Les parelles sèniors opten per compartir vida però no casa

La Pilar i el Víctor constitueixen una parella LAT, les sigles en anglès de Living Apart Together, un model de relació a l’alça que, segons un recent estudi anglès, proporciona més benestar, igualtat de gènere i menys conflictes a les parelles que aposten per aquesta forma de vida. El terme LAT també pot referir-se a parelles formades per joves que viuen per separat perquè no poden emancipar-se o perquè cadascú treballa en una ciutat diferent. Però l’estudi de la London’s Global University publicat a la revista Journal of Family Issues posa el focus en les persones majors de 60 anys, perquè s’ha detectat que en la maduresa és més freqüent aquest tipus de relacions sense convivència per elecció i no per obligació. De fet, la investigació apunta que quan les persones majors de 60 anys formen una relació, viure separats és 10 vegades més comú que el matrimoni.

La investigació revela que al Regne Unit un 4% dels majors de 60 anys tenen parelles LAT, un percentatge equiparable al dels EUA, els Països Baixos i el Canadà. També coincideix amb les dades llançades per la investigació publicada l’any 2022 per la Universitat de Màlaga (La gestió de la intimitat en la societat digital), que indica que a Espanya el 7% de les parelles de totes les edats no conviuen, un 4% en la franja d’entre els 50 i els 59 anys. L’estudi mostra que a Espanya les parelles LAT estan formades sobretot per joves, però si es focalitzen en les que opten per aquest tipus de vida per mantenir la seva independència, l’edat mitjana ascendeix als 42 anys.

Crisi de la família convencional

A més, l’esperança de vida més elevada i el retard de l’arribada de l’anomenada tercera edat, unit a la crisi de la família convencional, fa que sigui una tendència cada vegada més estesa en la maduresa, sobretot a partir dels 40 anys, segons expliquen sexòlegs i experts en parelles. S’ha de tenir en compte que, fa unes dècades, amb prou feines hi havia divorciats, però ara abunden i molts d’ells volen emprendre una nova relació, però sense lligams.

Per exemple, a Madrid, la Irene i el José María, ella de 55 anys i ell de 65 –els seus noms són falsos, ja que prefereixen preservar la seva privacitat–, porten 12 anys de relació i no es plantegen viure junts ni quan els fills de tots dos, ja en la vintena, abandonin el niu. La Irene es va separar després de 15 anys de matrimoni i va conèixer el José María, també divorciat, a través d’amics comuns. "No volia cometre el mateix error que amb el meu matrimoni", etapa en què la convivència va provocar que "l’espurna" s’esgotés. Per això parla amb el José María per telèfon tots els dies, però espaien les seves trobades i així, quan es veuen, "és el seu moment". I l’"espurna", expliquen tots dos, continua així viva després de 12 anys de relació.

"És més còmode"

Per la seva banda, ell explica que en un inici no van optar per anar a viure junts per no barrejar les famílies de tots dos, però ara han vist que "és més còmode, perquè la convivència dona lloc a tensions i així hi ha menys possibilitat de xocar". "Vivint amb ell, crec que la relació avui dia no seguiria endavant", confessa la Irene.

S’ha de tenir en compte que ser una parella LAT cada vegada és més comú, però encara genera reticències perquè la societat assumeix "compromís a convivència, quan no té res a veure i pots conviure i ser infeliç o infidel i no conviure i estar plenament compromès amb l’altra persona", assenyala Núria Jorba, sexòloga i terapeuta de parelles.

En virtut a la seva experiència, ser una parella LAT només "porta beneficis perquè la convivència apaga el desig i la connexió i sense viure junts sempre és com l’inici de la relació, quan només es queda per passar-ho bé".

També, Carme Sánchez, psicòloga i sexòloga, considera que en aquest tipus de relacions on la no convivència és voluntària predomina més "l’oci que la quotidianitat" i, normalment, és una opció preferida per persones amb molta vida social, que han tingut relacions prèvies no exitoses, així com per dones que han viscut "situacions de control" per part de les seves exparelles i volen que les seves noves relacions estiguin en un pla d’igualtat.

Al seu torn, Roberto Sanz, sexòleg de la Fundació Sexpol, destaca que és una "solució còmoda" per a les anomenades famílies reestructurades, ja que no obliga a conviure els fills dels dos membres de la parella. I sol ser apreciada per persones que disfruten de la soledat i la llibertat i, "després d’anys vivint al seu aire, no volen tornar a les baralles per qui renta els plats".

Un suport diari

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Els únics desavantatges, segons indiquen els especialistes consultats, és que aquest model de relació surt més car respecte al fins ara considerat com a tradicional, perquè les despeses d’habitatge es multipliquen per dos i no es poden amortitzar amb la convivència. També hi ha qui assenyala que algunes persones necessiten un suport de la seva parella diari, però, en aquest cas, les parelles que opten per aquesta dinàmica afirmen que és un problema "de fàcil solució" perquè només requereix mantenir una comunicació fluida.

Així ho fan diàriament la Pilar i el Víctor, que guarden, cada dia, un moment per dir-se i explicar-se com els ha anat la jornada. I quan queden van al teatre, al cine o a un restaurant. "Ell està pendent dels meus gustos, em proposa coses. Potser, si visquéssim junts, ell no voldria sortir, estaríem arrepapats –relata la Pilar–. El que em queda de vida vull passar-ho bé, cada dia amb una petita il·lusió, perquè he tingut la sort de viure dues vides, amb la meva parella anterior i ara".