La dana de València, la tragèdia de la indignació

El dimarts 29 d’octubre la jornada va començar amb un avís vermell per pluges i va donar pas a un episodi extraordinari de precipitacions: a Turís, per exemple, van caure 771 litres d’aigua per metre quadrat en 24 hores, el doble del que plou en un any a tot el País Valencià, que es van concentrar sobre els rius Magro, Xúquer i Turia i la capçalera del barranc de Poio. La rambla de Poio va patir aquella tarda una crescuda llampec en la seva part baixa i va superar els 2.000 metres cúbics per segon, cinc vegades el cabal de l’Ebre.

Aquest desastre va posar sobre la taula diverses fractures: d’una banda, els precaris sistemes d’avís i prevenció i els protocols d’actuació. Una alerta tardana i un sistema d’emergències desestructurat van agreujar el que podia haver sigut una tragèdia evitable. De l’altra, va evidenciar el risc que suposa haver construït en zones inundables, i no només al País Valencià. També a Catalunya passa i tenim aquest perill. I finalment, va deixar clar que el canvi climàtic és real i provoca fenòmens meteorològics cada vegada més extrems.

Aquell dimarts negre, l’aigua es va carregar tot el que va trobar al seu pas: cases, cotxes, carreteres, vies de l’AVE, Rodalies i metro i empreses, i va deixar incomunicada una zona que concentra el 30% de la població de la província. Tones de residus van acabar desembocant a l’Albufera.

La força de la solidaritat

És una tragèdia que deixa cicatrius en diversos fronts. D’una banda, la pèrdua de vides humanes: 223 persones van morir arrossegades per l’aigua mentre eren als cotxes, garatges o en plantes baixes. El municipi amb més morts va ser Paiporta, amb 45, seguit de Catarroja, amb 25. Més de 37.000 persones van haver de ser rescatades i milers ho van perdre tot sota un fang que, sobretot els primers dies, quan no arribava l’ajuda professional que al final va mobilitzar 20.000 treballadors públics, van col·laborar de retirar milers de voluntaris. Si una cosa bona ha tingut aquesta catàstrofe és la solidaritat.

Des del punt de vista econòmic, les xifres de la tragèdia són aclaparadores: la inundació va deixar 129.000 vehicles destrossats, 69.000 vivendes fetes malbé i 57 polígons industrials afectats en una zona que concentra el 36% de les empreses de la província. Segons les últimes estimacions, la factura de la dana ascendeix a 22.000 milions d’euros. La Cambra de Comerç de València calcula que l’import dels danys directes és de 13.300 milions d’euros. I el Consell General d’Economistes apunta que la dana va afectar 15.700 empreses. Això suposa un impacte de 5.300 milions d’euros, el 8% del PIB de la província de València. A més, hi ha fins a 92.000 llocs de treball afectats i les consegüents aturades d’activitat.

La Generalitat ha demanat al Govern central 31.402 milions per a la recuperació, dels quals l’Executiu de Pedro Sánchez ja ha mobilitzat 16.600. Reparar infraestructures, retirar les 350.000 tones de residus i la línia d’ajudes directes han suposat una inversió de 1.050 milions. Les ajudes, però, mai arriben amb l’agilitat que necessiten els afectats: únicament el 3% de les famílies afectades per la dana han cobrat ajudes.

Igual de profunda és la cicatriu en l’àmbit polític. El primer que la tragèdia va posar en entredit va ser la gestió de la Generalitat valenciana, amb el popular Carlos Mazón al capdavant. Quan a les 20.11 hores la Generalitat va enviar als mòbils l’avís que s’evitessin desplaçaments, l’aigua ja havia inundat gran part de l’àrea que va resultar finalment afectada: 562 quilòmetres quadrats en 75 municipis on viuen 845.371 persones. El 29 de novembre almenys 80.000 valencians van sortir al carrer a denunciar la "negligència institucional" i a reclamar la dimissió de Mazón. Entre les imatges que també quedaran per a la història hi ha les de la visita a Paiporta dels reis, Felip i Letizia, acompanyats de Mazón i Sánchez. Centenars de veïns els van rebre entre esbroncades i llançament de fang. Els Monarques van mantenir la compostura i van escoltar els afectats.

Adeu al mòbil a l’escola

El Govern català va aprovar al gener una normativa per la qual cap alumne d’infantil i primària podrà utilitzar el mòbil a l’escola. Els de secundària podran portar-lo, però no utilitzar-lo a classe. Al pati i al menjador, tampoc. Ni en les activitats extraescolars. Només l’engegaran quan així ho requereixi una activitat educativa concreta. L’ordre es va començar a aplicar al setembre.

Llum verda a la llei ELA

L’octubre, després d’anys d’espera, el Congrés, primer, i el Senat, després, van donar llum verda a la coneguda com a llei ELA, que busca millorar la qualitat de vida de persones amb aquesta malaltia i altres malalties o processos neurològics complexos i irreversibles. Entre 4.000 i 4.500 persones pateixen ELA a Espanya. L’exporter del Barça Juan Carlos Unzué n’ha sigut un dels grans precursors.

El repte de la immigració

Notícies relacionades

Un 45% dels morts de trànsit el 2024 eren vianants o motoristes

Bon any i bany a la Barceloneta

Espanya voreja els 49 milions d’habitants i marca un nou rècord a causa de la immigració: per primera vegada la població estrangera supera els 6,5 milions de persones. Alhora, el drama de la immigració irregular va tornar a batre rècords: fins al 15 de desembre més de 57.000 migrants havien arribat en cayuco a Espanya, la majoria, més de 43.000, a les illes Canàries. 

Cop a les violacions

Aquest 2024 tres notícies han marcat la lluita contra la impunitat dels abusos sexuals: el cas Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per violar una jove; el documental ‘La fugida’, produït per EL PERIÓDICO, TV3 i Ottokar, que va destapar els abusos i la impunitat de dos jesuïtes, Lluís Tó i Francesc Peris. I aquest desembre, el cas Pelicot.