La letal ruta canària engoleix una vida cada 51 minuts

Cada 51 minuts mor una persona intentant arribar a les Canàries des de les costes africanes en cayucos i pasteres. La ruta atlàntica de les migracions es reafirma com la més letal amb l’esgarrifosa xifra de 9.757 morts al llarg del 2024. L’Atlàntic va acabar amb una mitjana 28 vides cada dia. Aquest any s’ha convertit en el més mortífer de la història, superant el rècord del 2023, quan es van registrar 6.007 morts. Això suposa un increment del 62,43%, segons l’informe anual Monitoratge dret a la vida de l’oenagé Caminando Fronteras. Els mesos més mortífers van ser l’abril i el maig, amb 1.266 i 1.054 morts, respectivament, tot i que el gener, el febrer, l’agost i el setembre van vorejar el miler de morts.

La ruta canària va concentrar el 93,3% de les morts de migrants que volien entrar a Europa a través d’Espanya. En la ruta que uneix Algèria amb les Balears van morir 517 persones; 110 més van morir en la ruta de l’Estret, i 73 en la del mar d’Alborán. Amb xifres del 15 de desembre, un total de 10.457 migrants van morir mirant d’arribar a les costes espanyoles. Caminando Fronteras vincula l’augment de víctimes a "la falta d’activació dels protocols de rescat, als efectes de l’externalització de fronteres i a la criminalització de les persones en moviment". L’oenagé considera que la utilització de mitjans de recerca i rescat amb biaix de control migratori és la principal causa de la mortalitat en frontera.

Rècord històric

Aquestes morts es produeixen en un any en què més de 44.000 migrants han arribat a l’arxipèlag de manera irregular. Una xifra que marca un nou rècord històric després que l’any passat arribessin 39.910 persones, amb la qual cosa es van superar les dades registrades durant l’anomenada crisi dels cayucos del 2006, quan van arribar més de 31.000 persones. A Espanya han arribat aquest any 57.738 migrants per via marítima, i han superat les 57.498 entrades d’aquest tipus del 2018.

Arriben a l’arxipèlag per tres travessies: Mauritània, el Senegal i el Marroc. Aquest any, Mauritània s’ha convertit en el punt calent de sortides cap a les illes: el 55% de les barques van salpar des de les seves costes. En aquesta ruta, de més de mil quilòmetres, van morir 6.829 persones. En la travessia més llarga, la que parteix des del Senegal o Gàmbia, a uns 1.500 quilòmetres de l’arxipèlag, van perdre la vida 2.197 migrants, una xifra "alarmant" a causa de "la quantitat de persones que viatgen en aquestes embarcacions i pels escassos mitjans de recerca i rescat posats a disposició quan es llancen les alertes". 801 més van morir després d’embarcar-se en l’àrea costanera compresa entre Agadir (Marroc) i Dajla (Sàhara Occidental). Aquest encreuament migratori s’ha consolidat des de l’any 2019 com el de més presència d’embarcacions pneumàtiques similars a les que transiten per les rutes mediterrànies.

Augmenten els migrants ofegats a Ceuta

Al marge de les Canàries, el nombre de persones mortes intentant esquivar nedant l’espigó fronterer del Tarajal, a Ceuta, s’eleva a 30 en el total del 2024. Es tracta de la travessia marítima migratòria més curta del món, però no la menys perillosa. És un degoteig que no cessa, i que diumenge passat va afegir dos cadàvers de desconeguts.

Notícies relacionades

Cap ciutadà sense serveis bancaris 

El tornado del feixisme

La xifra de morts és reduïda si es compara amb la quantitat d’albiraments i intercepcions de nedadors que porta a terme la Guàrdia Civil en aigües pròximes a la ciutat autònoma. Cada dia, entre 10 i 20 des que es va acabar l’estiu, segons fonts de l’institut armat. Segons l’Associació Unificada de Guàrdies Civils a Ceuta la mortalitat en aquesta frontera d’Espanya serà més elevada si no s’acreix l’espigó del Tarajal, el Marroc s’implica més per evitar les sortides i augmenten els recursos als dos costats de la frontera per evitar les incursions.

Les xarxes socials parlen de la «haraga»: en llengua dàrija «els que cremen» els seus papers al creuar per impossibilitar la seva repatriació. Porten tot el desembre difonent als mòbils salts gairebé diaris. J. J. F.