"No m’atreveixo a viure sola"

La Paloma sap què és viure amb por. Por que soni el telèfon, por que li arribi un missatge de WhatsApp o Telegram, por que soni el timbre de casa, por de sortir sola al carrer, por de rebre trucades comercials o que un repartidor aparegui a la seva porta amb un grapat de pizzes... Durant massa temps, la seva vida es va convertir en un autèntic "calvari" a causa del cruel i multiforme assetjament a què la va sotmetre la seva exparella.

Després d’un festeig esquitxat per la violència en què aquesta extravertida veïna de Vigo ho va deixar de ser – "no tenia ganes de res i la meva cara era el reflex de la tristesa"-, un 4 de juny del 2022 en què va acabar terroritzada i tancada a la seva habitació mentre ell amenaçava de tirar la porta a terra, va dir "s’ha acabat" i va demanar auxili a la Policia Nacional. Aquell dia va sortir del seu pis escortada pels agents, amb el seu gos i "quatre coses", i va buscar refugi a casa dels seus pares. I continua allà perquè mai més ha tornat a viure sola. Durant els mesos que van seguir aquella jornada de juny, l’home la va assetjar de totes les maneres possibles. El setge només va cessar quan el van enviar a presó, on continua i d’on va sortir recentment per assistir, el 18 de desembre, al judici per l’assetjament patit per aquesta dona, que penalment parlant ha donat lloc a una acusació per 9 delictes, pels quals la Fiscalia demana que sigui condemnat a més de 15 anys de presó.

Mentides i tragèdies falses

"La por és la meva hipoteca de per vida", va declarar amb enteresa la Paloma a la sala de vistes. "M’encantaria, però no tornaré a viure sola: no sé quan serà, potser d’aquí dos, tres o quatre anys..., però ell algun dia sortirà de la presó", continua aquesta dona de Vigo de 43 anys en una conversa amb aquest diari, acompanyada de la que va ser la seva policia custòdia i amb la qual, ja enjudiciat el seu cas i a l’espera que es dicti sentència, només vol explicar "la seva veritat" i relatar el que va viure perquè "serveixi d’alguna cosa".

"Les víctimes no s’han d’amagar ni avergonyir", assevera aquesta dona. Ella, lamenta, ho va fer: va arribar a anar a treballar amb els blaus que tenia als braços maquillats i no va explicar als seus el malson en què s’havia convertit el seu festeig fins que tot va explotar aquell dia en què va acabar sent auxiliada per la policia.

Ell va construir una vida plena de mentides i de tragèdies inventades perquè ella no l’abandonés, però també per evitar que tingués contacte amb la seva família i impedir que conegués el seu passat, un passat amb condemnes per violència de gènere per les quals ja havia estat a la presó. "De sobte, un dia em va dir que la seva mare s’acabava de morir a Urgències. I només 20 dies després m’explica que el seu pare s’havia mort en un accident de trànsit", recorda. Tot era molt estrany i la Paloma va arribar a desconfiar que allò no era veritat –efectivament, després va saber que cap dels seus progenitors havia mort–, però s’ho va acabar creient. "Em sentia fatal per desconfiar. Em deia: ‘Que dolenta que soc, s’acaba de quedar orfe i jo pensant a deixar-lo al carrer’", relata.

Notícies relacionades

La soledat no volguda pot augmentar després de Nadal

Ramón Marquina i Milagros Solé: "El voluntariat per Nadal és molt necessari: molts no reben visites"

Quan la relació es va trencar, ell va començar a assetjar-la. Amb trucades, amb missatges, trucant al pis dels seus pares, seguint-la i vigilant-la, i fins i tot provocant que companyies de defuncions, d’assegurances i telefòniques li truquessin sense parar. Fins i tot li enviava pizzes que ella no havia demanat a casa. Una bogeria i un infern. El novembre del 2022 el van enviar a presó provisional, d’on va sortir el juny del 2023. Un mes després va tornar al penal, on continua a l’espera de la sentència del judici recentment celebrat.

Amb ell privat de llibertat, la Paloma pot tornar a passejar sola pel carrer. Portar una vida gairebé normal. "Tinc alts i baixos: fa poc vaig tenir una gran davallada quan em va arribar una carta des d’A Lama", confessa. "Malgrat tot, tinc molta sort", diu de la seva família, els seus amics i la policia.