La Catalunya dels 19 milions de turistes

Acostar-se a aquestes cotes revifa el debat sobre la massificació i apressa administracions públiques, agents econòmics, partits polítics i entitats socials a reflexionar sobre el model econòmic català. L’anàlisi no pot minimitzar la importància del turisme com a font de prosperitat, però tampoc la seva empremta en el medi ambient i la població local. Els visitants aporten, però també desgasten i es corre el risc de morir d’èxit.

Notícies relacionades

La soledat no volguda pot augmentar després de Nadal

Ramón Marquina i Milagros Solé: "El voluntariat per Nadal és molt necessari: molts no reben visites"

En aquest context, l’activitat turística ha de regular-se de forma ordenada i tendir a preservar els fluxos actuals, sense aspirar a creixements in aeternum ni a campanyes de promoció infinites. Menys quantitat i més qualitat. El sector, a més, ha de contribuir, via fiscalitat, a finançar altres activitats que han de guanyar pes en l’economia catalana, com la industrialització de l’era del canvi climàtic, la mobilitat o l’habitatge.

La ciutadania també ha de posar de la seva part i segur que respon a la introducció de mesures positives que ja hi ha en altres territoris, com l’aplicació de bonificacions als comportaments més cívics per part dels visitants. El moment de repensar el turisme és ara.