Una norma pionera subjecta a revisió

Amb 320 vots a favor, cap abstenció i cap vot en contra, el 7 d’octubre del 2004 va ser aprovada al Congrés dels Diputats la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, la primera norma enviada al Parlament pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El text va aconseguir una cosa gens freqüent: unanimitat de tots els grups polítics (Vox no hi era). Abans que Manuel Marín, president del Congrés, anunciés el resultat de la votació, l’hemicicle va esclatar en aplaudiments.

Menys feminicidis.

Aquest any, fins al 18 de desembre, 46 dones han sigut assassinades en mans de les seves parelles o exparelles, segons l’estadística del Ministeri d’Igualtat. La xifra, fins i tot inassumible, és bastant més baixa que la que es va registrar en el mateix període del 2004: 69. "El gran èxit de la llei és que ha evitat moltíssimes morts. Però, paradoxalment, el seu pitjor fracàs és que hi continua havent mortes", explica la fiscal especialitzada en violència de gènere Susana Gisbert. A excepció de l’any 2002 (45 víctimes mortals a 18 de desembre), 46 víctimes mortals és la xifra més baixa des del 2004. El pitjor any de la sèrie va ser el 2010, amb 73 feminicidis en el mateix període. Malgrat la baixada generalitzada a Espanya, la situació és especialment preocupant a Catalunya, que acapara el 26% de tots els assassinats masclistes del 2024.

Consciència social.

La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, assegura que la llei de 2004 va ser revolucionària i que es va convertir en un referent internacional. Va treure de l’armari la violència masclista, que fins aleshores estava relegada a la privacitat de la llar i la parella. "La llei va generar una consciència social, una cultura, la de la igualtat, davant la cultura del masclisme. Va treure de l’àmbit privat el que era i continua sent una violència estructural contra les dones. Va ser una llei revolucionària i cal donar les gràcies a moltes activistes. Especialment a Ana Orantes, que, amb el seu testimoni davant les càmeres de televisió, ens va fer reflexionar sobre el que no existia. Va ser important per la ruptura del silenci i de la vergonya", va explicar ahir la titular d’Igualtat.

Més denúncies.

La llei ha aconseguit que es disparin les denúncies, que han passat de 126.300 el 2007 (any en què es van unificar els expedients, que fins aleshores anaven per separat si es tramitaven davant un jutjat o davant la policia) a gairebé 200.000 el 2023. Altamira Gonzalo, advocada i vicepresidenta de FeMeS (Feministes Socialistes), afegeix que, efectivament, una gran conquesta de la llei és que, des del 2004, 3 milions de dones s’han atrevit a denunciar el seu calvari. El 2024, el 26% de les víctimes mortals havien interposat denúncia. La jurista recorda que fins al 2003 la dona que denunciava havia de tornar a casa a conviure amb el maltractador. Afegeix que no va ser fins a 1989 quan el Codi Penal va introduir per primera vegada el delicte de maltractaments (només físics) en la parella. "Quan denunciaven, se’ls feia cas si tenien sang o lesions. Si no, es considerava un tema privat, sense més ni més", recorda.

Falten pèrits.

Gisbert reconeix que la llei del 2004 ha contribuït a reduir l’angoixa de les víctimes, ja que en menys de 72 hores el jutge pot decretar l’ordre de protecció. La fiscal afegeix que gràcies a la norma s’ha reduït el periple judicial de les víctimes, que abans havien d’anar de jutjat en jutjat. Ara el mateix jutge porta la part penal i la civil (custòdia dels fills, per exemple). L’advocada Gonzalo recorda que des del feminisme jurídic sempre s’ha reivindicat que el mateix jutge porti els temes penals i civils, però reconeix que el penal sempre té prioritat, de manera que el civil queda "una mica arraconat" perquè "la dualitat competencial és complicada de dur a terme". Malgrat les bondats de la llei, el sistema de protecció falla, segons la fiscal Gisbert, per falta de mitjans materials i personals.

Fallen l’educació i la prevenció.

Lluitar contra els feminicidis, no obstant, no és només una qüestió de condemnes i mesures policials. "Tot es porta a la jurisdicció penal, però ¿què passa amb la prevenció i l’educació? La llei és integral i també incloïa aquests aspectes, però alguna cosa està fallant. No pot ser que als instituts es facin dues xerrades a l’any sobre igualtat. L’educació va molt més enllà. Un dels grans enemics que tenim ara és el negacionisme i el repunt masclista d’alguns joves", afegeix Gisbert.

Notícies relacionades

"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

La personalitat de l’any

Ès urgent una actualització.

La fiscal Gisbert conclou que la llei, "pionera i exemple per a molts països del nostre entorn", ha de ser actualitzada, ja que només s’ha revisat un cop, el 2005. Efectivament, en el Congrés, la subcomissió del pacte d’Estat contra la violència de gènere –en la qual estan presents tots els grups menys Vox– està actualitzant la norma per incorporar la violència econòmica, digital i vicària (la que es comet contra els fills per fer mal a la mare). La previsió per renovar el pacte d’Estat és tenir-lo a punt per al primer trimestre del 2025.