Valentí Fuster: "Soc cardiòleg, però em costa entendre la perfecció del cor"

¿Per què va decidir especialitzar-se en Cardiologia?

Vaig tenir un tutor, Pere Farreras Valentí, que em coneixia de jugar a tennis. Un dia em va dir: "Tu has de ser metge». Jo volia ser enginyer agrònom, però ell em va assegurar que seria un gran metge. I vaig decidir fer Medicina. Jo soc producte de la seva tutoria i mentoria. També em va aconsellar que fes Cardiologia.

¿Què és el que més li crida l’atenció del cor?

Que coneixem com funciona, però és difícil entendre com és capaç de ser tan perfecte. El cor, per exemple, no es regenera. Hi ha molt poca regeneració del teixit cardíac: ¿com és possible que bategant una vegada per segon durant molts anys no s’espatlli? Jo n’he parlat molt perquè, tot i que soc cardiòleg, no entenc com el cor funciona d’una manera tan perfecta i durant tant de temps. Qualsevol cosa física necessita una contínua reparació. En canvi, el cor el tractem malament nosaltres, i moltes malalties són per la nostra conducta.

¿Quins factors de risc destacaria?

Actualment parlem de vuit factors. Dos són físics: l’obesitat i la pressió arterial alta. Dos són químics: el colesterol elevat i la diabetis. Tres són de conducta: el tabac, la falta d’exercici i menjar malament. I després n’hi ha un que s’hi ha afegit, que és el son: dormir poques hores o intermitentment. Aquests són factors que afecten les artèries i, concretament, les artèries coronàries, i causen l’infart de miocardi i l’infart cerebral. Avui dia aquests factors de risc són la causa de mortalitat número u. Això no vol dir que no hi hagi aspectes relacionats amb una degeneració progressiva del cor. Però el cor és un òrgan vital de moltíssims anys i difícil d’entendre. ¿Com pot ser tan perfecte movent-se tantes vàlvules contínuament i sense fer-se malbé?

¿Estan augmentant les malalties cardiovasculars?

Fins fa poc havien disminuït. La principal causa és l’obesitat, associada a la diabetis i a la pressió arterial alta. La mortalitat per malaltia cardiovascular torna a augmentar.

¿En persones cada vegada més joves?

No, en general. No m’agradaria fer distincions d’edat. La realitat és que hi ha una epidèmia d’obesitat que té moltíssima influència en la diabetis i en la hipertensió arterial. La mortalitat havia t disminuint durant molts anys perquè el tabaquisme va baixar i van entrar medicacions per al colesterol, entre altres coses. Però l’augment de l’obesitat i les seves conseqüències tenen un efecte important.

¿Quins consells donaria per cuidar el cor?

Vostè ha de decidir. Ja sap quins són els factors de risc. Això ho pregunten molt els periodistes: "Digui’m una fórmula». Però no n’hi ha. Vostè ja sap què s’ha de fer. Sap el que és dolent: la pressió arterial alta, els cigarrets, l’obesitat, tot això ho sap. La falta d’exercici. No hi ha fórmula: són decisions personals. Vostè ha de decidir si es cuida o no es cuida. Nosaltres [el doctor presideix la Foundation for Science, Health and Education (SHE)] treballem amb uns 50.000 nens de tot el món –entre els 3 i els 6 anys els queda tot molt gravat– per ensenyar-los que la salut és una prioritat. La nostra conducta té molt a veure amb el que va passar en els primers anys de vida. Per això hem impulsat el programa Barri Sèsam per llançar aquests missatges: jo soc un d’aquests ninots en països hispanoparlants. El doctor Ruster és el que està basat en mi. Ara això vindrà als EUA.

Vostè diu que dormir és sa, però també reconeix que cada dia s’aixeca a les 4.30 hores.

Bo, dormir intermitentment és el pitjor, més que dormir poques hores. Però sí, sempre es diu que la gent ha de dormir almenys set hores.

També incideix en la importància de mantenir una bona salut abans d’arribar als 40 anys.

Els factors de risc que jo li he esmentat abans tenen un impacte molt més important si apareixen en edats primerenques. I això la gent o no ho comprèn o no ho sap. Per exemple, un colesterol elevat als 35 anys té un efecte molt més important en la malaltia vascular que als 70. El mateix passa amb la pressió arterial o amb el tabac. Avui dia el problema és que les guies estan dirigides a persones a partir dels 50 anys. Però quan aquests factors comencen als 30, hi ha una malaltia subclínica [asimptomàtica i sense senyals visibles].

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

¿Els joves s’estan cuidant poc?

Són preguntes que no puc contestar. Sí que veig que la societat no dona importància als factors de risc en edat jove. Ara les noves tecnologies d’imatge comencen a mostrar qui té la malaltia i qui no. I jo crec que això ajudarà a començar a cuidar-se abans.