"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

L'entrada en vigor del nou registre obligatori de viatgers ha posat en escac al sector hoteler. Des del passat dilluns 2 de desembre, hotels, hostals, pensions i altres establiments dedicats a l'allotjament de turistes, així com operadors que actuïn com a intermediaris, han de recollir una nova sèrie de dades de cada hoste. Aquest registre documental suposa una "càrrega administrativa desproporcionada" que, segons el sector de l'hostaleria, obligarà a duplicar o triplicar la seva plantilla.

Més enllà de la discòrdia generada arran d'aquesta implementació i de l'increment del volum de treball que suposa, alguns experts s'han pronunciat sobre un altre factor a tenir en compte a l'hora de dur a terme aquest tipus de processos: la privacitat. Un d'ells ha estat Bruno Pérez Juncà, pèrit judicial informàtic forense i col·laborador en diversos dels espais que componen la programació informativa de TV3. En la seva última intervenció a 'Tot es mou', presentat per Helena Garcia Melero, l'especialista en ciberseguretat aclareix quines mesures preventives pren durant un 'check-in'.

Res de documentació original

Fins ara, entre el material requerit a l'hora de realitzar el registre en un allotjament es trobava la documentació oficial, ja fos DNI o passaport. Atès que aquesta informació seguirà sent obligatòria, Pérez advoca per lliurar una còpia de la identificació i no el carnet original: "Jo mai de la vida, quan vaig a un hotel, el dono. Mai. Agafo, m'identifico, els ho ensenyo i, si ho volen, els ho envio per correu electrònic".

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Així mateix, el també consultor i formador sempre tracta de deixar clar que es tracta d'un duplicat. Com? "Primer de tot, en blanc i negre, que es vegi que és una fotocòpia; i segon, amb una marca d'aigua que posi 'Còpia'", afegeix. De no prendre aquest tipus de precaucions, l'hoste s'exposa a un risc innecessari: "Et creen un número de compte en un banc qualsevol i te la lien parda", sentencia Pérez.

Donar les dades sense cantar-les en veu alta

Si bé és cert que 'cantar' les dades en veu alta pot agilitzar un procés de registre cada cop més dens, aquesta pràctica també deixa al descobert l'usuari, la veu del qual pot ser escoltada o, pitjor encara, gravada per potencials ciberdelinqüents. Així ho adverteix Pérez, qui recomana escriure qualsevol informació sobre un full de paper abans que pronunciar-la: "Estic cansat d'haver d'anar donant les meves dades lliurement, perquè mai saps qui t'està escoltant o, atenció, qui t'està gravant", conclou el pèrit.