Més conversa (i premsa) local

Aquestes temàtiques predominants no són pures, es divideixen en nombroses subtemàtiques que al seu torn es ramifiquen en d’altres i s’interrelacionen entre si. Per exemple, la conversa sobre educació es nodreix de subtemàtiques com la pedagogia, la gestió pública i la privada, el finançament de l’educació o les desigualtats a les aules. Al seu torn, aquests temes de conversa s’alimenten d’altres subtemes i arguments que composen altres temàtiques. Així, al parlar de les desigualtats a les aules es tracten temes com la bretxa de gènere, de renda o generacional, qüestions que també s’aborden en altres converses, com la sanitat, la vivenda o la gestió del turisme. Si cada un dels principals temes és un arbre i junts constitueixen el bosc de la nostra àgora ciutadana, sota terra les arrels s’estenen i s’entremesclen formant el teixit de la nostra complexa conversa social.

Arguments en totes les converses.

Els corrents subterranis són aquests temes que no es detecten com a temàtiques però que apareixen en els arguments de gairebé totes les converses del moment. Alguns dels que l’Estudi de Tendències identifica són la gestió de la immigració, la desigualtat en les seves múltiples cares, la (percebuda com una) contradicció entre el progrés de les persones i la defensa del planeta i l’extrema polarització ideològica i partidista. Un dels corrents subterranis més forts és l’eix conversacional local-global. La majoria dels temes de conversa del moment tenen un caràcter global i local. N’hi ha múltiples exemples: la lluita contra l’escalfament del planeta es pot tractar sota el prisma de les grans xifres o portar-lo al debat sobre l’aplicació de zones de baixes emissions a les ciutats; la gestió del turisme es pot debatre amb els números de l’impacte de l’activitat en l’economia o parlant del teixit comercial dels carrers del barri; la problemàtica de la vivenda es pot tractar en el terreny de la legislació i els drets dels propietaris, els inquilins i els propietaris, o discutint sobre les ajudes al lloguer per a joves en un àmbit local. La dicotomia micro/macro, o l’axioma que el que és local és global són de sobres coneguts.

La polarització ideològica i partidista.

En termes conversacionals, l’eix local-global es relaciona amb el de la polarització ideològica i partidista predominant, que és molt evident en la conversa política i econòmica. A mesura que el tema de conversa vira cap a punts de vista o arguments globals, la polarització de l’intercanvi d’idees s’intensifica. I al contrari: quan el diàleg s’acosta a l’àmbit local, quan es basa en la proximitat i l’experiència dels ciutadans, la conversa sol ser més matisada i orientada a la recerca de solucions als problemes.

El fenomen és molt evident per exemple en la conversa sobre medi ambient. Tractada en el camp dels principis globals, els arguments tendeixen a la polarització: ciència/ideologia, activistes/negacionistes, esquerra/dreta, capitalisme/anticapitalisme. El diàleg es desenvolupa enmig d’un soroll creixent. Però quan el tema es declina en fenòmens locals, quan s’aterra amb dades reals sobre una geografia coneguda i es parla de l’impacte sobre persones amb noms i cognoms que formen part de la mateixa comunitat, llavors la conversa baixa en decibels i tendeix a centrar-se en propostes i solucions. Un cas concret: si les zones de baixes emissions a les ciutats es debaten amb arguments que tendeixen a l’àmbit global, la propensió a la polarització és més gran que si es discuteix en un marc local: quins vehicles, quines vies, quines matrícules, quines sancions, què ajuda els que es poden veure perjudicats.

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Implicacions polítiques i periodístiques.

Aquesta doble direcció té implicacions variades. Polítiques, sense anar més lluny. En l’Estudi de Tendències Informatives circumscrit a Andalusia, que també ha presentat recentment Prensa Ibérica, es detecta que els decibels de la polarització descendeixen en la conversa a mesura que es parla d’institucions o polítiques pròximes als ciutadans. És a dir, en una escala de polarització, la discussió municipal és menys extrema que l’autonòmica i la nacional és la que genera més soroll. La UE, percebuda com la institució més allunyada dels ciutadans, se sol discutir en termes globals gairebé absoluts (europeistes/euroescèptics), cosa que suposa una debilitat de la construcció europea. Com més allunyat de la ciutadania es percebi el tema i com més llunyana es vegi la institució que el debat, més polaritzada és la discussió. També hi ha implicacions periodístiques. La conversa en la premsa local és menys tensa i marcada ideològicament que en l’anomenada premsa nacional. La hiperlocalitat en periodisme informa sobre i per a comunitats de les afectacions a les seves ciutats, pobles i barris dels grans temes del moment: de la seguretat a la qualitat de les escoles, de la vitalitat del teixit comercial a l’oferta gastronòmica i cultural. Hi ha debat, discussió i ideologia, per descomptat, però en concret. I en aquest camí de l’àmbit global al local la premsa enganxada al terreny es desprèn de soroll i guanya en arguments. Davant la polarització, comunitat.