Carlos Padrós : "S’ha de repensar la jubilació forçosa si algú vol seguir i està bé"

¿Per què és necessari que tinguin un dret propi, igual que existeix el dret dels menors o el dret mediambiental?

Espanya és un dels països més longeus del món, cada vegada hi ha gent més gran de 65 anys i persones que arriben a l’edat de la jubilació estant en plenes facultats. Però el dret està pensat, sobretot, per a les persones com a element productiu. Les necessitats que poden tenir les persones grans comprenen múltiples branques del dret, com ara el dret públic, el privat, el civil, l’econòmic o el de famílies. Hi ha tanta interdisciplinarietat que proposo aprovar una llei que enunciï i reculli el dret de la gent gran, de la qual després depenguin altres desenvolupaments o reglaments.

¿Ja hi ha legislació semblant en altres països?

Als països anglosaxons el dret de la gent gran pot estar una mica més desenvolupat, però no té una visió holística, sinó que està més enfocat al tema de les cures. A Europa està més desenvolupat a França i Itàlia, que acaben d’aprovar aquest mateix any lleis específiques sobre les necessitats de les persones grans i sobre l’envelliment saludable.

¿Quins aspectes hauria de recollir el nou dret?

Serà un dret de construcció progressiva; però el fonament ha de ser reconèixer-los la seva entitat com a persones, un reconeixement humanista, perquè tenim un sistema jurídic que tendeix molt a concentrar-se en les persones com a element productiu, però hem de superar això i veure les persones grans amb un caràcter més humanista.

Però una vegada reconeguda la seva entitat, com a subjectes que tenen drets, ¿quins altres àmbits s’haurien de regular?

Un de molt important és el sistema de salut, que està pensat per a malalties agudes, però no per a un procés d’envelliment; hauríem de tenir una medicina per a la gent gran. I necessitem un canvi de paradigma entre el que gastem en dependència i en sanitat. El 2023 es van invertir uns 10.000 milions d’euros en dependència i 94.000 en sanitat. Multipliquem, per tant, per 10 la despesa sanitària respecte a la de dependència, que es podria veure com una despesa preventiva. Si s’invertís més en dependència, potser estalviaríem en sanitat.

¿Les llistes d’espera per accedir a la llei dependència vulneren els drets dels beneficiaris?

En certa manera sí. No parlaria tant de vulneració perquè no hi ha una actuació deliberada, però això demostra que amb la legislació, per si sola, no n’hi ha prou i fan falta mitjans humans i materials. A Espanya tendim a caure en el normativisme màgic i les polítiques públiques són més complexes.

Una altra llei que els afecta és la llei d’igualtat de tracte, que reconeix la no discriminació de les persones grans. ¿Considera que aquesta llei és suficient?

La llei està molt bé, però el pes de l’aplicació recau en qui pateix la discriminació. Però existeixen també les microdiscriminacions i hi ha certs col·lectius que no tenen accés a la justícia, i per això crec que faria falta un defensor de la igualtat que tingui un paper més actiu, de manera que no recaigui tot el pes de l’aplicació sobre el particular que pateix la discriminació esmentada.

Es podria pensar que si ja existeix la llei d’igualtat, no és necessari un dret específic de la gent gran. ¿Per què és necessari?

La no discriminació és un element imprescindible per col·locar-nos en un pla d’igualtat. Veníem d’una situació de discriminació, que amb la llei es corregeix i ens posem en el punt zero. Però s’ha d’anar més enllà, perquè algunes discriminacions es produeixen perquè el dret no contempla els grans com a fet jurídic.

¿Els avis actualment tenen drets sobre les custòdies o cures dels nets?

En general diria que no i és un dels grans camps en què ha d’avançar el dret civil, que gairebé sempre està pensat per a una relació vertical entre els pares i els descendents. I si els avis han tingut un paper determinant en la criança dels fills, també han de tenir algun paper en casos de separació de la parella o de mort d’algun dels progenitors.

¿Què opina de la jubilació forçosa en un món amb més esperança de vida i en el qual cada vegada més persones arriben a l’edat de jubilació estant en plenes facultats?

La jubilació s’ha d’entendre com un dret del treballador, però a això se li ha donat la volta i en alguns casos s’ha convertit en una obligació abrupta. Tot això s’ha de repensar perquè l’envelliment és un procés, per la qual cosa s’ha de fer la jubilació més flexible, de manera que si algú, voluntàriament, en una determinada professió té plenes facultats i vol continuar treballant, és absurd que l’hi impedim perquè ha complert determinats anys.

¿Quins drets contemplaria per a la gent més gran en l’àmbit de les finances?

Una autoregulació per part de les entitats financeres perquè determinats productes de risc no són adequats per a determinat perfil de clients. Per exemple, per a una persona de 90 anys no sembla adequat oferir-li un producte que tingui un venciment als 15 anys. Hi podria haver un defensor de les persones grans dins de les entitats que vegi les seves necessitats específiques.

¿Ser persones grans els fa més vulnerables?

Notícies relacionades

De Cepsa a Moeve, la revolució de les estacions de servei

L’OCDE insta a reduir l’ús del cotxe privat a Catalunya

No sempre. Algú pot ser vulnerable sense ser més gran i viceversa. És un prejudici associar l’edat, que és un procés, a la vulnerabilitat, la malaltia i la fragilitat. Depèn de cada persona. Algú pot ser molt vulnerable amb 50 i estar formidablement amb 80 anys, i a la inversa.

n