Els trombes de la vacuna d’AstraZeneca

Treballadors afectats pels efectes secundaris de la vacuna de la farmacèutica demanen que es reconegui l’origen laboral de les seves patologies.

Els trombes de la vacuna d’AstraZeneca
3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Juntament amb els malalts amb covid persistent, hi ha un grup reduït de pacients al qual ni la medicina ni l’Administració encara no han donat resposta: els afectats per la vacuna d’AstraZeneca (Vaxzevria), fàrmac que la mateixa farmacèutica va retirar del mercat al maig després d’admetre que podia provocar efectes secundaris com trombosi en "casos molt rars". En diferents països, des d’Alemanya fins a Espanya, hi ha demandes obertes de ciutadans contra els governs. Es desconeix quin és la xifra d’afectats, però els metges, que reconeixen el problema, defensen que és "molt baixa" i recorden que infectar-se de covid implica més risc de trombes que aquest fàrmac.

Pedro García, de 50 anys, és un dels afectats pels trombes de la vacuna. És professor de Física i Química en una escola pública de Barcelona i, com a treballador essencial, li va tocar posar-se AstraZeneca. Va ser el 24 de febrer del 2021. "Al cap d’uns dies, em vaig trobar molt malament i a l’Hospital del Mar (Barcelona) em van trobar un trombe al pulmó. Aquella nit em van operar d’urgència. L’endemà, un nou TAC localitzava un altre trombe a la vena porta [la que drena el fetge]. Vaig estar una setmana a l’uci. En total, vaig estar un mes a l’hospital", explica García, veí de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i membre de l’Associació de Treballadors Essencials Afectats per la Vacuna d’AstraZeneca (Ateava). Aquesta entitat, formada per 135 persones, desvinculada dels discursos antivacunes i pseudocientífics, no qüestiona que la vacunació contra la covid hagi sigut crucial per salvar vides i que els seus beneficis fossin globalment molt superiors als seus riscos.

Judici al març

El que sí que reclama el col·lectiu és que l’Estat reconegui que les seves malalties estan relacionades amb un accident laboral. Demanen, en concret, el reconeixement de la "contingència laboral" i una indemnització. "Aquesta vacuna estava 100% vinculada al meu lloc de treball", esgrimeix García. La injecció d’AstraZeneca es va posar als treballadors essencials de menys de 55 anys. El 2025, se celebraran a Espanya els primers judicis per reclamar el reconeixement de la contingència laboral. El de Pedro García serà al març a Barcelona.

"El mateix Hospital del Mar va notificar el meu cas, sis dies després de l’ingrés, com a possible efecte advers de la vacuna," explica García, que encara té un trombe, que no es pot curar, a la vena que rega el fetge (els seus pulmons estan recuperats). Aquest home, com a membre d’Ateava, va participar en la comissió d’investigació de la gestió de les vacunes al Congrés dels Diputats el febrer del 2022. "L’Estat té a les seves mans ajudar-nos. No estem atacant la farmacèutiques, ens queixem de la resposta de l’Estat", assenyala García.

Notícies relacionades

Segons l’hematòleg de l’Hospital Universitari Regional de Málaga Francisco J. López Jaime, existeix un diagnòstic denominat trombocitopènia i trombosis induït per la vacuna. "Hi ha evidència científica que la vacuna, en alguns casos, pot causar trombes. Però confirmar-ho al 100% és complex. Hi sol haver una sospita clínica: la persona s’ha vacunat recentment de covid i ha tingut una trombosi en un lloc poc habitual. Hi ha una relació, però és difícil assegurar-ho al 100%", explica López Jaime. Aquest hematòleg precisa, tot i així, que la incidència d’aquest efecte secundari és "molt baixa, tan baixa que vacunar-se de la covid dona més beneficis".

El Ministeri de Sanitat reconeix que les vacunes, com qualsevol altre producte sanitari, tenen uns riscos potencials. En aquest cas, a l’haver-se tractat d’una vacunació tan massiva, n’han sortit més casos a la llum.