BCN ha de guanyar àrees naturals per complir amb Europa

La llei europea de la restauració de la natura obliga a recuperar el 30% dels hàbitats degradats i prioritza els ecosistemes d’interès comunitari. Malgrat això, el text legal, que ja està en vigor, també remarca la importància d’augmentar les zones verdes urbanes i la necessitat de recuperar biodiversitat lligada als entorns metropolitans.

L’àrea de Barcelona, per tant, té davant seu una oportunitat única perquè l’estat dels espais naturals millori. "És un encert incloure l’entorn de les ciutats en aquesta llei perquè la natura ha de tornar a entrar a la metròpolis, com efectivament ja passa en alguns punts", considera Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori.

"La quantitat d’espècies que penetren a la ciutat són com una anàlisi de sang que indica l’estat de salut d’un pacient", diu Sargatal. "Ara tenim unes quantes espècies d’ocells com els falcons i una quantitat considerable de papallones, però si fem bé les coses, en el futur aquests indicadors pujaran de valor", afirma.

¿I quines accions es poden posar en marxa, segons les noves obligacions de la UE? "Cal potenciar els espais verds als edificis i connectar els parcs entre ells, de manera que es creïn cinturons verds", respon Sargatal.

La connexió d’espais

"En un futur, seria ideal que no fes falta el cotxe per disfrutar de la natura", indica. ¿Aquestes polítiques verdes implicaran la restricció dels plans urbanístics? El Govern treballa per fer compatibles aquests dos objectius: "Es poden buscar aliances per construir vivenda i alhora promoure la connectivitat dels espais naturals", assenyala.

Tant Sargatal com Joan Pino, ecòleg i director del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals), coincideixen en la idea que l’àrea metropolitana de Barcelona disposa d’una infraestructura verda privilegiada.

Pino afirma que té un "potencial important" i que està "relativament ben conservada". De fet, malgrat l’alta densitat de població, la zona urbanitzada tan sols ocupa un 40% del territori metropolità. La resta són boscos, camps agrícoles, matolls (alguns en entorns degradats), dos rius (Besòs i Llobregat) i una petita porció d’espais humits, molt amenaçats, al delta del Llobregat.

Hi ha molts hàbitats, és veritat, que estan degradats i també molt condicionats per les espècies invasores i la pressió humana. Però, alhora, són llocs ofereixen la possibilitat d’aplicar les polítiques de recuperació exigides per Europa.

Pino adverteix, tot i això, que serà molt complicat poder restaurar hàbitats complexos, però posa damunt la taula mesures per millorar l’estat ecològic d’aquests espais. Planteja l’argument "utilitari" de la contribució de la natura en el benestar de les persones.

Notícies relacionades

La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius

Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera

En concret, a l’àrea de Barcelona, la biodiversitat proporciona a la població provisió d’aliments (a través dels camps de cultiu de quilòmetre zero), serveis de regulació dels ecosistemes (és a dir, fixació de CO2, recarrega d’aqüífers, regulació de les riuades) i també unes prestacions lúdiques i culturals que afavoreixen la salut.

En l’assignatura dels cinturons ecològics, és important que les "zones verdes i els espais naturals com ara Collserola, la zona boscosa del Garraf i la serralada de Marina, també els rius, estiguin connectats entre si", afirma. Un dels camins és la famosa regla 3-30-300. És a dir, mirar d’aconseguir que es vegin tres arbres des de cada llar, que un 30% de cada barri estigui cobert de verd i que l’àrea verda més pròxima estigui situada a 300 metres com a màxim.