ATL invertirà en gestió forestal per compensar les seves emissions

L’empresa pública encarregada de gestionar les dessalinitzadores catalanes comprarà 107 crèdits climàtics de manera voluntària. La inversió d’ATL (l’ens d’abastament d’aigua Ter-Llobregat), de 439.000 euros, servirà per finançar un projecte de gestió forestal a la vall de Lord (Solsonès). En concret, es talaran alguns arbres de la zona per potenciar la biodiversitat del bosc i alhora fer que arribi més aigua als embassaments i els aqüífers.

D’aquesta manera, "es mira de compensar les emissions d’ATL a través d’un projecte propi i que genera consens al territori", explica Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en una conversa amb EL PERIÓDICO.

L’alt consum energètic de les dessalinitzadores ha sigut sempre un dels arguments en contra d’aquest mètode per potabilitzar aigua. Actualment, malgrat que es treballa en això, aquestes plantes encara estan lluny de cobrir la seva despesa elèctrica amb energia renovable. Per contrarestar aquest problema, ATL adquireix aquests crèdits climàtics, que són una eina perquè les companyies que contaminen puguin contribuir a la mitigació de l’emergència climàtica.

Absorció d’aigua

La singularitat de l’acció prevista a la vall de Lord és la combinació de tres aspectes: l’aigua, el carboni i la biodiversitat. "L’excés de massa forestal en llocs concrets absorbeix bona part de les pluges", detalla la consellera. "A través d’una gestió forestal quirúrgica es pot aconseguir que el cicle de l’aigua sigui més eficient i que no es mantingui tanta aigua a terra", afegeix. L’objectiu és potenciar l’"aigua blava", un concepte que es refereix a l’aigua que cau i acaba als rierols, rius i aqüífers, en lloc de quedar-se als boscos.

Els treballs, però, a més d’anar enfocats a disposar de més aigua, també estan pensats per millorar l’hàbitat forestal. S’afavorirà el màxim nombre d’espècies que mantenen les funcions ecològiques de les arbredes i la captació de carboni. "Les condicions dels boscos han canviat molt en els últims anys i necessitem que estiguin adaptats al canvi climàtic i que previnguin els incendis forestals de sisena generació", afirma Paneque, que també remarca la importància de "la gestió del paisatge".

El projecte, liderat per la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi, compta amb el beneplàcit de diverses entitats i dels ajuntaments de la zona (la Coma i la Pedra, Guixers i Sant Llorenç de Morunys).

A partir del 2025, les empreses de més de 250 treballadors o que tinguin més de 20 milions d’euros de beneficis estan obligades a portar a terme mesures socials o ambientals. I aquí és on entra en joc el sistema de crèdits climàtics o els mercats de carboni, un model no exempt de polèmica, ja que algunes companyies han sigut acusades d’utilitzar-lo per fer ecoblanqueig. El sector públic, al llarg d’aquest any nou, encara no estarà inclòs en la normativa. És a dir, ATL no té l’obligació de comprar crèdits climàtics.

Donar exemple

Notícies relacionades

Un 45% dels morts de trànsit el 2024 eren vianants o motoristes

Bon any i bany a la Barceloneta

Malgrat això, la intenció de la conselleria a l’hora de fer-ho de manera voluntària i apostar per un projecte de proximitat és donar exemple perquè hi hagi altres empreses privades que caminin en la mateixa direcció. La intenció és que les companyies puguin comprar crèdits climàtics verificats per la Generalitat i que aquests crèdits es dediquin a projectes executats per entitats catalanes, sense haver d’invertir aquests diners en llocs llunyans com ara l’Amazònia.

Paneque assegura que el Govern també està estudiant la possibilitat de comprar més crèdits climàtics corresponents a d’altres projectes semblants. "Hem de promoure que aquestes injeccions econòmiques reverteixin positivament en el nostre entorn", assenyala.