Catalunya es converteix en la porta d’entrada de la droga a Europa

A més, aquesta delinqüència està associada una altra de més violenta, com els assalts entre narcotraficants o els assassinats amb ús d’armes de foc, algunes d’aquestes de les que s’utilitzen en conflictes bèl·lics. "No són criminals fàcils de combatre", assenyalen fonts policials, ja que cada vegada tenen més contactes amb altres organitzacions estrangeres amb més tecnologia per traslladar la droga sense ser detectats o no dubten a disparar si se senten acorralats.

En una resposta al Parlament fa unes setmanes, la consellera d’Interior, Núria Parlon, informava que en els primers sis mesos del 2024 els Mossos d’Esquadra havien perseguit a Catalunya 3.007 delictes contra la salut pública, en la seva gran majoria, 2.941, per tràfic de drogues mentre que la resta va ser per consum. En tot el 2023 la xifra de delictes contra la salut pública va ser de 4.626 i el 2022 de 4.156, així que tot apunta que el 2024 se superaran aquestes actuacions relacionades amb el narcotràfic.

En els últims mesos, els Mossos han intensificat la lluita contra aquestes bandes organitzades diversificant les seves intervencions, ja que no únicament van contra els aparells logístics en l’emmagatzematge i distribució de la droga, sinó que també volen acabar amb l’entramat financer que s’utilitza per blanquejar els diners procedents d’aquest tràfic.

Lluny de zones habitades

La marihuana és, amb molta diferència, la principal droga que es trafica a Catalunya. Les condicions climàtiques i la llunyania de la majoria de polígons industrials respecte a nuclis de població fan que sigui ideal ubicar plantacions, tant exteriors com interiors, en naus o locals. La policia catalana creu que Catalunya és "el jardí d’Europa", ja que la marihuana produïda aquí es transporta i es ven pels principals països del continent europeu i que com més al nord es ven, més cara és.

En els primers sis mesos del 2024, els Mossos van desmantellar 269 plantacions de marihuana a Catalunya. En tot el 2023 en van ser 429 i el 2022 se’n van trobar 434. Fonts policials assenyalen que, des de fa uns anys, els delinqüents solen tenir cultius més petits amb una variant de la droga més potent, per la qual cosa requereixen menys plantes. Tanmateix, fan nombroses collites a l’any, principalment les que són en interior, i per aquest motiu s’inverteix en eines tècniques com llums o sistemes de regadiu, així com en domòtica per controlar-les a distància.

Així mateix, aquestes plantacions acostumen a estar a prop de carreteres i autopistes, com l’AP-7, per carregar la droga i transportar-la cap a Europa per la frontera francesa. Els Mossos també recorden que el Codi Penal espanyol és "més benigne" sobre delictes de salut pública que altres països europeus i per això s’han assentat moltes màfies estrangeres, com albanesos o de l’Europa de l’Est.

Aquestes bandes no únicament es concentren en la producció i la distribució. N’hi ha que s’especialitzen a comprar marihuana, emmagatzemar-la i portar-la a països d’Europa per carretera. Allà venen la droga a un preu més car. També hi ha grups encarregats de blanquejar aquests diners provinents del tràfic il·lícit, com un grup d’origen xinès desarticulat fa una setmana pels Mossos. En el comerç de l’haixix també es dediquen bandes espanyoles, atretes per un benefici ràpid amb poca inversió.

La pressió policial a l’estret de Gibraltar fa que les bandes de traficants d’haixix hagin canviat les rutes per desembarcar la droga que prové del nord de l’Àfrica en el litoral espanyol. Ho fan cada vegada més al nord, aprofitant platges solitàries a les quals arriben les narcollanxes ràpides per descarregar farcells d’aquesta droga. Allà, altres grups organitzats s’encarreguen de traslladar els farcells a magatzems, fins que es pot distribuir per Europa. Als tripulants de les narcollanxes se’ls dona combustible perquè puguin tornar.

Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, el 70% de l’haixix intervingut a Catalunya entra per mar, en concret en cales i platges, tot i que també hi ha algunes infraestructures portuàries. El 2023 es van requisar 18 tones d’haixix, cosa que suposa un 135% més que el 2022, però menys del que es va trobar durant el primer semestre del 2024.

Notícies relacionades

Mor una espanyola al ser atacada per un elefant a Tailàndia

"Necessito trobar el meu cotxe"

Cocaïna al port

En els últims mesos del 2024 diverses accions protagonitzades per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el Servei de Vigilància Duanera han permès trobar gairebé 10 tones de cocaïna que estava amagada en contenidors que provenien de països sud-americans. Els agents han intensificat el control al port de Barcelona davant l’arribada d’aquest tipus de droga. Fins i tot, s’utilitza un escàner per investigar contenidors sospitosos, a més de tenir gossos entrenats de la unitat canina. La preocupació per l’arribada de cocaïna al port de Barcelona també va quedar reflectida en la memòria de la Fiscalia general de l’Estat que alertava del "creixement alarmant del nombre de contenidors" amb droga dins que es van descobrir el 2023.