Regeneració urbanística

L’Hospitalet detecta 4.000 vivendes que han de ser rehabilitades al Samontà

El nou pla local d’habitatge disseccionarà aquest àmbit com l’epicentre de la reforma integral dels barris del nord de la ciutat

El consistori preveu que s’expliquin porta a porta les mesures que és necessari realitzar-hi

L’Ajuntament parla també d’«intervencions puntuals» d’‘esponjament’

Vista general del área del Samontà, en LHospitalet de Llobregat.

Vista general del área del Samontà, en LHospitalet de Llobregat.

3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La intervenció sobre la vivenda serà el pilar que sustentarà la major part de la transformació que l’Hospitalet de Llobregat projecta per al Samontà, la denominació històrica dels barris del nord de la ciutat –n’és la zona muntanyosa, mentre que la Marina és la zona del sud que formava part del delta del Llobregat–. Aquesta directriu serà la que marcarà el full de ruta del nou Consorci del Samontà, confirmen fonts municipals de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

La dimensió del projecte la dona una de les dades clau que contemplarà el nou pla local d’habitatge de l’Hospitalet, que s’aprovarà durant el primer semestre del 2025: la ciutat ha identificat que unes 4.000 vivendes de la seva zona nord necessiten rehabilitació. Es tracta pràcticament d’un de cada deu pisos, ja que en el total del Samontà n’hi ha uns 50.000 per a 140.000 habitants, la meitat de la població de tot l’Hospitalet, concentrats en un parell de quilòmetres quadrats.

La dada de les 4.000 rehabilitacions, a més, s’ha de posar en context del pla metropolità de rehabilitació d’habitatges (PMRH), l’instrument que desenvolupa les actuacions en aquesta matèria en les 36 ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El propòsit de l’AMB és rehabilitar un total de 10.000 vivendes en deu ciutats durant el mandat 2024-2027.

Entre els barris on el PMRH ja preveu les rehabilitacions més urgents hi ha la major part del Samontà: Pubilla Cases, la Florida, la Torrassa i Collblanc. Se situen entre les demarcacions metropolitanes amb més nombre de seccions censals per sota dels 24.000 euros de renda familiar. S’haurà de veure com es gestionen les rehabilitacions del Samontà: si serà directament el nou consorci, l’AMB o tots dos. En qualsevol cas, a l’Hospitalet es troben amb la mateixa problemàtica que a l’AMB: dificultats perquè les comunitats veïnals decideixin accedir a les rehabilitacions, en molts casos perquè la pròpia comunitat ni tan sols està constituïda sota les regles de propietat horitzontal. És per això que el consistori planeja rehabilitacions assistides, en el mateix sentit que procedeix el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH): els equips expliquen les rehabilitacions porta a porta.

El problema de la densitat al nord de l’Hospitalet el va radiografiar recentment un estudi de l’urbanista Ramon Gras, que titlla d’"inacceptable" que la ciutat estigui en uns 21.000 habitants per quilòmetre quadrat "quan hauria d’estar en uns 6.200". L’alternativa per resoldre aquest escenari és l’anomenat esponjament, que consisteix a generar espai a partir de la demolició de blocs o immobles degradats. Terrassa (Vallès Occidental), sense anar més lluny, ha actuat d’aquesta manera al barri de Ca n’Anglada. A l’Ajuntament de l’Hospitalet, de moment, són cauts en aquest sentit i prefereixen parlar d’"intervencions puntuals" d’esponjament en casos en què la rehabilitació no sigui viable. Una de les potencials àrees d’especial incidència seran els injuriats Blocs Florida, al barri de les Planes. El nou Consorci del Samontà haurà d’elaborar una proposta de transformació urbanística de la zona.

Set punts clau

Més enllà de les rehabilitacions, el Samontà és epicentre d’una multitud de carències socials. Una d’elles és la falta d’accessibilitat: vuit de cada deu vivendes de l’àrea no tenen ascensor. Una altra, l’incivisme i la inseguretat: l’Ajuntament estudiarà reforçar equips de mediació comunitària, especialment en els àmbits d’infància i de persones grans, i policia de barri per intercedir en l’ús de l’espai públic. I una altra és la precarietat del mercat laboral, especialment en l’estrat poblacional d’origen migrant i feminitzat –el 60% de les altes de padró de la ciutat es localitzen al Samontà–: predominen llocs de treball vinculats amb les cures, com la neteja i el treball de la llar. També al nord de la ciutat es concentra l’emergència educativa de les escoles.

Notícies relacionades

Per aportar solucions a aquestes complexitats socioeconòmiques, l’Hospitalet projecta intervencions urbanístiques de pes, moltes de les quals van en la línia de pacificar i "fer més amable", comenten fonts municipals, l’espai públic. Els punts clau d’aquestes intervencions seran set: la plaça de la Bòbila; l’entorn del metro de Pubilla Cases, el mercat de la Florida, l’avinguda Catalunya (que connecta els parcs de la Torrassa i de les Planes), els Blocs Florida, el mercat de Collblanc i l’entorn del metro de Santa Eulàlia.

Fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet asseguren que aquestes actuacions urbanístiques en el context de la transformació del Samontà quedaran previstes en els pressupostos de l’any 2025, quan tirin endavant. De moment, el PSC i els Comuns únicament han pactat la fiscalitat local per a l’any vinent, demanera que queda pendent el full de ruta financer.

Temes:

Urbanisme