El Suprem imposa a un mendicant pagar 50 euros al mes per fill

El Tribunal Suprem considera "un indiscutible deure derivat de la pàtria potestat que correspon als dos progenitors satisfer els aliments als seus fills", tot i que un d’ells es dediqui a la mendicitat. Així ha ratificat una sentència de l’Audiència Provincial de València que imposava el pagament de 50 euros per cadascun dels seus quatre fills a un home que pidola a la porta dels supermercats i que al·legava que aquesta quantitat li impedia poder cobrir les seves necessitats personals, ja que la pandèmia i la guerra d’Ucraïna havien fet que la gent fos "menys generosa", circumstància que li havia suposat una reducció d’ingressos.

L’alt tribunal explica que l’obligació prevista en el Codi Civil, "quan es tracta de menors d’edat, té unes connotacions particulars que la distingeixen dels restants deutes alimentaris legals, atès que possibiliten més flexibilitat en la fixació de l’import de la pensió i en la interpretació del principi de proporcionalitat, de manera que els fills puguin gaudir del millor nivell de vida que els recursos econòmics dels seus progenitors els puguin brindar encara que la seva satisfacció generi un esforç contributiu més significatiu".

Va demanar abonar 25 euros

L’home havia intentat que la pensió se li rebaixés a 25 euros per fill davant la menor generositat de la gent. L’Audiència Provincial de València va atendre en part la seva demanda i li va rebaixar a 50 euros els 90 mensuals que havia fixat el jutjat de Violència que va veure el cas al principi. Per a això va tenir en compte que la mare rep prestacions públiques de 450 euros més 695 euros i que els nens compten amb una beca de menjador. Pel lloguer de la vivenda on viuen els cinc la dona ha de pagar 475 euros.

Per la seva banda, tot i que no s’hagin pogut fixar els ingressos del pare, aquest admet que paga per la seva habitació 230 euros mensuals i que ha vingut pagant 50 euros per fill a la mare. Per al tribunal "davant la més mínima presumpció d’ingressos, qualsevol que sigui el seu origen i circumstàncies, s’ha d’acudir a la solució que es predica com a normal", que és que el progenitor contribueixi a la pensió d’aliments dels menors. Tanmateix, "s’estima més ponderada i ajustada la quantitat de 50 euros al mes per fill, tenint en compte que les necessitats dels menors estan en certa part cobertes per les actuals prestacions i ajudes a la progenitora".

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Per aquest motiu el Suprem declara que "dins de les quantitats exigües que s’esmenten, en aquest cas és raonable la valoració de la sentència recorreguda sobre que hi ha una presumpció que el recurrent percep algun ingrés econòmic i, per contra, malgrat la indubtable situació de precarietat, no s’ha provat que no pugui contribuir de cap manera, tot i que sigui d’una manera mínima, a satisfer les necessitats dels seus fills menors", per la qual cosa decideix que "no està justificada la suspensió temporal del pagament de la pensió d’aliments sol·licitada".

Així, el Suprem ratifica la sentència de l’Audiència i rebutja el recurs de cassació del progenitor, perquè considera que "de les al·legacions genèriques abocades en els seus escrits" sobre la menor generositat de la gent per la Covid i la guerra no resulta acreditat que li resulti "inassumible pagar la quantitat fixada per l’Audiència Provincial per esgotar els ingressos que pugui obtenir en fer front a la seva pròpia subsistència".