Nois contra noies a internet

"A internet hi ha dos grans blocs de contingut cultural que rarament coincideixen, el girl internet (internet de noies) i el boy internet (internet de nois)", asseguren les periodistes Lauren Meisner i Jordyn Christensen en un episodi del seu pòdcast, que es titula Infinite Scroll.

La idea d’una internet de nois i una internet de noies "sona simplista", continuen, "i no vol dir que un sigui només per a noies i un altre per a nois, però existeixen dos consums digitals enfrontats i existeix la tendència que en un hi hagi més presència femenina i en l’altre més masculina". Generalitzant, la internet "de noies" és la que parla d’animals, receptes, turisme, polítiques socials des d’una perspectiva de l’esquerra (igualtat, feminisme, drets LGTBI...), famosos, sèries, televisió, entreteniment i bellesa.

A la "de nois", en canvi, regnen els esports, els videojocs, la comèdia, l’humor i els facts (dades i curiositats generalment sobre història, geografia o espai). Les plataformes en què es consumeixen, afegeixen, també varien: TikTok és regne de les noies, YouTube Shorts dels nois... i els reels d’Instagram són dels boomers.

En totes les edats

Aquests últims, per descomptat, també presenten diferències en el gènere. A les dones més madures se’ls tendeix a posar vídeos amb molts tòpics sexistes –amb vídeos d’humor ranci sobre, per exemple, el difícil és fer que el seu marit es desenganxi de la pantalla del mòbil i els digui que guapes que van–, mentre que als homes els solen caure també fragments de pòdcasts, sempre conduïts per homes, en els quals es comenten temes d’actualitat –com l’avortament– a través d’una taula amb una presència exclusivament masculina que es basa a deixar anar "clatellades" a polítiques com Alexandria Ocasio-Cortez o Irene Montero.

El biaix de gènere és present en tots els grups d’edat, simplement canvia el format: als més joves els sortiran mems i als més grans esquetxos dignes d’Escenas de matrimonio.

Aquestes dues periodistes no són les úniques que han parlat sobre aquest tema. Elles mateixes remeten a la newsletter de Rebecca Jenninggs, que va batejar els dos blocs amb els noms de Girl Internet i Boy Internet.

"L’algoritme ens allunya"

A Espanya també s’ha parlat del tema: per exemple, les periodistes Delia Rodríguez o Begoña Gómez han mostrat la seva preocupació davant el que s’amaga darrere d’aquesta divisió del contingut a través del gènere. "Sento que la deriva de l’algoritme ens allunya i la diferència entre cosa que ens surt a uns i d’altres és cada vegada major, dividint-nos en confortables bombolles de filtre de gènere, com en una escola segregada on la ideologia és, sobretot, en la mateixa separació [...]. Unes tendeixen cap a l’esquerra i la identitat. Els altres, cap a una recuperació de valors masculins tradicionals: diners, força, lideratge", apuntaven Rodríguez en un article d’opinió.

Els estudis que analitzen el fenomen de les diferències algorítmiques segons el gènere són escassos, o inexistents. Ho assenyalen les periodistes abans esmentades: davant la falta de dades que ho corroborin, aquestes afirmacions són suposicions, pistes o experiències compartides.

Intel·ligència artificial

Però que l’algoritme produït per intel·ligència artificial (IA) té biaix de gènere és un fet. Entre moltes altres publicacions, la revista SSIR de la Universitat de Stanford, demostrava en un article que, davant la igualtat de condicions econòmiques, una IA li concediria menys viabilitat financera a una dona que a un home.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

Aquest és un dels exemples amb què volien demostrar que, en efecte, els algoritmes reprodueixen els mateixos patrons de misogínia que la societat patriarcal. Es pot deduir, per tant, que no és absurd suposar que a l’hora de distribuir contingut també existeix aquest mateix biaix sexista.

Meisner i Christensen creuen, no obstant, que cada vegada s’està donant una permeabilitat més gran de contingut entre els dos algoritmes. Ara hi ha més nois entrant al de noies i viceversa. En part, perquè les xarxes s’alimenten de crispació, i posar un contingut als antípodes ideològics al que s’està consumint fa que això, precisament, es faci viral: tot i que sigui a costa de destruir espais segurs. "Quan els meus vídeos surten del girl internet i arriben a una audiència masculina, també arriben els insults i una tirallonga de comentaris misògins, convertint els fòrums en els quals abans debatíem de manera sana en un espai hostil", denuncia Meisner.