Miquel Àngel Alegre: "Els recursos a escoles complexes no poden dependre d’ajudes volàtils"

No. La manera d’entendre el PMOE sempre estarà subjecta a aquestes dificultats. Una de les seves limitacions és que no forma part de l’estructura de finançament ordinari dels centres; per tant, sempre estarà lligat a problemes de pressupostos, a qüestions d’implementació... I això implica que els centres hagin de justificar cada any per a què volen els diners, com els utilitzaran... Hi ha tota una part de justificació que té a veure amb la mateixa idea d’ajuda o subvenció que carrega els centres amb més burocràcia i paperassa. La mateixa concepció del PMOE té aquests riscos, que ara es manifesten en el fet que no arriben els diners i que les partides són inferiors, i un altre any serà que els interessos partidistes van cap a una altra dimensió i deixarà de ser prioritari.

Que l’escola s’hagi de justificar xoca....

Ho ha de fer perquè és una concepció d’ajuda que es canalitza via subvenció. No és una qüestió estructural. Són recursos extraordinaris que no arriben per via ordinària, sinó per la de la subvenció, i això té els seus riscos. Un és la insostenibilitat del recurs. És volàtil. Les escoles no poden planificar ni preveure els recursos que tindran a dos o tres anys vista, que és el que permet consolidar un projecte educatiu. A més, les composicions socials de les escoles i les seves necessitats no són tan variables any rere any. Això no vol dir que aquest sistema no pugui arribar a funcionar si realment es dota d’una estabilitat a cinc anys vista, si s’estipulen estructures i criteris d’assignació dels recursos estables. No dic que no calgui justificar res, però una justificació burocràtica anual no té sentit.

¿La vostra proposta és que els centres rebin més o menys recursos de manera estructural en funció de la seva complexitat?

Ara mateix, com a assignació ordinària de recursos, es dota els centres en funció de com de grans o petits són. Tant en les assignacions docents com en recursos per fer activitats. Això és el que és estable i els centres poden preveure. Una vegada repartit això, hi ha un calaixet de centres catalogats com "de màxima complexitat». No hi ha una gradació de més o menys complexitat, sinó un calaixet on entres o no entres, i, si hi entres, et doten de més docents en funció de la disponibilitat pressupostària. A la pràctica suposen mig professor per grup, aproximadament. I després hi ha algun programa complementari, com el PMOE, al qual es poden acollir aquests centres. Però són un a més a més. La nostra proposta és que tot això formi part de l’estructura del finançament dels centres per evitar aquests plus subjectes a les voluntats polítiques. Hi ha una dada: amb el model actual, només el 5% del professorat està distribuït en funció de la complexitat dels centres. La resta és assignació ordinària en funció de quants alumnes es tenen.

¿Han presentat aquesta proposta a l a conselleria?

Sí. Al nou Govern encara no, però la vam presentar a la conselleria anterior i a l’actual quan estava a l’oposició. El discurs tothom el compra. Després hi ha la qüestió tècnica.

¿Què vol dir?

Em refereixo a com calculem les necessitats.

¿Quina és la seva proposta?

Utilitzar en la fórmula els nivells de complexitat, però no només. Perquè, al final, els nivells de complexitat són categories, i estàs al calaixet o no hi estàs. Si estàs a prop de passar d’una categoria a l’altra però encara no hi entres, no et toca cap recurs. Cal mirar també el nombre d’alumnat que es troba a les franges baixes en les proves de competències, el gruix de repetidors... Una sèrie de factors que fan que la mesura de la teva necessitat sigui més gradual, i, en funció d’aquesta gradació més fina, assignar els recursos.

Notícies relacionades

Es trenca el tabú dels sacerdots enamorats

L’espanyol més buscat va matar el seu fill d’un tret

¿En un sistema de finançament per fórmula, llavors, desapareixerien ajudes extra com ara el PMOE?

Són preguntes que s’han de fer, tot i que la idea seria que acabessin integrades al finançament. Però hem de ser molt cautelosos. Fins que no hi arribem, hem de tenir un bon PMOE.