CONTEXT
Regeneració urbana
L’Hospitalet completarà la transformació integral que el govern municipal va rebre el 1979
El eje entre la Diagonal y el área del Samontà, en LHospitalet.
Millorar i recuperar els espais públics i equipaments de Bellvitge, transformar la carretera d’Esplugues al barri de Collblanc, reconvertir antics espais contaminants, suprimir el Carrilet per a convertir-lo en un eix cívic, transformar la Granvia amb la construcció de la plaça Europa i la Fira o les intervencions combinades de microurbanisme i polítiques socials desenvolupades en els plans integrals de Collblanc - la Torrassa i de les Planes - Blocs Florida, marquen alguns dels capítols més importants en la història recent de la ciutat que, ara, l’alcalde David Quirós vol continuar. D’una banda, amb projectes d’alt valor afegit com el Bioclúster d’Innovació i Salut, que convertirà l’Hospitalet en una ciutat referent en biomedicina i ciències de la salut. De l’altra, amb una nova intervenció integral sobre els barris del nord de la ciutat que formen l’àmbit del Samontà.
El Samontà de l’Hospitalet aplega un conjunt de barris dels districtes II, IV i V, on es concentra gairebé el 50% de la població en només el 16% del territori. Es tracta, per tant, de la zona de la ciutat més densament poblada, amb major demanda de polítiques socials i amb més dèficits pel que fa a la qualitat de l’espai públic i el parc residencial. Un tros de ciutat on cal intervenir des dels poders públics per a fer front als problemes d’exclusió residencial, garantint l’accés a l’habitatge, i per a reduir la vulnerabilitat social.
Notícies relacionadesEs tracta de fer front a reptes on conflueixen els interessos i les polítiques públiques de la Generalitat de Catalunya i del govern municipal de l’Hospitalet. La política d’habitatge és un dels principals eixos d’actuació del Govern de Catalunya per a garantir, no només un parc públic suficient per a donar compliment a la llei pel dret a l’habitatge de 2007 i que fixava el llindar del 15% del parc residencial total per a habitatges amb protecció pública, sinó també una política de rehabilitació del parc residencial existent per a millorar l’eficiència energètica i l’accessibilitat. Es tracta d’una aposta que entronca completament amb les necessitats de l’Hospitalet, i especialment del Samontà, que concentra bona part dels dèficits del parc residencial de la ciutat (parc molt envellit, amb problemes d’accessibilitat i manca d’ascensors o baixa eficiència energètica dels edificis, que esdevenen poc resilients davant els efectes del canvi climàtic).
Els governs municipal i autonòmic convergeixen també en la necessitat de rehabilitar l’espai públic, de guanyar espais oberts i cobertura verda i, en general, de donar valor a l’espai compartit per aconseguir una ciutat més equilibrada i millor connectada. Una confluència d’interessos entre els dos governs per a la qual ja disposen d’una eina pública i compartida com és el Consorci per a la reforma de la Granvia, des d’on, a partir d’ara, també treballarem en la regeneració urbana del Samontà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gent Gerard Piqué abandona Catalunya: Clara Chía, afectada
- Mobilitat La Generalitat i Albiol desencallen l’arribada de la línia 1 a Badalona
- A L’AUDIÈNCIA DE MADRID Absolt de violació malgrat que la dona havia sigut drogada i «no era conscient» d’estar tenint sexe
- 5.337 persones es queden sense plaça en els cursos públics de català
- Un fitxatge per oblidar La ruïna saudita amb Neymar
- LA DEMANDA BLAUGRANA El Barça demana seguir a Montjuïc fins al 20 de maig i jugar el clàssic contra el Madrid allà
- La pandèmia de l’hivern La grip repunta a Catalunya i la seva incidència ja és més gran que en l’època precovid
- Sinistralitat Una carretera gironina té el tram viari amb més probabilitat de patir un accident greu o mortal d'Espanya
- Alícia Romero El Govern defensa la continuïtat del Hard Rock després de la supressió dels seus beneficis fiscals
- Dèficit «estructural» Foment del Treball identifica les 100 infraestructures prioritàries pendents a Catalunya