació tecnològica, en línia amb el nostre compromís amb la reducció de la petjada de carboni en totes les operacions. 

Així, un dels pilars del pla és la rehabilitació de les infraestructures de la companyia perquè siguin més eficients. Recentment, hem inaugurat a Caparroso (Navarra) el projecte de rehabilitació de les nostres oficines amb l'objectiu de modernitzar l'espai des d'un punt de vista operatiu i millorar significativament l'eficiència energètica. Amb aquesta obra, hem aconseguit reduir el consum energètic de l'edifici en un 70%. Aquesta planta empra 170 professionals de diversos perfils i compta amb una capacitat de producció anual de 115.000 tones de llana de roca. 

Una de les grans apostes de ROCKWOOL per a descarbonizar allò relacionat amb el seu negoci és mitjançant la conversió de les fonts d'energia que utilitzem per al procés de fusió a les nostres fàbriques, passant del carbó a l'electricitat, i en alguns casos, al biogàs, o gas natural on el biogàs no està disponible. En 2023, ROCKWOOL es va comprometre a aconseguir emissions netes de gasos d'efecte d'hivernacle en l'horitzó 2050. 

Notícies relacionades

¿Per què cada vegada més persones usen aquesta app per estalviar comprant al súper del barri?

Alegria a la frontera de l’Hospitalet i BCN

Apostem de manera decidida per la innovació i la sostenibilitat, com a part del nostre ADN, per això en 2021 llancem Rockcycle, un servei de recuperació i reciclatge de residus de productes ROCKWOOL, pioner en el sector, que permet recuperar els palets i sobrants de llana de roca en obra, i portar-los de nou a la fàbrica, on es processen i reciclen evitant que aquests acabin en un abocador. La llana de roca es pot reciclar infinitament sense que les seves propietats es vegin afectades, per això, hem de contribuir al fet que això sigui una realitat. 

Gràcies a aquesta iniciativa, l'any passat vam reciclar prop de 140 tones de llana de roca, impulsant un nou model d'economia circular en l'edificació, evitant el desaprofitament i fomentant la reutilització.