La covid persistent, sense resposta per als afectats després de cinc anys

La Sonia també està en tractament psiquiàtric i psicològic ("encara no m’he recuperat del cop que vaig patir: no puc continuar amb la meva vida de fa cinc anys", lamenta) i té la incapacitat permanent revisable. Ella forma part dels entre 200.000 i 400.000 pacients amb covid persistent que, segons la unitat especialitzada de l’Hospital Germans Trias i Pujol, s’estima que hi ha a Catalunya, una malaltia per a la qual encara no hi ha cura. De fet, no n’hi ha ni xifres exactes, tot i que es calcula que entre un 10% i un 20% de les persones que han passat la fase aguda del SARS-CoV-2 poden patir símptomes persistents 12 setmanes després de la infecció, que es mantenen durant almenys dos mesos i no s’expliquen per cap altra patologia. En aquest sentit, una de les xifres que es té en compte apunta a almenys dos milions d’afectats arreu d’Espanya. No obstant, es desconeix en quants d’aquests casos ha desaparegut la malaltia.

Cinc anys en ‘stand by’

Gran part dels malalts amb covid persistent es van contagiar en la primera onada. Ni la medicina i en molts casos tampoc l’Administració (que sovint els posa traves per aconseguir les baixes i incapacitats) els donen la resposta que esperen. A més, es tracta d’una malaltia que aboca moltes persones a la precarietat: la Sonia, que no pot treballar, cobra una pensió de 700 euros. El Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la covid-19 adverteix que la "subpandèmia" de covid persistent continuarà afectant generacions futures.

"Jo també soc un pacient de covid persistent de la primera onada. Era un malalt vulnerable perquè tinc dos trasplantaments de ronyó. ¿Seqüeles que encara pateixo? Una polineuropatia axonal sensitiva [afecció que causa una disminució en la capacitat de moure’s i sentir a causa d’un mal neurològic] i boira mental, tot i que he millorat respecte al primer any. No obstant, no tinc la memòria d’abans. També pateixo una inflamació als pulmons", explica Tony Martín, de 55 anys i veí de Martorell (Baix Llobregat). Després d’un any i mig de baixa, ell sí que es va poder reincorporar a la feina (és professor de llengües en una escola d’adults), malgrat que no pot portar el ritme d’abans. "Estic molt medicat pel dolor, fins i tot prenc antidepressius. També em medico per a les palpitacions i el cor. Tinc molts mals de cap", relata.

Les afeccions descrites per la Sonia i el Tony són només alguns dels símptomes de la covid persistent, però n’hi ha molts més. Se n’han informat més de 200 de diferents que poden tenir un impacte en la vida diària dels afectats, segons la Xarxa Espanyola d’Investigació en Covid Persistent (Reicop). El col·lectiu d’afectats va presentar el novembre passat, al Congrés, una proposició no de llei (PNL) que reclama, entre altres coses, més formació per a sanitaris –que sovint no saben diagnosticar la malaltia–, més diners per a la investigació i més mesures de prevenció. "Cinc anys després ens trobem que no se’ns ha acompanyat prou. Els governs no són valents i no hi posen les eines necessàries. Som malalts complexos, crònics", apunta la portaveu del col·lectiu, Sílvia Soler.

Sense un registre

Notícies relacionades

Parlon admet més actituds violentes des de la pandèmia però nega un repunt de la perillositat a Catalunya

Patrulles en ‘el triangle negre’

El Tony reclama a l’Administració que "comptabilitzi" tots els casos de covid persistent. "En aquells moments no es feien PCR, així que no existim. La covid es continua propagant i hi ha moltes persones que es troben malament i no saben per què", diu el Tony. També exigeix destinar més diners a la investigació. En tot Catalunya només hi ha una unitat especialitzada en covid persistent: la de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona). La doctora Lourdes Mateu n’és la coordinadora. "Nosaltres continuem rebent pacients. I encara tenim una llista d’espera llarga. Tot i que amb la vacunació i les noves variants sembla que la incidència [de covid persistent] és menor, hi continua havent pacients que estan afectats", explica. Segons Mateu, hi ha estudis que evidencien que les reinfeccions també augmenten el risc de tenir seqüeles després de la covid.

Els tractaments que hi ha per a aquesta malaltia són només simptomàtics. De moment, no n’hi ha cap que hagi provat la seva eficàcia, però existeixen diferents assajos en marxa. "A la nostra unitat hi ha pacients de la primera onada. Els que venen aquí són només els més greus", explica aquesta doctora, que defensa que els pacients tinguin dret a visitar-se a prop d’on viuen. "La primària és fonamental per detectar els casos i activar els protocols diagnòstics. La covid persistent és una malaltia d’exclusió", adverteix.