El 2024 acabarà com l’any més càlid des que hi ha registres
Un any marcat tant per desastres naturals com per la victòria en el primer plet climàtic serà recordat per quatre males notícies, tres victòries, dues incògnites i un gran repte per al planeta.
Els últims dies de l’any solen ser moments de reflexió en què mirem enrere per avaluar el que hem viscut i, si és possible, treure alguna lliçó que ens ajudi a afrontar al següent any. En el front climàtic, el 2024 ha sigut un any de contrastos que serà recordat, d’una banda, per esdeveniments tan tràgics com les inundacions de València i, de l’altra, per les petites victòries que ens inspiren a continuar construint un món més sostenible i just per a tothom.
Aquestes són les quatre males notícies climàtiques que han marcat el 2024, les tres anhelades victòries que obren una bretxa d’optimisme, les dues incògnites que han alimentat debats i el gran repte que prendrà forma el 2025.
Tot apunta que el 2024 ha sigut l’any més càlid des que existeixen registres. Les anàlisis del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (CS3) mostren que tots els mesos, de gener a novembre, han estat per sobre dels valors normals per a l’època i han superat els registres del 2023, l’any que fins ara tenia el rècord absolut.
A part de les temperatures, la dada més preocupant és que aquest any tots els mesos registrats van estar per sobre de la línia vermella dels 1,5 graus. Aquest indicador, utilitzat per mesurar l’avenç de l’escalfament global, s’ha descontrolat i ha superat l’anomenat "llindar de seguretat" que, segons els experts, exposa el planeta a un augment dels extrems climàtics i desastres naturals.
Ningú se’n salva
A més, totes les regions han patit l’impacte d’almenys un desastre natural de gran magnitud l’últim any. L’últim balanç de Counting the cost of a climate breakdown calcula que les deu catàstrofes naturals més nocives registrades en els últims mesos, entre les quals destaquen els huracans Milton i Helene i les inundacions de València, van causar danys xifrants en més de 228.000 milions de dòlars.
Un dels balanços anuals més importants sobre l’"estat de salut planetari" indica que l’últim any almenys la meitat de la superfície ha viscut una situació de sequera extrema. L’última anàlisi de The Lancet Countdown calcula que l’escassetat hídrica ha deixat més de 151 milions de persones exposades a una situació d’inseguretat alimentària o fam.
D’altra banda, la gran notícia de l’any en qüestions climàtiques ha sigut la victòria històrica de les àvies pel clima en el primer gran litigi presentat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Gràcies a la demanda presentada per un grup de més de 2.000 dones de la plataforma KlimaSeniorinnen, els jutges van emetre la primera condemna contra un país europeu per "vulnerar els drets humans" al no prendre mesures suficients per frenar l’avenç de la crisi climàtica i protegir la seva població davant els seus efectes.
Han calgut més de vint anys, però per fi al juny es va anunciar que el linx ibèric deixa d’estar classificat com a espècie en perill d’extinció. En aquests moments es calcula que la seva població supera els 2.000 exemplars, una xifra encara més sorprenent si es té en compte que fa vint anys no arribaven ni al centenar.
Una altra de les notícies esperançadores de l’any és el ràpid creixement de les renovables a Espanya. El 2022, les energies netes van sumar un 42,2% a la producció energètica espanyola i un any més tard, el 2023, van arribar al 50,4%. Aquest any tot apunta que la tendència també serà positiva, i probablement les renovables tornaran a arribar a la xifra rècord del 56%.
Contra tot pronòstic, la cimera del clima de Bakú va aconseguir tancar un acord històric en el qual els països desenvolupats es comprometen a mobilitzar 300.000 milions de dòlars a l’any per al 2030 per ajudar els seus homòlegs del sud global a fer front a la crisi climàtica. L’acord en matèria financera és el més ambiciós aconseguit fins ara, però està molt lluny de les demandes dels països del sud global.
Notícies relacionadesD’altra banda, la victòria de Donald Trump en les eleccions dels EUA amenaça d’exposar el planeta a un augment més marcat de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i, en conseqüència, a un escalfament global encara més extrem. El gran temor és que el republicà torni a retirar el país de l’Acord de París i es dediqui a fomentar les explotacions de petroli i de gas.
Finalment, el 2025 serà crític per al futur del planeta, ja que, com s’estableix en l’Acord de París, tots els països hauran de presentar plans actualitzats sobre com preveuen retallar emissions. I tot apunta que els fulls de ruta hauran de ser més estrictes que els que es van presentar fa cinc anys, ja que els plans actuals porten el planeta a un augment de més de dos graus de la temperatura mitjana per a finals de segle.
