Les dones carreguen encara amb el pes de les festes de Nadal

La batalla de la igualtat està fent passos gegantescos en l’agenda mediàtica, política i social. Amb tot, arriba Nadal i a moltes llars les dones es converteixen en Betty Draper, coprotagonista d’una de les sèries que millor han sabut disseccionar la societat dels anys 50 i 60 i el seu masclisme estructural: Mad men. Hem canviat de segle, però la tradició nadalenca està tan arrelada en les famílies que un gruix de dones acaben convertides en perfectes mestresses de casa encarregades de tot. Sovint de mala gana, decoren el saló, emprenen una carrera frenètica per comprar regals, cuinen complicats menús i exerceixen d’amfitriones excel·lents. ¿Per què?

"No estem ni en els 50 ni en els 60, però vivim un revival", explica Paco Abril, sociòleg, professor de la Universitat de Girona i membre Homes Igualitaris-Ahige Catalunya. El corrent negacionista dels avenços del feminisme ha donat a llum les tradwives, dones que reivindiquen el model antic de família, en què l’home és protector i proveïdor, i la dona, cuidadora de la llar i els fills. Molt actives a les xarxes socials, les tradwives són presents als EUA i França, però Espanya no en queda immune. L’abril recorda que l’últim CIS va revelar que el 44% dels homes creuen que les polítiques d’igualtat "han arribat tan lluny" que "discriminen" els homes.

Precisament, i encara que sigui en clau d’humor, la tercera temporada de la sèrie Machos alfa (disponible a Netflix a partir del 10 de gener) mostra els personatges masculins renegant de la nova masculinitat perquè constaten que els han "rentat el cervell amb el feminisme".

Més enllà de la lectura sociològica i la influència del corrent negacionista, el docent universitari destaca que les festes de Nadal són unes dates tan tradicionals que reproduïm els rols apresos en la nostra infància per més feministes que siguem. En tenim les dades: segons una enquesta de Sigma 2, les dones en aquestes dates s’estressen més que els homes (un 55,7% davant el 42,5%). I, per exemple, l’any passat, elles es van encarregar de set de cada 10 regals.

Cuinar per a 30 persones

És el cas de María Martín, barcelonina de 72 anys que, en aquestes dates, passa més hores amb el davantal posat que tret. Cuinarà per a 18 persones per la Nit de Nadal, només 6 per Nadal i uns 30 per Sant Esteve. "Ho faig perquè vull i perquè puc. Em fa feliç veure la taula tan bonica decorada i amb tanta gent que estimo. Penso en els meus pares i sé que serien feliços de veure’ns. Ja arribarà el moment en què el meu cos no sigui tan fort. Serà llavors quan mengem pa amb tomàquet i formatge. Però de moment, aquest és el Nadal que disfruto", explica la María. "Em cansa cuidar, però no m’importa fer-ho. Hi ha coses que venen de lluny, soc d’una altra generació i per a mi el feminisme és compromís", afegeix.

La seva filla, tan feminista o més que ella, replica sense proposar-s’ho el rol nadalenc de la María i aquest any ha assumit la llista de regals familiars de la seva mare, un altre gran maldecap. Per comprar-los, no anirà acompanyada del seu marit ni del seu fill, sinó de la seva filla, que, als seus 13 anys, també enarbora la bandera de la igualtat. "Ho fem per ajudar la meva mare, però cada any, per una cosa o per una altra, no sé com m’ho munto però acabo convertida en una espècie de tradwife, en una mestressa de casa dels anys 50", admet tirant d’humor la filla de la María, de 48 anys, que la crispa invertir gran part de les seves vacances en l’agònic compte enrere de preparatius i regals, amb el malbaratament de temps i diners que comporta.

L’actitud de la María, la seva filla i la seva neta és un denominador comú per Nadal i respon a una realitat social de la qual és difícil escapar. Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que "els rols que juguem en la vida són l’encarnació de les institucions socials". I conclou: "Actuem i sentim d’acord amb el que aquests rols esperen de nosaltres, i per Nadal, una tradició encara bastant sòlida, aquest pes s’accentua". L’expert afegeix que "no és fàcil deixar de ser com la societat marca. Els rols són l’objectivació de la vida social i, tot i que cada vegada menys, encara necessitem el reconeixement social que aquests proporcionen".

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Trencar la tradició de carregar amb tot el pes de Nadal és complicat perquè parlem de celebracions amb moltes persones, no només el cercle íntim. "Si sopes amb la teva parella i els teus fills és més fàcil posar les teves normes i fer el que fas sempre. En el teu petit nucli, tu estàs fent un treball diari de conscienciació i igualtat. Però si en el sopar de la nit de Nadal tens 16 familiars, entre ells, cunyats que no comparteixen els teus punts de vista, saps que el teu criteri i la teva forma d’entendre la vida serà un problema. Així que fas el que sigui per tal de tenir la festa en pau", destaca Isabel Muntané, periodista i coordinadora del màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Precisament, "fes el sord en els dinars familiars" és un dels sis consells del Club de las Malasmadres per fugir de l’estrès durant les festes.

Muntané reclama als homes que siguin proactius i no es limitin a "ajudar" sinó que comparteixin, de veritat, les tasques, sigui la compra, l’elaboració dels menús o l’àrdua feina de netejar i recollir. El professor Abril també es dirigeix al gènere masculí per reclamar un canvi. "Hem de ser conscients que cal trencar els rols tradicionals. Entre altres coses per educar bé els nostres fills i filles", afegeix.