Donar fedes de 1927
El presidente electo de EEUU, Donald Trump, levanta el puño durante un mitin en Phoenix el pasado 22 de diciembre. /
El primer escollit com a "persona de l’any" per la revista Time (el 1927 es parlava de "l’home de l’any") va ser Charles Lindberg, el famós aviador americà que va travessar per primer cop l’Atlàntic i que va ser un destacat filonazi, partidari de la no-intervenció contra Adolf Hitler i al qual, tot sigui dit de passada, va condecorar Alemanya. Al cap d’uns anys, el 1938, l’escollit va ser justament Hitler. Certament va ser un any triomfal per al Führer: va envair Àustria com si res i va aconseguir la cessió dels Sudets gràcies a la parsimònia protocol·lària de Neville Chamberlain. Podríem dir que s’ho mereixia. L’any següent sembla que també ho va merèixer Ióssif Stalin, que va repetir el nomenament el 1942. En la trajectòria del guardó hi ha de tot: des de científics fins a sàtrapes, des de papes de Roma a psicòpates, des de dones lluitadores a magnats multimilionaris, pacifistes, bel·licistes o cantants. Ara, aquest 2024, ho ha tornat a ser Donald Trump, que ja va ser portada de la revista el 2016. Entre els finalistes, Benjamin Netanyahu i, per descomptat, Elon Musk. També ho mereixien.
No es pot dir que hi hagi cap criteri ideològic clar en la tria de Time, tot i que és evident que té un notable biaix nord-americà. Si repassem la llista, de quasi cent anys, no hi ha uns valors permanents –a favor de la democràcia o dels drets humans– ni elogis constants a les persones que han procurat fer que aquest planeta fos una mica més habitable. Tampoc no hi són absents. A Time, simplement constaten la importància del personatge al llarg d’un any. Tant és qui sigui o què hagi fet o què estigui a punt de fer, com en el cas de Hitler, per exemple. És important i prou.
Trump ho ha estat, ho és i ho serà. I, segons totes les previsions, Musk ja presenta la candidatura per tornar a ser portada, com al 2021. Mai no s’havia vist una escalada tan notòria, un desig tan irrefrenable, una voluntat tan descarada d’incidir en la política a partir de la megalomania. Bé, sí que s’havia vist. La revista Time n’ha donat fe.
