Joan Pino: "Hem de recuperar l’entorn de les autopistes"

¿Per què hi ha una oportunitat de restauració de la natura en l’àrea metropolitana?

Tenim una infraestructura verda important, que és un actiu a preservar i millorar.

¿És missió impossible recuperar hàbitats tan fragmentats?

És complicat, però hi ha molt treball realista per davant. Els ecosistemes tenen certes restriccions, però el riu Besòs, per exemple, fa 20 anys estava molt pitjor.

¿A quina mena de restriccions es refereix?

A les espècies invasores i a la pressió humana, entre d’altres. Existeixen parts d’ecosistemes ben conservats però amb elements que no encaixen. A Collserola hi ha alzinars interessants, però el carnívor més abundant és el gat assilvestrat. Als parcs i zones verdes hi ha sis espècies de cotorres i lloros. I a les llacunes del delta del Llobregat els bernats pescaires i ardeids s’alimenten de carpes i gambúsies i crancs americans.

¿Això impedeix tenir hàbitats d’alta qualitat?

Ho complica. És com tenir la natura en un test. Es tracta d’ecosistemes fràgils, diferents, i influïts pels usos que els donem. Però, tot i així, és necessari conservar-los i millorar-los, com diu la llei de restauració.

¿Què es pot fer a Collserola, per exemple?

Es pot realitzar una gestió forestal perquè els boscos siguin més madurs i més resilients. I en certs llocs, com al vessant sud de la serra, es poden talar arbres per recuperar espais oberts com cultius, zones de pastura i matolls.

¿Com sabem que abans hi havia espais oberts?

Gràcies al vol que van realitzar els americans durant la guerra freda, el 1956.

¿Com?

L’AMB té una joia, que és la cartografia de cobertes del terra de 1956, perquè els militars americans van sobrevolar la península Ibèrica. La Diputació de Barcelona va "ortocorregir» les fotos i ara sabem com ha canviat el territori des d’aleshores.

¿Què més podem recuperar?

Els espais degradats que hi ha a prop d’autopistes i carreteres. Amb molt poc, es pot promoure que siguin ideals per als pol·linitzadors.

¿Per què són importants les abelles i les papallones?

Són un indicador que la Unió Europea utilitzarà per avaluar si s’aconsegueixen els objectius.

¿I com s’aconsegueix que estiguin presents?

Deixant d’utilitzar certs pesticides. També es poden reduir aquesta mena de químics a les àrees agrícoles.

¿A més de potenciar la connectivitat i incrementar zones verdes, ¿quins hàbitats prioritzaria?

Matolls, boscos, zones fluvials, espais dunars i llacunes litorals. Sobre les zones verdes, el Pla Natura Barcelona 2030 planteja objectius interessants.

¿Diria que és possible crear nous hàbitats?

Cal anar amb compte, perquè amb tecnologia no es pot reproduir la complexitat que els ecosistemes adquireixen de manera natural amb el pas del temps. Això ho hem vist al delta del Llobregat: aus com la fotja estan en declivi perquè a les zones humides artificials han desaparegut els macròfits.

Notícies relacionades

El Govern dotarà el Priorat de dipòsit d’aigua i potabilitzadora

Adelina Escandell i Quim Lázaro: "Hi ha gurus de l’educació que anomenen ganduls a nens amb problemes"

¿La restauració de la natura té límits, doncs?

Sí. Recuperar biodiversitat és fàcil. Però, ¿quina biodiversitat? ¿Quines espècies i en quins ecosistemes? Això és el que ens hem de preguntar.